Els EUA acusen Rússia de crims contra la humanitat mentre Europa aposta pel rearmament

Els Estats Units han denunciat formalment que Rússia ha comès crims contra la humanitat a Ucraïna. Ho ha afirmat la vicepresidenta nord-americana, Kamala Harris, en la Conferència de Seguretat que es fa aquest cap de setmana a Munic.

"Els Estats Units han determinat formalment que Rússia ha comès crims contra la humanitat i jo els dic a tots els que han perpetrat aquests crims i als seus superiors, que hi són complaents: n'haureu de retre comptes."

A Munic hi assisteixen desenes de caps d'estat i de govern de tot el món, a més de diplomàtics, experts, representants militars, empresaris del sector i ONG per debatre sobre política exterior, seguretat i defensa.

És la trobada d'aquest tipus més important del món i també una cita clau pels lobbies del sector armamentístic, que aquest any s'estan fregant les mans més que mai amb la crida generalitzada a augmentar la despesa i producció militars a Europa per defensar-se de l'amenaça russa i ajudar Ucraïna en una guerra que creuen que "anirà per llarg".

Una conferència que té per eslògan "pau a través del diàleg", però on diplomàcia i negocis d'armes van agafats de la mà.

Crides a rearmar Europa

Que caldran més armes per fer front a "una guerra llarga" ho ha assegurat el canceller alemany Olaf Scholz, aquest divendres, en la primera sessió plenària d'obertura; també el primer ministre ucraïnès, Volodímir Zelenski, en la seva intervenció per videoconferència, en què ha demanat que l'entrega "sigui ràpida"; i hi ha insistit després el president francès, Emmanuel Macron, proposant augmentar la producció armamentística i que les armes es fabriquin en territori europeu.

"Si Europa vol defensar Europa, s'ha d'armar ella mateixa i fer ús de la interoperativitat de l'OTAN, però també accelerar la seva habilitat per fabricar armes en territori Europeu."

I la tònica ha estat la mateixa aquest dissabte, en la segona jornada de la Conferència.

El primer ministre britànic, Rishi Sunak, ha ofert a Ucraïna "armament de llarg abast" i ha dit que Kíev necessita artilleria, tancs i "blindar les seves ciutats de les bombes russes i els drons iranians"; la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha apostat per "mantenir el suport massiu" a Ucraïna per aconseguir que "fracassi totalment" el "pla imperialista" del president rus, Vladímir Putin. I fins i tot la primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, un país històricament neutral que no pertany a l'OTAN, ha dit que cal més inversió en defensa:

"L'única manera de garantir l'ordre mundial és assegurar-se que Europa i els països democràtics som forts i que invertim en la nostra capacitat defensiva."

A Putin se l'ha acusat a més de saltar-se tots els acords internacionals i fins i tot d'haver fet un error de càlcul tallant el subministrament d'energia a Europa.

Avís de l'OTAN a la Xina

També el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha demanat reforçar les "aliances transatlàntiques" per fer front a un món "cada cop més perillós".

Stoltenberg ha advertit que cal evitar que Rússia "segueix minant la seguretat europea", ha demanat "establir algun tipus de marc" que garanteixi que, quan s'acabi aquesta guerra, "l'agressió russa no continuï" en altres països europeus.

Jens Stoltenberg ha alertat d'una altra amenaça si Rússia en treu profit d'haver envaït Ucraïna: que la Xina faci el mateix amb països veïns:

"El que està passant avui a Europa podria passar demà a Àsia. Si guanya Putin, haurà impactat en les decisions i els càlculs que està fent Pequín al seu món. Així que això no és només una qüestió de seguretat regional, sinó de seguretat global."

Protestes contra la cimera i el rearmament

La jornada d'aquest dissabte ha coincidit amb una manifestació de protesta contra la pròpia conferència i el desig de rearmament mostrat per la majoria de mandataris que hi han intervingut fins ara.

Centenars de persones han participat en una marxa pel centre de Munic, en què s'ha demanat buscar la pau a Ucraïna a través del diàleg i no per la via militar.

La Xina demana "calma" i ridiculitza els Estats Units

La Xina, per la seva banda, ha fet una crida a la calma i ha assegurat "que seguirà fent esforços per aconseguir la pau a Ucraïna". 

Wang Yi, màxim responsable de la política exterior xinesa, que viatjarà a Moscou quan acabi la cimera, ha demanat "pensar amb calma" què es pot fer per aturar la guerra:

"Hem de pensar amb calma, especialment els nostres amics a Europa, què es pot fer per aturar la crisi. Tot i que la Xina no és part directament involucrada, seguiment intentat facilitar converses de pau."
 
Pequín també ha aprofitat la cimera per denunciar la "reacció absurda i histèrica" dels Estats units per abatre el seu suposat globus espia, a principis de febrer.