Crisi climàtica: a què volem dedicar el petroli que encara podem cremar?

Fa dècades que aboquem CO₂ a l'atmosfera en quantitats que els oceans i els continents no poden absorbir, i així escalfem el planeta. Ara estem esgotant el romanent, la capacitat de l'atmosfera per evitar superar l'1,5º C d'escalfament.

El pressupost de carboni calcula el romanent global de CO₂ que queda i ens permet veure quin any podem superar el llindar de seguretat de l'1,5º C, en funció de les emissions que fem des d'ara.

Quin pressupost de carboni tenim?

En tenim més o menys segons el risc que assumim. L'IPCC, l'organisme científic de referència en clima, no dona certeses sinó que calcula probabilitats de no superar límits.

Per tenir un 83% de probabilitats de no superar l'1,5º C, a principis del 2020 quedava un romanent de 300 gigatones de CO₂, que encara podíem abocar a l'atmosfera. Si reduïm les probabilitats al 50% en quedaven 500 Gt.

Quan superarem l'1,5º C?

El 2020 vam afegir 40 Gt més de CO₂ a l'atmosfera, entre emissions i usos dels sòls. Si mantenim les emissions al mateix nivell que el 2020, tenim un 83% de probabilitats de no superar l'1,5º C fins al 2027. Si reduïm la seguretat al 50% guanyem temps, fins al 2032, però ho apostem al cara o creu.

Però tot indica que no mantindrem les emissions al nivell del 2020, perquè va ser un any excepcional: les emissions van caure un -6,4% a causa del confinament global per la Covid-19.

El 2021, amb la represa de l'activitat, les emissions tornen a créixer i l'Agència Internacional de l'Energia, l'organisme especialitzat en energia dels països desenvolupats (OCDE), preveu que la tendència porta a un nou rècord d'emissions el 2023.

Més cremem, més escalfem

En els darrers 200 anys hi ha hagut una relació directa entre les emissions per activitats humanes i l'escalfament global.

"It is unequivocal that human influence has warmed the atmosphere, ocean and land. Widespread and rapid changes in the atmosphere, ocean, cryosphere and biosphere have occurred." #IPCC #AR6https://t.co/JsLfcuTCxW pic.twitter.com/aaYD1WeoQw

— Glen Peters (@Peters_Glen) August 14, 2021

Per aturar l'escalfament, cal arribar a zero emissions, i això implica aturar la crema de carbó, de petroli i de gas, i també la desforestació.

L'ONU promou les zero emissions per al 2050, i la Unió Europea i els Estats Units s'hi han compromès, però encara no ho han fet altres grans emissors com la Xina, l'Índia i Rússia. Però les zero emissions només és la primera part.

Xuclar CO₂ amb màquines?

A causa de sis dècades de moltes emissions, ara només surten els números si fem zero emissions i a més fem "emissions negatives", si xuclem CO₂ de l'atmosfera, amb tecnologia, durant moltes dècades. Tecnologia que no tenim disponible per implementar de forma massiva i ràpida a nivell planetari i que no sabem si la tindrem, perquè el CO₂ està molt dispers a l'atmosfera.

El risc és la desestabilització extrema del sistema climàtic durant segles.

Ara i aquí: meteorologia més i més extrema, durant dècades

Aquest estiu hem vist molts episodis de meteorologia extrema per tot l'hemisferi nord: calor al Canadà, als Estats Units, a Sibèria, al Mediterrani i a Islàndia; incendis a Califòrnia, a Sibèria i al Mediterrani; inundacions a Centreeuropa, a la Xina, a Turquia, al Japó i als Estats Units...

L'lPCC documenta que aquests episodis extrems que vivim els últims anys (calor, sequeres, incendis, vent, temporals, inundacions, etc.) són a causa de l'escalfament global, i també alerta que aniran a més les pròximes dècades, perquè el sistema climàtic té un retard de 20-30 anys.

El que veiem aquest estiu és conseqüència de l'escalfament de fa 20-30 anys, quan l'escalfament era, el 2001, de 0,57º C. El 2021 hem arribat a 1,07ºC.

Aquest retard de 20-30 anys del sistema climàtic implica que, fins i tot si aconseguim emissions zero el 2050, la meteorologia extrema anirà a més durant dues o tres dècades.

Ens hem de preparar per episodis extrems creixents almenys fins al 2070, durant els pròxims 50 anys.

A què destinem les emissions i el temps encara disponibles?

Una part de les emissions que encara podem fer s'han de destinar a canviar la infraestructura energètica, ja que per fabricar i per desplegar les renovables cal molta energia, que haurà de sortir dels combustibles fòssils.

Una altra part de les emissions s'haurà de destinar a canviar el model socioeconòmic de producció, de transport, d'habitatges, de subministraments, d'alimentació...

Aquestes emissions, que cal fer per canviar el model socioeconòmic, han de sortir de deixar de fer activitats pel vell model.

Creació de refugis i retirar-se de la línia de mar

Els impactes extrems previstos forcen a adaptar les infraestructures bàsiques d'energia, de transport, de salut, d'ensenyament... També porten a preveure refugis per a situacions extremes.

Els darrers anys se n'han començat a fer alguns a la ciutat de Barcelona, pensant principalment en onades de calor. Caldrà fer-ne més i preparar-se també per situacions extremes d'aiguats, sequeres, incendis, etc.

Cal plantejar-se seriosament una retirada de la línia de mar, que rebrà impactes creixents de temporals, agreujats per la pujada del nivell del mar que pot arribar fins a dos metres d'aquí vuit dècades, segons preveu ara l'IPCC. Cal repensar tot el que fem i tot el que tenim previst fer. Cal retirar també la manera de pensar que ens ha portat fins aquí.

Especialment cal evitar quedar atrapats en la immediatesa. Necessitem una visió compartida a dècades vista amb joves i infants, perquè seran els anys que hauran de viure.