Criatures al metge, jornada reduïda i xats de famílies: el peatge laboral de les dones

Durant els últims 20 anys, s'ha avançat molt pel que fa als permisos de paternitat. Abans del 2007, el pare només disposava d'entre dos i quatre dies, però des de llavors els dies de permís s'han anat incrementant primer a les dues setmanes, després a les quatre, i així successivament fins al gener del 2021, quan es va arribar a un permís per a les parelles de 16 setmanes, les mateixes que la mare.

Setmanes individuals i intransferibles i, d'aquestes, almenys sis són obligatòries, precisament per implicar des del primer moment la parella en les cures del nadó.

Ara bé, què passa quan els permisos no són ni obligatoris ni remunerats? Doncs que continuen sent cosa de dones. Mirem per exemple les excedències. L'any passat, per cada 7 dones que en demanaven només 3 homes optaven per aquesta opció. Amb tot, s'ha avançat, perquè fa cinc anys només el 9% de les excedències eren sol·licitades per homes.

Del que és més difícil trobar dades és d'aquells altres permisos menors, els que es demanen per portar les criatures al metge o per recollir-les de l'escola si es posen malalts. Alguns estudis qualitatius conclouen que és la dona la que, tot i treballar, acostuma a encarregar-se'n.

La bretxa de disponibilitat

L'Alexia Vico es lleva cada dia a dos quarts de vuit, prepara la bossa de l'escola a la seva filla, l'esmorzar, la bata... i després la desperta per començar la cursa diària per anar a l'escola. Si tot va bé, els avis recolliran la nena a la tarda, però què passarà si la nena es troba malament durant les classes, a qui trucarà l'escola?

"Quan vam fer la sol·licitud de l'escola vaig posar-me la primera, al CAP el mateix, al metge... sempre soc jo. Suposo que poso el meu nom o sortim nosaltres les primeres perquè és com més fàcil, estem tot el dia -les 24 hores- pendents de mòbil, mails, és com la nostra rutina".

I aquesta és també l'explicació que va trobar l'antropòloga de la UAB Bruna Álvarez, investigadora també del grup AFIN: les mares són més fàcils de localitzar:

"Això ho he parlat jo amb mestres de primària, que els he preguntat però per què truqueu a la mare? Bé, perquè quan truques al pare i no et contesta al final ja no el truques. Però aquí hi ha situacions diverses, també tenim el cas recollit d'un home que era el principal responsable perquè van fer el pacte amb la parella i qui treballava era només la parella dona, i llavors no hi havia manera que el truquessin, ho deia, ho deia i ho deia, però s'assumia que havia de ser la mare".

I és que, més enllà de la millora en corresponsabilitat que recullen les estadístiques oficials, hi ha tota una realitat del dia a dia que les grans xifres no treuen a la llum. És el que podríem definir com a bretxa de disponibilitat. La dona, encara que estigui treballant, en la majoria de casos continua connectada i pendent de les obligacions de la casa i dels fills, molt més que els seus companys.

"Qui sacrifica part del temps laboral, un temps que estàs treballant a la teva feina?", es pregunta la Maite Egoscozabal, sociòloga al Club de las Malas Madres i a l'associació Yo No Renuncio. "El sacrifica principalment la dona, perquè l'home no vol veure ni penalitzat el seu salari ni posar en perill qualsevol absència o absència amb freqüència", assenyala.

Però, sovint, assumir totes aquestes responsabilitats vinculades a la criança, sumades a la feina al mercat laboral, acaba passant factura. "Després hi ha el cost emocional, la sobrecàrrega de moltes tasques que no es veuen, però que tu te les vas carregant a la motxilla i que després es tradueixen en estrès, en ansietat i que fins i tot ho acabem normalitzant", conclou Egoscozabal.

Segons l'últim estudi de l'associació Yo No Renuncio, les mares són de forma aclaparadora les que porten els nens i les nenes al metge. Un 93% asseguren que elles en són les responsables, mentre que només un 6% dels homes assumeixen com a pròpia aquesta tasca, i només en un 1% dels casos se n'encarreguen els avis.

Amb els grups de WhatsApp de l'escola passa el mateix: en un 83% dels casos, són les dones les que llegeixen i contesten els missatges, i només en un 2% dels casos els homes assumeixen aquesta tasca com a pròpia. En la resta de casos o bé ho fan els dos per igual o bé cap dels dos.

Penalització a l'esfera laboral

I una altra de les dades que revela l'estudi és que el 57% de les enquestades asseguren que tenir fills les ha penalitzat en l'esfera laboral amb pèrdua d'ingressos, en molts casos per agafar-se una reducció de jornada.

És el cas de la Jessica Roca, que explica:

"Si no m'hagués demanat una reducció de jornada a la feina seria inviable poder portar la meva filla a l'escola, recollir-la sí que podria pel torn que faig, però no la podria portar, de cap de les maneres, i així jo puc encarregar-me de criar la meva filla".

Per cada set dones que redueixen la jornada, només ho fan tres homes. En tots dos casos, la raó principal és la impossibilitat de trobar una feina a temps complet. Però, en segon lloc, les dones ho fan per tenir cura dels fills, mentre que els homes per continuar la seva formació.

I les dones ho fan malgrat ser molt conscients que això afectarà la seva promoció a la feina. "Pensa que hi ha llocs de treball on s'ha de ser realista, és a dir, un líder, un cheaf leader, no pot fer sis hores, perquè el seu torn en dura vuit, i una persona amb certa responsabilitat no pot anar-se'n o arribar dues hores després si té un equip al seu càrrec que depèn d'ell, això està claríssim, però ho assumeixo, és el que hi ha, no passa res", diu la Jessica.

Bretxa salarial

I són aquest tipus de penalitzacions, la reducció de jornada, o fins i tot l'abandonament de la vida laboral durant els primers anys de criança, el que expliquen l'actual bretxa salarial entre hores i dones, segons Bruna Álvarez:

"La bretxa salarial ve per aquí, no és tant, igual feina diferent sou, que també passa, -però això és il·legal i passa menys- sinó que és que les dones al final estan menys temps al mercat laboral perquè estan cuidant. Això és una penalització de salari perquè tens moltes menys opcions a assumir responsabilitats o càrrecs molts més alts".

I per on passa la solució? Per la Maite Egoscozabal, cal un canvi sistèmic: "És veritat que hem avançat molt, però queda molt per fer, i això afecta les empreses: les jornades no poden ser tan rígides, hem d'apostar per la flexibilitat; però també necessitem que la societat, els recursos públics... es puguin fer càrrec de la criança i també els homes s'han de veure cridats per aquesta necessitat de cuidar i els beneficis que també aporta".