"Cridem a desobeir": entitats i sindicats s'oposen al 25% de castellà a les aules

La decisió del Tribunal Suprem de confirmar que el 25% de les classes s'hauran de fer en castellà a l'escola catalana ha provocat moltes reaccions contràries.

En declaracions a TV3, el sindicat majoritari de l'ensenyament a Catalunya assegura que aquesta decisió no s'ha d'acatar. Així ho reclama la portaveu de la USTEC, Iolanda Segura.

"Demanem que el departament no acati aquesta sentència i defensi més que mai la llengua en el país i en els centres educatius."

Segura va més enllà i demana que el català es torni a posar "al centre de l'aprenentatge" després d'anys de polítiques lingüístiques "que no han estat valentes" i "no han posat el català com a llengua prioritària".

La portaveu de la USTEC lamenta que s'hagi "optat pel plurilingüisme, que va en detriment de la llengua minoritzada, el català". 

Des d'Òmnium Cultural han avisat que la societat civil "es defensarà". L'entitat demana "esgotar totes les vies per blindar el model educatiu" i el seu president, Jordi Cuixart, ha fet una crida a desobeir la decisió del tribunal:

"Cimera" per la llengua

Immediatament després de saber la decisió, el govern ha convocat una reunió d'urgència amb una vintena d'entitats en defensa de la llengua.

Per part de l'executiu hi eren el president Aragonès, el vicepresident Puigneró i els consellers d'Educació i Cultura.

Tots han acordat treballar per una resposta de país en defensa del model d'immersió lingüística.

Aragonès anuncia una resposta "de govern"

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha qualificat la decisió de "molt greu" i ha avançat que el govern "no delegarà la resposta en els docents", sinó que "treballarà totes les vies possibles per superar aquesta situació".

Des de l'acte d'entrega dels Premis Nacionals de Comunicació, Aragonès ha defensat la immersió com a garantia de "cohesió social i d'igualtat d'oportunitats", i ha assegurat que la decisió del Suprem és una ingerència i una "falta de respecte a mestres i professors".

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha lamentat que "l'Estat espanyol no vol la immersió, sinó la submissió lingüística". Segons Borràs, la sentència del Suprem "vulnera un consens de país".

Borràs ha aprofitat per qüestionar l'acord entre ERC i el govern espanyol pels pressupostos: 

"Al mateix temps que arriba la sentència del 25% classes en castellà, arriba també aquest suposat 6% en la llei audiovisual. La llengua pateix una discriminació negativa de l'Estat".

Entitats, sindicats i partits defensen la immersió

L'avís de la decisió del Suprem l'ha donat a primera hora de la tarda Plataforma per la Llengua, que assegura que estudiarà "totes les opcions legals per forçar els tribunals espanyols a acatar les obligacions internacionals en matèria de llengua".

Més enllà de la USTEC, tant la Intersindical com el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) s'oposen també a la decisió. El SEPC demana "no acatar ni un mil·límetre" i defensar el model lingüístic de l'escola catalana.

Per la Intersindical, que s'ha posat a disposició del govern "per desobeir la sentència i avançar cap a l'autodeterminació", la decisió que s'ha sabut aquest dimarts a la tarda és una "ingerència judicial":

Entre els partits, les primeres reaccions també han arribat a través de les xarxes. La CUP ha fet una crida a defensar la llengua:

Des de Junts, Jordi Sànchez ha aprofitat per criticar l'agenda de "retrobament" del govern espanyol i el pacte que ha segellat amb ERC per fixar un 6% del català a l'audiovisual:

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont hi veu una "obsessió" per liquidar el català, i critica "el pactisme màgic".

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha reivindicat la immersió com un "model d'èxit" i diu que "no permetran" que ningú toqui el català.

Des dels comuns, Jéssica Albiach defensa que la decisió del Suprem "ha de quedar sense efecte" perquè està "fora dels consensos del nostre país". 

Per contra, a Ciutadans, que del català a l'escola n'han fet el seu cavall de batalla, avui hi ha satisfacció.

Carlos Carrizosa diu que no és només el reconeixement a dècades de drets vulnerats, sinó una decisió que obliga la Generalitat i el govern espanyol i que, si la incompleixen, hauran d'assumir-ne les conseqüències.