Raiers de Coll de Nargó als Clops de Fígols (Ignasi Gómez/ACN)

Creus de Sant Jordi 2023: de Vicki Bernadet i Jordi Cuixart, als raiers i el Festival Sónar

El músic Jaume Sisa, la investigadora Dolors Bramon, el director de cinema Agustí Villaronga o el grup Sopa de Cabra també han estat distingits amb un dels guardons més prestigiosos que atorga la Generalitat

RedaccióActualitzat

Pels seus serveis en la defensa de la identitat catalana, vint personalitats i deu entitats han estat guardonades amb una de les màximes distincions que atorga la Generalitat: la Creu de Sant Jordi.

La llista de premiats d'aquest 2023 s'ha fet pública aquest dimarts i inclou deu dones i deu homes, d'àmbits tan diversos com l'artístic, el científic, l'esportiu o l'activisme social.

Inclou, entre d'altres, l'activista social Vicki Bernadet, l'activista Jordi Cuixart, el músic Jaume Sisa, la investigadora Dolors Bramon o el director de cinema Agustí Villaronga. Pel que fa a les entitats distingides, la llista té noms com l'Associació Cultural dels Raiers de la Ribera del Segre, declarats recentment patrimoni immaterial de la humanitat; el Festival Sónar, que celebra el 30è aniversari, o el grup Sopa de Cabra, que també ha fet 30 anys.

La Creu de Sant Jordi es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, sigui física o jurídica.

Aquesta és la llista sencera de personalitats i entitats guardonades:


Vicki Bernadet i Rius, activista social

Supervivent d'abús infantil, va fundar el 1997 l'associació FADA, reconvertida en Fundació Vicki Bernadet el 2006, per ajudar les víctimes com ella. Es destaca la seva gran lluita contra l'abús sexual a menors. El seu projecte busca proporcionar ajut a les víctimes supervivents perquè es puguin sentir acompanyades.


Dolors Bramon Planas, acadèmica i investigadora

Rep el guardó per la seva recerca i divulgació en diversos àmbits de la història política i social de Catalunya. És doctora en Filosofia i Lletres, secció Filologia Semítica, i en Història Medieval per la Universitat de Barcelona. Entre moltes altres coses, ha treballat el món de la geografia àrab, i ha estudiat els arabismes o l'estatus de les dones musulmanes a l'Islam.


Maria Zoraida Burgos Matheu, escriptora i bibliotecària

Ha estat guardonada per la seva remarcable obra literària, en ser una de les escriptores més importants de la generació tortosina de la postguerra. És una veu destacada de la poesia i la prosa infantil i juvenil de les Terres de l'Ebre.


Francesc Buscató i Durlan, jugador i entrenador de bàsquet

Se'l distingeix per la seva destacada trajectòria esportiva dins del món del bàsquet. És considerat un dels millors bases d'Europa de la seva generació. Va ser jugador de la UDR Pineda, el FC Barcelona i el Joventut de Badalona. Va disputar els Jocs Olímpics de Roma, Ciutat de Mèxic i Munic.


Joana Costa Benaiges, armadora i remendadora

Rep el premi per ser un excepcional exponent de la vida marinera al port del Serrallo de Tarragona. Com a armadora i remendadora, i dipositària d'una tradició centenària vinculada al món de la pesca que també ha viscut en l'àmbit familiar, com a besneta, neta, filla, esposa i mare de pescadors. De generació en generació, l'art de l'ofici de remendar és un dels més antics, femení, i sovint invisibilitzat.


Jordi Cuixart i Navarro, empresari i activista

Es destaca la seva tasca en els àmbits de l'activisme social i la defensa de la cultura catalana, així com dels drets civils i la democràcia. Entre el desembre del 2015 i el febrer del 2022 va ser president d'Òmnium Cultural. La Generalitat subratlla que va esdevenir una figura clau a favor del dret a expressar pacíficament i lliurement les idees polítiques en el marc de la defensa del dret d'autodeterminació de Catalunya.

Jordi Cuixart
Jordi Cuixart ha estat un dels guardonats aquest 2023

Edelmira Domènech i Llaberia, metgessa i psicòloga

El govern destaca la seva tasca rellevant en el camp de la psiquiatria, sobretot pel seu paper com a pionera de la psiquiatria infantil al nostre país. Ha contribuït a posar el focus sobre una problemàtica que abans passava gairebé desapercebuda al món de la medicina. Ha publicat nombrosos articles en algunes de les revistes més prestigioses i ha dirigit 36 tesis.


Ignasi Garcia i Clavel, filòleg i educador

Se'l distingeix per la seva gran convicció per construir, des de l'escolta i el diàleg, una societat més empàtica i tolerant. Com a director general de Presons va lluitar per promoure un model penitenciari amb la reinserció com a referència, i també per millorar les condicions dels presos. Va impulsar la creació del primer Departament d'Afers Religiosos a la Generalitat, en el qual va tenir un paper molt destacat el foment del diàleg interreligiós.


