Creix l'estafa dels relloguers il·legals: "Ens pensàvem que era el propietari"
Entitats socials alerten que cada vegada hi ha més persones que lloguen pisos o naus sense ser-ne les propietàries, un fenomen que afecta sobretot els més vulnerables
Davant la falta d'habitatge social o a preus assequibles, emergeix --cada cop més-- el fenomen dels relloguers il·legals: persones que s'aprofiten dels més necessitats i els lloguen pisos o altres espais, com naus industrials, que en realitat no són seus.
Es tracta de situacions que denuncien les entitats socials i que sovint es descobreixen a partir d'una citació de desnonament. Un dels últims casos ha sortit a la llum a Montgat, al Maresme.
Estafats per necessitat
És el cas de 12 famílies de Montgat que viuen en uns apartaments i unes habitacions construïts dins de dues naus d'una antiga fàbrica. Alguna d'aquestes famílies, moltes amb criatures, hi són des de fa més de tres anys, i han estat pagant entre 300 i 700 euros al mes.
No van ser conscients de l'engany fins que els van alertar els Mossos d'Esquadra, com explica el William, un dels veïns de la fàbrica:
"Ens pensàvem que era el propietari, però la policia va venir a preguntar per la nostra situació aquí i ens va dir que no teníem per què pagar-li."
A partir d'aquell moment van deixar de pagar el lloguer al fals propietari, i des de llavors tenen talls de llum i aigua i fa poques setmanes han rebut una citació de desnonament.
Són més de 30 persones i admeten que no tenien cap contracte de lloguer signat, però expliquen que, amb les seves feines, sobretot de neteja o fent petites reparacions, i sense estar regularitzats administrativament, no poden accedir a res més. La Míriam, que té tres fills, és una altra de les veïnes.
"Per entrar vam donar una fiança de dos mesos, però només ens va demanar el passaport, per tant, va ser més fàcil. No podíem no acceptar les seves condicions."
Les 12 famílies, que segons diverses entitats de la zona no han tingut problemes de convivència amb la resta de veïns del barri, han presentat una al·legació a la notificació de desnonament, però des de l'Ajuntament els han avançat que no prosperarà.
La situació, per tant, és desesperada, com exclama un altre dels veïns, l'Elvis, que explica que poden pagar, però no "la quantitat que val un pis", i que no tenen "ni les nòmines ni les fiances" que els demanen. "On podem anar d'aquí a finals de mes?", es pregunta.
Serveis Socials de l'Ajuntament de Montgat han assegurat al programa que només els podran oferir alguna nit en un Centre d'Urgències i Emergències Socials a alguns d'ells.
Qui els llogava els habitatges?
La família propietària de les naus ha explicat al "Catalunya nit" que, des de fa anys, les tenien llogades a una persona com a magatzem i perquè vigilés que no hi entressin okupes.
Asseguren que, precisament perquè les tenien llogades, no tenen cap responsabilitat sobre aquests fets, però que han enviat un burofax per anul·lar el contracte.
El llogater confirma que és ell qui ha demanat el desnonament i que sap que hi viuen famílies, però, a diferència d'aquestes, que asseguren que han estat pagant un lloguer i que ho poden provar, ell nega haver-les estafat.
Fenomen a l'alça de difícil solució
Carles Sagués, de Sant Roc Som Badalona, assegura que cada vegada hi ha més persones que fan negoci aprofitant-se dels més vulnerables i llogant qualsevol espai possible sense ser-ne els propietaris. La causa principal d'aquestes estafes és la poca oferta d'habitatge assequible.
Un problema que, segons ell, pot tenir solució, però creu que les administracions ni en són prou conscients ni tenen prou voluntat per aconseguir-ho.
"Si tots els desnonaments programats s'executessin, s'imaginen què significaria? Perquè aquestes persones no tenen alternativa, i es fan amb nens i amb persones grans. No recordo cap desnonament que s'hagi executat sense nens."
Segons Sagués, al darrere del 90% dels desnonaments que intenten aturar des de Sant Roc Som Badalona hi ha grans tenidors amb qui ells intenten negociar.
El que s'hauria de fer, afirma, és que hi negociessin les administracions: "Els ajuntaments haurien de negociar amb aquestes empreses per aconseguir els centenars de pisos que tenen a cada ciutat i posar-los a l'abast de les persones que els necessiten."
L'entitat Sant Roc Som Badalona rep entre 50 i 60 casos de desnonament cada mes.
