Creixen les infeccions de transmissió sexual en adolescents: "Em vaig quedar en xoc"
Clamídies, gonorrees i sífilis són les ITS més freqüents en menors d'edat, i els pocs centres que les tracten alerten que hi ha molt desconeixement
Clamídies i gonorrees són les malalties de transmissió sexual més freqüents en adolescents, i ja a més distància hi ha la sífilis. Aquesta és una realitat que existeix i que va en augment.
És un increment que va en paral·lel al que també es veu en adults des de fa almenys una dècada. En menors d'edat, parlem de números absoluts més petits, però també d'un gran desconeixement.
Ho explica un jove de 18 anys que ha tingut unes quantes infeccions de transmissió sexual (ITS) i que vol mantenir l'anonimat:
"Em vaig quedar en xoc, perquè no sabia exactament què era i què podia passar."
María Espiau Guarner és pediatra del servei de Malalties Infeccioses Pediàtriques de l'Hospital Vall d'Hebron, i s'encarrega de la consulta especialitzada en ITS al Centre Drassanes.
Els cal fer molta pedagogia entre els adolescents
Aquesta consulta la van crear fa tres anys davant l'increment d'aquestes malalties en menors d'edat, i constata que cal fer molta pedagogia:
"Nosaltres atenem una població que ha arribat a la consulta, que ja és molt, perquè vol dir que té una mínima informació, uns mínims recursos, i tot i així el coneixement que tenen de les ITS és, en general, molt pobre."
Ho confirma un jove que ha estat pacient seu fins fa poc:
"Per exemple, els de la meva escola la majoria no saben què és una gonorrea o una clamídia, i tenen tots 17 o 18 anys. Estan superdesactualitzats. La gent no fa servir protecció."
1.517 casos de clamídia i 355 de gonorrea el 2021
Els casos detectats i tractats pel sistema de salut a Catalunya van augmentar força entre el 2017 i el 2019, sobretot de gonocòccia i clamídia, però també els de sífilis.
La pandèmia va frenar la pujada, però el 2021 les xifres van tornar a pujar. Encara no hi ha dades consolidades del 2022, però la tendència a l'alça s'ha evidenciat entre el 2020 i el 2021. (Fes lliscar la taula cap a l'esquerra si no veus les xifres d'aquests anys)
És difícil encertar les campanyes de sensibilització
I és que les campanyes de sensibilització no són fàcils entre els adolescents, que estan en un moment vital de recerca de la pròpia identitat.
Aquesta setmana, justament, n'ha començat una per les xarxes socials, sobretot a Instagram i a Telegram, sobre l'ús del preservatiu:
Segons explica Joan Colom, subdirector general d'Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques del Departament de Salut, és difícil encertar el missatge per arribar als joves:
"Si fas una educació sexual únicament basada en la por, no tindrà resultat. Esclar que si la fas exclusivament relacionada amb el plaer i no contemples també alguns elements que has de tenir en compte, tampoc funcionarà, s'ha de trobar aquest equilibri: la gestió del risc i del plaer."
La importància de l'ús del preservatiu
La informació normalment la tenen, però la realitat sovint va per altres camins i l'ús del preservatiu depèn de moltes coses. I, com explica la doctora Espiau, cal estar atents a tot tipus de situacions:
"De vegades es poden detectar violències també, quan et diuen: 'És que la meva parella no vol.' I aleshores aquí també hi ha alguna cosa a treballar. Són violències que no es reconeixen com a tals."
Segons explica, un altre escenari, no freqüent però tampoc excepcional, són els adolescents que tenen més d'una ITS abans d'arribar als 18:
"La realitat és la que és i nosaltres sempre diem: 'Bé, si torna a passar que tornes a tenir una relació sense protecció, pel motiu que sigui, doncs fem proves, perquè fer cribratges també és prevenció'."
Poden ser asimptomàtiques, però també provocar infertilitat
El diagnòstic és important perquè són malalties, en general, lleus si es detecten i es tracten. Si passen desapercebudes --en molts casos són asimptomàtiques-- a banda d'escampar-les, també poden acabar fent complicacions. El risc és baix, però poden provocar infertilitat o dolors crònics.
A la consulta pediàtrica d'ITS del Centre Drassanes hi arriben pacients derivats de l'atenció primària, de les urgències hospitalàries o d'entitats que treballen amb adolescents, però també s'hi pot demanar hora directament en aquest enllaç.
La majoria de pacients hi van acompanyats dels pares, cosa que els ajuda molt, però també hi poden anar sols:
"Ens basem en el concepte del menor madur. Que hagi detectat que té un problema, hagi pensat: 'Jo això ho vull solucionar, a veure on puc anar, com hi puc anar, demano l'hora, vinc", pensem que ens demostra la maduresa d'una persona."
- ARXIVAT A:
- Salut