Antoni Gelonch Viladegut, advocat, farmacèutic i escriptor

Rep el premi pels seus esforços notables en favor de la conservació i la divulgació de l'art. Mecenes cultural i membre d'honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, ha construït la Col·lecció Gelonch Viladegut, una col·lecció privada de gravats i llibres d'art considerada com una de les més importants d'Europa.


Antoni Miró, pintor i escultor

La Generalitat destaca la seva trajectòria artística compromesa i innovadora. La seva obra, situada dins del realisme social, però lligada, igualment, a altres estils com l'expressionisme, el neofigurativisme o l'art pop, rebutja tota mena d'opressió i clama per la llibertat i la solidaritat humanes. Fundador del Grup Alcoiart i del Gruppo Denunzia a Brescia, ha participat activament en la promoció i el foment de la cultura.


Custòdia Moreno Rivero, activista veïnal i infermera

El govern distingeix la seva destacada tasca en el món de l'associacionisme i l'activisme veïnal, on ha lluitat des de fa moltes dècades per millorar les condicions de vida i els drets de la gent del barri del Carmel de Barcelona. La seva gran capacitat d'esforç i la seva infatigable creença en un món millor l'han portada a promoure importants canvis socials i polítics.


Miquel Morera i Darbra, supervivent de la Lleva del Biberó

Rep el guardó pel seu paper en la preservació de la memòria democràtica. Excombatent de la Guerra Civil Espanyola, es va presentar voluntari amb 16 anys a la columna Macià-Companys, al front d'Aragó. Al final de la guerra va ser interrogat i torturat a la presó Model de Barcelona, abans de ser traslladat als camps de concentració d'Horta i Reus.


Bombo Ndir, integradora social

Se la distingeix per la seva important acció social a favor de les dones i, especialment, de les dones migrants. Des de la seva pròpia experiència i la seva expertesa, com a integradora social, mediadora intercultural i agent de salut comunitària, s'ha mobilitzat en favor dels drets humans i de la igualtat de drets efectiva.


Xavier Nieto Prieto, arqueòleg

Guardonat per la seva tasca fonamental en la preservació del patrimoni arqueològic subaquàtic de Catalunya. És una de les figures més importants en aquest camp, gràcies al seu paper en la introducció de l'estudi científic d'aquesta matèria a Catalunya. Va ocupar l'any 1981 la primera plaça d'arqueòleg subaquàtic a tot l'Estat, i va encapçalar l'excavació del derelicte Culip IV.


Julieta Serrano Romero, actriu

Per una vida dedicada al món de la interpretació, amb una trajectòria de més de sis dècades, al llarg de la qual ha treballat amb algunes de les figures més rellevants del cinema català i espanyol contemporani. Durant la seva prolífica carrera destaquen grans interpretacions en teatre, televisió i cinema. Ha rebut el Premi Goya a la millor actriu de repartiment per la pel·lícula "Dolor y gloria", el Premi Gaudí d'Honor per la seva trajectòria o el Premi Nacional de Teatre.


Jaume Sisa, músic

Se'l distingeix per la seva cabdal aportació a la cultura musical catalana, com un dels cantautors contemporanis catalans més destacat. Va emprendre el seu camí com a cantant als anys seixanta i setanta, vinculat a la contracultura experimental i mística, dintre d'un estil propi que ell ha qualificat de "galàctic". S'ha anat reinventat constantment i "Qualsevol nit pot sortir el sol" destaca com una de les seves creacions més populars.

Jaume Sisa és un dels músics distingits (Europa Press / David Zorrrakino)

Maria del Carme Valls i Farrà, cantant i directora de cant coral

El govern subratlla la seva notable contribució a la promoció de la música i el cant coral. Ha dedicat la seva vida a l'ensenyament del cant coral, i ha format, gràcies als seus coneixements en pedagogia musical, infants i adults en l'art de la música. Ha contribuït significativament a difondre la música i els compositors del país, especialment a les terres de Ponent.


Joan-Pere Viladecans, pintor

Pel seu estimulant treball artístic, que reflexiona de manera crítica sobre aspectes fonamentals de la nostra humanitat, i les seves condicions i contextos. Pintor autodidacte, la seva obra es caracteritza pel diàleg constant entre la figuració i l'abstracció, un procés en el qual busca per mitjà de materials no ortodoxos investigar noves formes de pintar. Ha il·lustrat diverses obres destacades de la literatura catalana i universal.


Josefina Vilajosana Carné, ceramista

Es destaca la seva tasca artística i social en favor del medi rural i la seva gent. Artesana de la terra i dels bolets, es dedica a reproduir-los, per mitjà de la seva obra autodidacta, de forma realista. La seva obra té una gran importància en la divulgació de la micologia.


Agustí Villaronga Riutort, director de cinema

Se la distingeix per la seva excel·lent habilitat cinematogràfica, que el va portar a dirigir algunes de les pel·lícules més destacades del cinema català de les darreres dècades. Cineasta mallorquí, va desenvolupar la major part de la seva trajectòria en l'àmbit del cinema català. Va tenir una prolífica carrera de gairebé cinquanta anys, amb títols com "Incerta glòria", de Joan Sales, i sobretot "Pa negre", d'Emili Teixidor.

