Creixen les alternatives al detergent: productes ecològics, artesanals i innovadors

Els detergents han estat sota el focus de les crítiques per la quantitat d'elements químics que s'aboquen al medi després de la seva utilització a les llars.

Les normatives europees han anat restringint l'ús dels fosfats, però la contaminació zero és utòpica amb la química convencional. Per això s'obren pas alternatives ecològiques, tradicionals i de noves tecnologies que superen de diferents maneres aquests imponderables.

L'espai Valor afegit ho ha comprovat amb tres iniciatives ben diferenciades.

Més adrogueries ecològiques

Anar a comprar sabons líquids portant els envasos de casa ja és possible a moltes localitats gràcies a les botigues de venda a granel. Al barri de la Sagrada Família de Barcelona hi ha "A granel", una botiga que és una referència al sector per la trajectòria en l'adrogueria ecològica dels seus promotors.

Arnau Blanxar és un dels socis i defineix així el projecte: "A Granel som una cooperativa de treball sense afany de lucre. Aquí el que tenim són productes de neteja que pots venir amb el teu envàs i omplir, també tenim el producte envasat. I després tenim una altra secció que són productes sòlids, sense residu que aquí no tens el concepte de generar envàs. Tot el que tenim envasat aquí, l'envàs es pot tornar."

L'adrogueria ecològica és un sector en construcció. Alguns productors que han començat els últims anys es troben encara en fase d'homologació de la seva activitat per obtenir el certificat oficial. En paral·lel, funciona el sector dels sabons artesanals, de llarga tradició a Catalunya i que no es presenten com a ecològics, sinó com a naturals. Però això són sabons, i no detergents.

Claudi Mans és catedràtic emèrit de Química a la Universitat de Barcelona i ha estat assessor dels grans fabricants de detergents convencionals. Des del seu punt de vista afirma: "Els primers detergents ecològics que van sortir fa 35 anys o 40 eren molt suaus, ecològics i poc agressius, però rentaven malament, i els han anat modificant i millorant. Quan hi ha un detergent amb l'etiqueta de la producció ecològica com ecolabel o ecocert jo m'ho crec, perquè hi ha darrere unes persones que ho han buscat i s'ho han mirat, etc."

Els detergents a granel es venen a pes i cal fer una simple operació de càlcul de la tara de l'envàs per donar un preu correcte. La compra de detergents amb envàs propi és més laboriosa que la pràctica dominant, però cada cop més persones s'hi estan acostumant.

Sabons tradicionals a Montgai

El poble de Montgai, a la comarca de la Noguera, s'ha llaurat la imatge de ser el municipi de referència en l'elaboració de sabons artesanals. Hi ha constància documentada de l'existència d'una fàbrica de sabó a meitats del segle XIX. Però més enllà dels documents es vincula la tradició amb la presència històrica dels àrabs, els inventors de la tècnica sabonera.

La transmissió del coneixement ara pren forma de sessions de demostració.

Àngels Prats és mestra sabonera i diu: "La meva mare m'explicava que la seva mare sabia fer sabó, que el venia a la tropa que participava a la Guerra Civil i que era l'únic desinfectant que els quedava als soldats. El sabó que ella feia era el que es feia amb una caldera que bullia durant hores i hores. Em va explicar que també es podia fer un sabó en fred, m'hi vaig interessar i va ser molt fàcil."

Per fer la demostració de l'elaboració del sabó en fred a les seves alumnes, l'Àngels es protegeix amb mascareta i ulleres per dissoldre la sosa càustica en aigua. Quan la mescla ha quedat transparent, s'afegeix a un recipient amb oli d'oliva prèviament escalfat a quaranta graus.

La nova mescla s'inicia a mà, però s'acaba amb l'ajuda d'una batedora elèctrica per accelerar el procés. El resultat és una pasta que es diposita en recipients que hauran d'estar un mínim d'un mes assecant-se.

L'elaboració de sabons artesanals està molt difosa a Catalunya, però fer el salt a una activitat econòmica regular és molt difícil per les exigències de l'administració.

L'Àngels diu que "els requisits inclouen tenir un obrador, per a la qual cosa has de tenir un registre sanitari i això és molt complicat i hi ha molt poca gent que ho tingui." Les saboneres de Montgai han impulsat una associació i una fira anual, però els requisits administratius fan que aquesta activitat es vegi limitada a l'autoconsum o a l'economia submergida.

L'aigua ozonitzada com a alternativa

Ecofrog és una empresa localitzada a Rubí que ha fet l'aposta per la tecnologia que usa l'aigua ozonitzada com a alternativa als detergents convencionals. Al laboratori de l'empresa es mesura el funcionament d'un aparell que introdueix el gas ozó a l'aigua de l'aixeta. La barreja resultant és aigua ozonitzada, que té propietats higièniques i bactericides.

Però l'ozó és un gas inestable i el repte tecnològic era aconseguir que es mantingui sense variacions prou temps per fer-ne un ús industrial o domèstic.

Irene Santamaria és la directora general de l'empresa i diu que han creat una tecnologia que permet una estabilitat de fins a cinc hores. "En aquestes cinc hores tenim l'ozó barrejat amb aigua que ens permet netejar, desinfectar en àmbits de virus, bacteris, fongs, desodoritzar i desengreixar."

Una empresa d'enginyeria treballa per a Ecofrog per dissenyar els aparells que permeten l'aplicació de l'aigua ozonitzada a la neteja de superfícies, als rentaplats i rentadores de roba. L'aigua ozonitzada podria substituir totalment els detergents, de manera que desapareixerien la contaminació de les aigües residuals i els envasos de plàstic d'un sol ús.

Ecofrog se centra en els clients professionals i només manté una línia per a clients domèstics per al cas de les rentadores.

Irene Santamaria afirma: "Per a rentadores tenim l'àmbit domèstic i l'àmbit professional. En l'àmbit domèstic serveix per eliminar el 100% del sabó i del suavitzant, o el suavitzant a gust del consumidor, però per ser ecològics caldria eliminar també el suavitzant. Només deixarien un petit llevataques per aquella taca més complicada."

El catedràtic de Química Claudi Mans ho veu d'una altra manera i assegura: "Intentar substituir el detergent per un ozonitzador, per mi, és inviable. Això no vol dir que si tu rentes la roba amb aigua sola no es renti una mica, perquè part de la brutícia és una mica de pols, que amb l'aigua se n'aniria, la suor, que en part també se n'aniria. Llavors, una mica d'aigua, ozó i una mica de detergent potser seria suficient per a moltes de les vegades que rentem."

L'ús de l'aigua ozonitzada a les indústries i a les llars és molt recent i està en procés d'homologació a tota la Unió Europea. Els industrials esperen que aquesta tardor s'hi avanci d'una manera significava.