Creix l'interès per la vida rural postconfinament: els micropobles volen estatut propi

Els micropobles de Catalunya han elaborat un estatut propi on proposen lleis més transversals en matèria urbanística, avantatges fiscals per als veïns i representació en organismes públics per decidir el seu futur.

Volen presentar-lo al setembre als grups polítics perquè el puguin dur al Parlament "i fer-se'l seu".

A Catalunya hi ha 320 micropobles que, amb 80.000 habitants en total, representen l'1,2% de la població catalana i ocupen el 35% del territori català. Són municipis de menys de 500 habitants situats a una trentena de comarques.

La crisi del coronavirus ha fet créixer l'interès per la vida rural: abans de la Covid-19 els micropobles rebien una sol·licitud d'empadronament al mes, i ara en reben gairebé una al dia.

Un exemple és a Riner, al Solsonès, on, un cop passat el confinament, han viscut un augment important de població. Són 270 habitants, però en els últims dos mesos s'hi ha empadronat 5 famílies, en total una vintena de persones, que han fet créixer la població fins a gairebé els 300 habitants. Ho explica el seu alcalde, Joan Solà:

"Els veïns de les ciutats s'han adonat amb la pandèmia dels privilegis de viure en un municipi petit, per la tranquil·litat, la natura i el benestar personal."

Amb l'arribada d'aquestes famílies amb fills menors, a més de mantenir viu el poble, s'asseguren que l'escola rural del municipi es pugui mantenir.

Millors carreteres i connexió a internet

Els micropobles volen aconseguir un equilibri territorial i això passa per millorar les comunicacions i els serveis perquè sigui possible "despoblar unes zones superpoblades de Catalunya per repoblar-ne unes altres".

L'alcalde de Torrebesses, un municipi del Segrià amb 282 habitants censats el 2019, explica que volen mesures "equilibradores" perquè els ciutadans dels micropobles han de tenir les mateixes oportunitats que els habitants de les grans ciutats.

Una de les propostes "equilibradores" que recull l'Estatut dels Micropobles és una discriminació fiscal positiva per als habitants d'aquestes poblacions. Per exemple, afegeix, que els autònoms que s'hi vulguin instal·lar paguin una quota inferior als que viuen en una gran ciutat.

"La llei no pot ser la mateixa per tots els territoris ja que en zones urbanes es protegeixen els espais verds i als micropobles hem de protegir la identitat del municipi", explica Mario Urrea, alcalde de Torrebesses.

També reclamen canvis en matèria d'urbanisme perquè, diuen, "no té cap sentit que les lleis urbanístiques siguin les mateixes per a Barcelona que per a un poble de 200 habitants". Per aquesta raó demanen millorar les carreteres i la xarxa de connexió a internet i canviar la llei d'urbanisme per poder construir nous habitatges en zones rurals.

Precisament les comunicacions són un dels principals esculls a l'hora de frenar la despoblació i repoblar els micropobles. Els alcaldes dels micropobles consideren que sempre han tingut mancances en els serveis de connexió a la xarxa d'internet, però que ara "s'han agreujat amb la pandèmia, ja que ha augmentat molt el teletreball i amb 10 megues no es pot teletreballar".

Demanen que hi hagi una representació dels micropobles als principals organismes de la Generalitat, com ara a l'Agència Catalana de l'Aigua, el Servei d'Ocupació de Catalunya o a les comissions d'urbanisme, ja que representen el 35% del territori.