Crisi a Bòsnia: Pena de presó per al president serbobosnià per saltar-se ordres internacionals
El mandatari de la República Srpska, de majoria sèrbia, ha contestat prohibint que la justícia i la policia estatal bosniana puguin actuar en aquest territori
Un tribunal de Bòsnia ha sentenciat a un any de presó i a sis d'inhabilitació el líder separatista serbobosnià, Milorad Dodik. El president de la República Srpska, territori de majoria sèrbia i una de les dues entitats que formen Bòsnia i Hercegovina, l'han condemnat per haver desobeït ordres d'organismes de justícia estatals i internacionals.
Dodik, mandatari de la regió autònoma, el van imputar el 2023 per haver aprovat lleis que contravenien els dictàmens del Tribunal Constitucional de Bòsnia, i de l'Alt Representant de les Nacions Unides, encarregat d'implementar els acords de pau de Dayton i evitar que el país tornés a una guerra civil.
El líder serbobosnià ha rebutjat la sentència, que considera "antidemocràtica", i ha anunciat que el parlament de la República Srpska prohibirà l'actuació dels òrgans judicials i policials estatals bosnians en aquest territori.
És força improbable que Dodik acabi a la presó, perquè a Bòsnia les penes de fins a un any de presó es poden commutar per una multa. Però la sentència ha suposat una greu escalada política al país balcànic.
"Bòsnia i Hercegovina s'ha acabat a partir d'avui"
El president serbobosnià, que fa anys que amenaça de sortir de la federació bosniana, ha reclamat el suport de la població sèrbia i assegura que arribarà "fins al final".
"Ja no hi ha Bòsnia i Hercegovina, s'ha acabat a partir d'avui", ha expressat en un míting aquest dimecres davant de simpatitzants a Banja Luka, la capital de facto de la República Srpska.
El veredicte del tribunal bosnià marca una nova crisi a Bòsnia i Hercegovina, que des del final de la guerra està dividida en dues regions autònomes, la República Sprska i la Federació, que alberga les comunitats d'origen bosnià i croat. Totes dues estan unides per un fràgil govern estatal, que s'ha vist incapaç d'alleugerir les tensions ètniques.
De fet, Dodik ha estat un gran promotor d'aquestes divisions en els últims anys, manifestant en repetides ocasions la seva intenció de separar la República Sprska de Bòsnia i integrar-la a Sèrbia.
Després de saber la sentència, ha animat els ciutadans serbobosnians a agredir l'alt representant de les Nacions Unides, Christian Schmidt, si el veuen en el territori de majoria sèrbia.
"La crisi més gran des de la guerra civil"
Per la seva banda, el govern de Sèrbia ha acusat Occident d'haver contribuït a crear la "crisi més gran" a Bòsnia i Hercegovina des del final de la guerra civil, el 1995.
Dodik ha rebut el suport explícit del president serbi, Aleksandar Vucic, i del primer ministre hongarès, Viktor Órban, en conèixer la condemna. Segons el líder serbobosnià, 300 agents especials hongaresos s'han desplaçat a la República de Sprska.
El mandatari també ha rebut el suport del Kremlin, amb qui manté bona sintonia. Rússia ha definit la sentència com un "cop dur contra l'estabilitat a la regió dels Balcans".
Rússia és, de fet, un dels països que no va aprovar la designació de l'alt representant de les Nacions Unides a Bòsnia per supervisar els acords de Dayton.
