L'actuació d'Israel en l'edició de l'any passat d'Eurovisió (EFE)

Creix la pressió a Eurovisió perquè veti Israel, com ja va fer amb Rússia

El festival argumenta que "és un concurs de televisions, no pas de governs" i que es tracta d'"un esdeveniment apolític"

RedaccióActualitzat

Les crítiques al Festival d'Eurovisió van en augment. El motiu? Que ha decidit no vetar Israel a la pròxima edició d'aquest veterà concurs televisiu de cançons.

A començaments d'aquesta setmana, la Unió Europea de Radiodifusió (UER), organitzadora del certamen, va reiterar en un comunicat que el representant del país hebreu hi podrà participar amb tota normalitat, malgrat les acusacions de crims de guerra i genocidi que està rebent Israel des de diversos àmbits pels seus atacs a Gaza.

"Comprenem les preocupacions i les profundes conviccions sobre l'actual conflicte al Pròxim Orient --hi asseguren--, però estem compromesos a assegurar-nos que el Festival d'Eurovisió segueixi sent un esdeveniment apolític, on competeixen artistes i cadenes de difusió, no pas governs."


El precedent de Rússia, l'any 2022

Aquest posicionament, però, crea controvèrsia també pel fet que l'any 2022 Eurovisió sí que va vetar la participació de Rússia per la invasió d'Ucraïna, fet que va provocar la sortida dels canals de televisió russos de la UER.

En aquell cas, el festival va acabar cedint a les pressions i rectificant el seu posicionament inicial a favor de la participació de Rússia. L'argument que el concurs era un "esdeveniment cultural no polític" no va tenir gaire recorregut davant les pressions de la televisió ucraïnesa, a les quals es van afegir Suècia, Dinamarca, els Països Baixos, Lituània i Noruega.

Enguany, però, la participació d'Israel segueix endavant, tal com es pot veure en aquesta recent publicació a X.


Reacció als països nòrdics

La situació s'ha anat escalfant i ja hi ha diverses crides a boicotejar el festival si, finalment, acaba acceptant la participació d'Israel en aquesta 68a edició que s'ha de celebrar a la ciutat sueca de Malmö.

Precisament, a Suècia, més d'un miler de músics han firmat una carta dirigida a l'organització del concurs en què demanen que se n'exclogui Israel per "la seva guerra brutal a Gaza".

"El fet que països que se situen per sobre de la llei humanitària siguin benvinguts a participar en esdeveniments culturals internacionals trivialitza les violacions del dret internacional i invisibilitza el patiment de les víctimes."

Entre els firmants de la carta sueca hi ha noms com els de Robyn & Fever Ray, First Aid Kit o dos antics representants de Suècia a Eurovisió, Erica Saade i Malena Ernman --aquesta última, mare de l'activista climàtica Greta Thunberg.

La reacció dels músics suecs arriba després d'una altra petició semblant de 1.400 artistes i professionals del sector musical de Finlàndia. Demanen a la seva televisió pública (Yle) que boicotegi el concurs no enviant-hi cap representant finlandès.

"No s'adiu amb els nostres valors que un país que comet crims de guerra i continua una ocupació militar tingui un escenari públic per polir la seva imatge en nom de la música."

Hi ha hagut crides en la mateixa línia a Islàndia i Noruega. Ja fa unes setmanes, l'Associació Islandesa de Compositors i Lletristes va demanar als seus membres que no participin en el certamen tret que Israel hi estigui vetat.

Traspàs simbòlic entre l'alcalde de Liverpool, on es va fer l'edició l'any passat, i l'alcaldessa de Malmö, la seu d'aquest any (Johan Nilsso/TT News Agency/via REUTERS )

També des d'Espanya s'han sentit posicionaments contraris a la participació d'Israel. És el cas d'Inés Hernand, una de les presentadores dels especials que està preparant RTVE al voltant de la gala. Hernand ha dit, a títol personal, que el que està passant a Gaza "és una massacre i un genocidi" i que Israel no hauria de ser present a Malmö. 

Des de la televisió pública espanyola, en canvi, apunten que l'ens és "un dels socis de la UER i que les decisions que es prenen no corresponen de manera individual a RTVE".


Israel, mentrestant, ja escalfa motors

Mentrestant, la televisió israeliana Kan ja ha començat el compte enrere per escollir el seu representant per competir el mes de maig vinent a Malmö, amb les propostes dels altres --en principi-- 36 països participants.

El canal públic, que ha participat a Eurovisió durant 50 anys, argumenta que "el concurs segueix sent un esdeveniment no polític que uneix el públic de tot el món a través de la música".

Israel ha guanyat el certamen musical en quatre ocasions, els anys 1978, 1979, 1998 i 2018.

 

ARXIVAT A:
Festival d'EurovisióTelevisióMúsica
Anar al contingut