Crim d'Horta: el pare hauria matat els fills i després s'hauria suïcidat

La hipòtesi principal de la investigació dels Mossos per la mort de dues criatures de 7 i 10 anys i el seu pare trobats aquest dilluns en un pis del districte d'Horta-Guinardó de Barcelona, és que sigui un possible cas de violència vicària. Sense descartar altres causes, la policia creu que el pare hauria assassinat els fills i després s'hauria suïcidat, per fer mal a la seva exparella i mare dels menors.  

La investigació continua oberta, i el jutjat d'Instrucció número 26 de Barcelona, en funcions de guàrdia, que s'ha fet càrrec del cas, manté el sumari sota secret d'actuacions.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha informat que entre l'home mort i la mare dels menors no hi havia antecedents de violència contra l'exparella o judicials previs.

Hipòtesi: fer mal a la mare

La parella estava separada. No vivien junts, però tenien dos fills en comú, de 7 i 10 anys. Els menors havien d'haver tornat amb la mare després de les vacances, però no ho van fer i tampoc van anar a escola dilluns. Per tot això, la mare va alertar aquest dilluns la policia i els Bombers, que van trobar els tres cadàvers al domicili del pare. Al pis hi havia una gran concentració de gas.

El que no té clar encara la policia és el motiu, i una de les hipòtesis és que va matar els nens per fer mal a la mare. La dona està sent atesa des d'aleshores per experts del Centre d'Urgències i Emergències de Barcelona.

La psicòloga Alba Alfageme afegeix que hi ha un repunt d'aquests delictes estacional o coincidint amb festes assenyalades: el fet "que sigui després de Nadal no és irrellevant".

"Aquests dies de Nadal, on emocionalment es remouen moltes emocions, també són dies en què es poden produir aquestes agressions extremes o homicidis."

I és un element més per fer mal i causar un dolor més profund.

"Hi ha un nivell de perversió, de violència, de crueltat tan extrem en la violència vicària que té un impacte terrible en les vides de les mares."

En aquest cas la justícia i la policia no tenen registrat cap antecedent de violència, i Alfageme destaca la importància de "tenir mecanismes per poder identificar i poder detectar quan comença ha haver-hi un augment de la violència", sobretot després que "durant molt de temps ens ha costat entendre que les criatures també eren víctimes directes de la violència".

Víctimes de violència vicària: 52 menors morts en 10 anys

Amb aquest crim, des del 2013, ja haurien mort per violència vicària 52 criatures a Espanya, assassinades pel seu pare o per la parella o exparella de la mare. Els menors són utilitzats pel maltractador per fer mal a la dona. En els casos més extrems, assassinant-los.

L'any 2023, han estat dos els menors morts per violència vicària a l'Estat, un a la Comunitat de Madrid i un a Castella i Lleó. Els dos menors d'Horta inicien la funesta estadística del 2024 a Catalunya.

Forma de violència masclista

La violència vicària és una forma de violència masclista. Els fills i filles de les dones víctimes de violència de gènere, així com les nenes i els nens menors subjectes a la seva tutela, guarda i custòdia, són víctimes directes d'aquest tipus de violència. Així es defineix en el "Pacte d'estat contra la violència de gènere" del 2017.

Fa només unes setmanes, el programa "Sense ficció" emetia el documental "Allà on fa més mal", on parlaven amb testimonis i expertes en violència vicària i que es pot consultar al 3cat.

Sonia Vaccaro, una de les expertes en victimologia i violències masclistes, deia que "hi ha molts més casos dels que sembla" i la llei ho permet.

"Tot maltractador està disposat a utilitzar els fills i filles per fer mal a la mare, però el més greu és que ho pot fer. Perquè si la llei i la justícia ho impedissin, aquest individu hauria de canviar la manera de continuar exercint la violència contra la dona i deixaria de fer servir els fills i filles com a objectes."

Als pressupostos del 2023 Catalunya va reconèixer per primer cop que les mares que hagin perdut una criatura per violència vicària tenen dret a una indemnització de més de 50.000 euros i n'hi ha prou amb les diligències policials perquè hi accedeixin.

Fins ara, si l'agressor se suïcidava, no s'obria cap procés judicial i, en conseqüència, la mare no tenia dret a ser indemnitzada.

Què es pot fer en situacions de violència vicària?

Per demanar ajuda en cas de violència masclista hi ha un telèfon específic d'atenció i informació: 900 900 120. Funciona les 24 hores del dia cada dia de l'any, atén consultes i urgències, és gratuït, no queda registrat al mòbil i és confidencial.

En cas d'emergència davant d'una agressió també es pot trucar al 112 o demanar ajuda al WhatsApp 601 00 11 22.

Si es vol denunciar, es pot anar a la policia o directament als jutjats especialitzats en violència de gènere.

També es pot recórrer a serveis com les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones (ICD) o els Serveis d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i els Serveis d'Intervenció Especialitzada (SIE).