Agustí Villaronga, director de la pel·lícula 'El ventre del mar'
Agustí Villaronga va morir el gener d'aquest any (ACN / Jordi Borràs)

Associació Cultural dels Raiers de la Ribera del Segre

Pel seu notori paper en la conservació del patrimoni immaterial català, a través del record i de la manifestació de l'ofici de raier. Fins a començaments del segle XX, Coll de Nargó va ser un dels nuclis més importants en el transport fluvial de fusta a Catalunya. Cap als anys vuitanta, diverses dècades després de la seva desaparició, es va recuperar l'activitat convertida en una festa. El 2022 els raiers van ser declarats patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.


Casino del Centre de l'Hospitalet de Llobregat

Per la seva remarcable acció cultural i social, com a entitat viva i arrelada a l'Hospitalet que ha esdevingut un equipament central per a la ciutat. El 2023 celebren el seu 150è aniversari, i al llarg d'aquests més de cent anys d'història l'entitat ha acollit diverses activitats i institucions de caràcter associatiu, que l'han convertit en un destacat dinamitzador en el teixit social del barri del Centre de l'Hospitalet.


Casino recreatiu i instructiu d'Amposta

Per la seva important tasca com a motor de dinamització local, en ser una de les primeres entitats i ateneus de les Terres de l'Ebre. Es va fundar el 1871 amb el nom de Casino Ampostino, i des de la seva fundació fins a l'actualitat ha sigut viver de multitud d'institucions culturals, esportives, econòmiques i administratives de la ciutat i de la comarca del Montsià.


Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

Per la seva distingida tasca en benefici de la pagesia i el món rural. És una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu representar, promoure i donar suport al món cooperatiu agroalimentari de Catalunya. Les cooperatives agràries són un dels principals motors econòmics a les zones rurals del país, on representen una opció democràtica, autònoma i social de desenvolupament laboral i econòmic. El 2023 se celebren els quaranta anys d'existència de la FCAC.


Festival Sónar

Per la seva decidida aposta per l'escena musical electrònica i l'art multimèdia contemporani a la ciutat de Barcelona. El Sónar és un dels principals festivals de música, art i cultura digital de l'escena catalana, amb gran prestigi internacional, i el 2023 celebra la seva edició número trenta.

El Sónar celebra el 30è aniversari (Europa Press/Nerea Coll)

Fundació Privada Vozes

Per la seva decidida voluntat de passar per damunt de les barreres socioeconòmiques i acostar la música a tothom. Es tracta d'un projecte musicosocial en el qual participen més de 700 infants i adolescents dels districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí de la ciutat de Barcelona. Des del 2004 se'ls ofereix accés gratuït a estudis musicals d'alta qualitat, per mitjà dels quals es busca fomentar la integració i la cohesió en contextos desfavorits i entorns amb risc d'exclusió social.


Fundació Tot Raval

Pel seu destacat paper generant vincles entre persones i organitzacions del barri del Raval per aconseguir l'objectiu de crear un barri millor per a tots els veïns. És una fundació comunitària creada l'any 2002, de la qual formen part més de 50 associacions, institucions, persones i empreses vinculades al barri del Raval. Dintre d'aquesta fundació treballen en xarxa per millorar la cohesió social, la convivència i la qualitat de vida al barri.


L'Estaquirot Teatre

Per la seva innovadora i distingida trajectòria dintre del món del teatre de titelles. Es tracta d'una companyia de teatre que es dedica prioritàriament als espectacles dirigits a un públic familiar, en els quals es barregen de manera innovadora el llenguatge dels actors i el dels titelles. Han fet més de 10.000 actuacions en una quarantena de muntatges i el seu taller de Vilanova i la Geltrú disposa d'una petita sala on s'ofereixen sessions adreçades al públic escolar.
 

Societat Coral El Progrés

Pel seu significatiu paper dintre del món del cant coral, és una de les institucions culturals deganes de Palamós. El 2022 van celebrar 125 anys de la seva creació, vinculada al moviment coral català dels cors de Clavé. Sempre ha estat dirigida per diferents músics vinculats a la història de Palamós. Tenen un repertori molt variat, que inclou des de cançons populars catalanes i d'altres països fins a cançons més actuals.

Sopa de Cabra ha complert 30 anys (Europa Press / Alberto Paredes)

Sopa de Cabra

Per la seva notòria aportació a la cultura musical catalana, com un dels principals membres del moviment del rock català. És un grup de música gironí actiu entre 1986 i 2001 i des del 2015 fins a l'actualitat. Els membres fundadors del grup van ser Gerard Quintana, Josep Maria Thió, Joan Cardona, Francesc Lisicic i Josep Bosch, però també han format part del grup Julio Lobos, Jaume Soler, Eduard Font, Xarim Aresté, Valen Nieto i Ricard Shon. El seu disc "Ben endins" encapçala les llistes dels discos més venuts de la història de la música rock en català.

ARXIVAT A:
Generalitat de Catalunya
Anar al contingut