Crisi de l'habitatge: el 40% de les llars ha de fer un sobreesforç per pagar el lloguer a Espanya

En ple debat sobre les dificultats d'accés a l'habitatge i amb els governs català i espanyol presentant mesures per fer-hi front, el Banc d'Espanya ha donat dades de com està el mercat de lloguer en comparació amb altres països europeus.

L'informe apunta que Espanya és un dels països europeus on cal fer més sobreesforç per poder pagar el lloguer. Gairebé quatre de cada deu llars que viuen de lloguer han de destinar-hi un 40% de la seva renda, quan el que és recomanable és dedicar-hi, com a màxim, un terç dels ingressos.

El sobreesforç és encara més gran a les zones urbanes. A Catalunya, una mica més de la meitat de les llars del centre de les ciutats catalanes fan un sobreesforç per pagar el lloguer.

Això contrasta amb les altres principals economies de la Unió Europea, com Alemanya o França, on la proporció de llogaters que han de fer un sobreesforç cau per sota del 20%. 
 

El Banc d'Espanya ho atribueix a l'encariment dels lloguers dels últims anys, sobretot en grans ciutats com Barcelona, on van pujar un 33,2% entre el 2015 i el 2022. Però també a les zones turístiques, on l'oferta tampoc cobreix tota la demanda i costa molt trobar allotjament de lloguer. 

Durant els set anys que analitza l'informe, els preus del lloguer s'han encarit més del 40% a Terrassa, Sabadell o Sant Cugat del Vallès. En altres ciutats com l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Castelldefels o Cornellà de Llobregat, la pujada ha estat d'entre el 35% i el 40%.

Les dificultats per trobar pisos de lloguer també s'explica per la pressió derivada de l'augment de població, l'enduriment de les hipoteques i el fet que una part dels pisos s'han tret del mercat per destinar-lo al lloguer turístic, al d'habitacions i al de temporada.

L'informe revela que el lloguer de temporada ja suposa el 40% de l'oferta total d'immobles de lloguer a Barcelona. D'altra banda, apunta que les ofertes de lloguer d'habitacions s'haurien incrementat més d'un 40% en taxa interanual durant el primer trimestre del 2024 al conjunt de l'Estat.
 

Joves, estrangers i parats, els que més dificultats tenen per pagar un lloguer

El nombre de persones que vivien en un habitatge de lloguer es va situar al voltant dels 9 milions a finals del 2023, un increment d'uns 3,3 milions de persones des del 2007. Aquest augment, però, no ha estat uniforme i s'ha focalitzat en uns col·lectius concrets. 

Així, l'informe reflecteix que el lloguer es concentra bàsicament entre els joves, els estrangers i els parats, col·lectius amb uns ingressos més baixos i amb problemes per fer front a les despeses d'habitatge. 

Si ens fixem en els grups d'edats, a Espanya són els joves de 16 a 29 anys els que més viuen de lloguer; en concret, la meitat d'aquestes persones. Per contra, tan sols el 5% dels majors de 65 anys són inquilins, com es pot comprovar en aquesta gràfica:
 

El mercat de lloguer a Espanya també evidencia una bretxa en matèria de nacionalitat i és que les llars on la seva persona de referència té nacionalitat estrangera resideixen majoritàriament en habitatges de lloguer.

En concret, això passa en el 61,3% dels casos entre les persones estrangeres amb nacionalitat de la Unió Europea i en el 71,6% en les nacionalitats de la resta del món. L'informe, a més, apunta que els estrangers viuen més en habitatges de lloguer reduït que la resta.
 

L'informe avisa que Espanya és el país europeu amb una proporció de llars de lloguer més gran en risc de pobresa i exclusió social. En concret, en el període 2015-203 al voltant del 45% de la població que vivia de lloguer es trobava en aquesta situació.

Aquesta situació justifica la intervenció pública, segons el Banc d'Espanya, que recomana que s'incrementi el parc d'habitatge de lloguer a preus assequibles, que s'aprovin lleis per estimular que els propietaris aportin habitatges al parc de lloguer i que es prioritzin les ajudes a les llars més vulnerables.

El treball s'ha publicat l'endemà que el govern espanyol aprovés la distribució dels 200 milions d'euros per a la tercera edició del Bo Lloguer Jove i que anunciés un registre únic per evitar el frau amb els lloguers turístics i de temporada.

Barcelona, la ciutat on el lloguer té més pes

El 2021 la ciutat de Barcelona tenia el percentatge d'habitatges principals en règim de lloguer més elevat d'entre totes les capitals, segons l'informe. L'índex arribava al 31% al conjunt de la ciutat, amb màxims del 49% a Ciutat Vella o el 35% a l'Eixample i a Gràcia. 

Informes recents han alertat que el percentatge de llars que viuen de lloguer a la capital catalana no para de créixer i que aquesta és l'única opció per a cada cop més persones, les quals no tenen expectatives d'heretar o de poder adquirir un habitatge de propietat. 

Pel que fa a les demarcacions, Girona i Barcelona són les que destinen una major proporció del parc d'habitatge al lloguer, al voltant del 24% del total. A l'altre extrem hi ha Jaén, on només es lloguen 5 de cada 100 habitatges:
 

A Espanya, una de cada quatre persones viuen de lloguer, i la resta, en un pis de propietat. A Alemanya, per exemple, més de la meitat de les persones viuen de lloguer, cosa que el converteix en el país europeu on aquest model de residència està més estès: 
 

Falten uns 500.000 habitatges, segons el Banc d'Espanya

L'informe constata que la demanda de llars a Espanya avança a un ritme més ràpid que no pas la construcció d'obra nova. I això, assegura, ha generat un dèficit de 500.000 habitatges a tot l'estat, dels quals un terç es concentren a les províncies de Barcelona i Madrid. 

En canvi, en altres punts hi ha habitatges de sobres, que es van construir durant la bombolla immobiliària i encara estan buits. L'entitat calcula que n'hi ha uns 450.000, tot i que admet que són difícils de col·locar pel seu estat i la seva ubicació.

El desequilibri entre l'oferta i la demanda han fet que els preus no parin de pujar. Segons l'informe, el cost d'un habitatge s'ha incrementat un 34% en l'última dècada. Alhora, assenyala que la falta de mà d'obra qualificada condiciona el ritme de producció i de rehabilitació. 

L'estudi també apunta altres contratemps, com ara la falta de sol finalista disponible per a construir-hi habitatges, l'augment dels costos o el poc dinamisme del finançament de l'activitat immobiliària residencial.