Crisi de l'habitatge: el model sense regulació de Madrid no frena l'escalada de preus

Preus del lloguer disparats, cada cop menys oferta i en alguns casos, contractes amb clàusules que poden resultar abusives. L'habitatge s'ha convertit en el principal problema per als ciutadans, segons dades del CIS.

A Madrid, ni Ajuntament ni Comunitat, tots dos populars, apliquen les zones tensionades que preveu la llei de l'habitatge.

Una Casa Orsola a Lavapiés

Lavapiés és un barri popular al centre de Madrid, allà hi ha diversos blocs que pertanyen a un sol propietari en la mateixa situació. En els últims anys, grans tenidors han venut edificis sencers a fons d'inversió que ara volen treure més rendiment als pisos on fins ara vivien veïns de tota la vida.

Al carrer San Ildefonso, 20, trobem un cas que recorda, i molt, la Casa Orsola de l'Eixample de Barcelona. José Ferrera és arquitecte, porta 20 anys vivint a Madrid i 5 en aquest edifici. Ara fa uns mesos l'antic propietari de l'edifici el va vendre a un fons d'inversió, que, a la vegada, l'ha tornat a vendre a un altre fons.

El José explica que el representant del nou propietari es va posar en contacte amb els veïns per notificar-los que els seus contractes no es renovarien: "El que van fer al principi va ser enviar un burofax als veïns de la finca dient que no estaven interessats a renovar".

"Nosaltres el que estem fent és pagar tots els mesos el lloguer des de llavors a l'administrador. A dia d'avui no ens han tornat cap rebut."

L'edifici té 24 pisos i els veïns de 9 d'ells han decidit resistir-se a abandonar casa seva. El José i els seus companys de lluita, amb l'ajuda del Sindicat d'Inquilines de Madrid, creuen tenir la solució: "Pretenem negociar amb la propietat i comprar l'edifici per cooperativitzar-lo en cessió d'ús".

Amb aquesta figura els veïns constitueixen una cooperativa, compren l'edifici i cadascun d'ells té el dret d'ús de l'habitatge però no la propietat. Això impedeix que el veí pugui vendre el pis on viu i així s'evita especular amb l'habitatge.

Una altra veïna del bloc, Mioara Cabrera, cubana, mare d'un fill universitari i que viu a l'edifici des de fa 21 anys, es queixa del que considera especulació per part de l'empresa que ha comprat l'edifici: "Amb el que paguem de lloguer ja s'obtenia benefici. El que passa és que, com estan els preus a Madrid, eren preus que, amb molt esforç, podíem pagar. El problema és que sempre volen guanyar més".

La propietat de l'edifici en els darrers dies ha començat obres de demolició dels envans interiors en 14 dels 24 pisos. El José ho té clar: "És una estratègia d'assetjament, és una intenció manifesta de fer-nos mal".

3Cat ha intentat posar-se en contacte amb els representants de la propietat de l'edifici, però no hem obtingut cap resposta.

Llogaters i patronal coincideixen a criticar la llei

El portaveu del Sindicat d'Inquilines de Madrid, Fernando de los Santos, critica la llei de l'habitatge: "És veritat que a Madrid no s'està aplicant la llei i, per tant, els preus estan desbocats. Però la llei d'habitatge no està aconseguint abaixar els preus dràsticament, la llei no ens està donant els lloguers indefinits que necessitem".

La patronal immobiliària madrilenya coincideix amb el sindicat en una cosa, la llei no funciona. "El preu el posa el mercat. No hi ha oferta, la gent ha retirat els seus pisos del mercat. Per què? Per la inseguretat jurídica", segons Jaime Cabrero García, president del Col·legi Oficial i Associació d'Agències i Agents Immobiliaris de Madrid.

Preus alts als afores i clàusules abusives

Però la pressió immobiliària a Madrid, com a molt altres indrets de l'Estat, no afecta només el centre de la capital. La taca d'oli de preus pels núvols arriba fins a llocs com Móstoles, una ciutat a uns 30 minuts del centre de Madrid en transport públic.

Aquí hi viu Deborah Gómez. En separar-se va venir de Toledo, on vivia amb la seva exparella. Va canviar de ciutat per feina, amb els dos gats i la gossa. "Buscar pis va ser una aventura. Ningú volia llogar-me un pis amb tres animals i, a més, em demanaven tres o més mesos de fiança".

Finalment, va trobar pis, però la sorpresa va arribar poc temps després. "Tu firmes un contracte amb unes clàusules abusives de les quals t'adones amb el temps".

"Vaig entrar pagant 960 € i ja l'any vinent farà 2 anys i hauré de pagar l'IBI, i passats tres anys hauré de pagar també la comunitat. Això serien 1.300 euros de lloguer dins del mateix contracte, sense renovar."

El cas de la Deborah no és un cas aïllat: "A la comunitat de veïns, que som 4 blocs, hi ha uns 50 afectats i al PAU de Móstoles hi ha 7 urbanitzacions més en la mateixa situació".

Mobilitzacions a tot l'Estat per denunciar la situació

Aquest dissabte hi ha convocades mobilitzacions en una quarantena de ciutats contra els preus del lloguer. Serà la primera acció coordinada el mateix dia a tot l'Estat després de diverses mobilitzacions en diferents ciutats.

El preu mitjà del lloguer a Espanya era al febrer de 12,82 euros per metre quadrat, més d'un 13% més alta que l'any anterior i amb un increment del 78% en els últims 10 anys.

Tot i això, la situació varia segons la zona. Per exemple, Madrid, després d'Astúries i Canàries, encapçala el rànquing de les comunitats autònomes on la pujada interanual ha estat més pronunciada, un 18,95%. La ciutat de Madrid té un preu mitjà per metre quadrat de 18,95.

Barcelona, malgrat una baixada de preus del 6,4% provocada per la declaració de zona tensionada, té un preu mitjà de 23 per metre quadrat.

Segons el CIS, l'habitatge ha escalat fins al primer lloc de les preocupacions per als espanyols. El mateix passa a Madrid. Segons una enquesta de qualitat de vida feta per l'Ajuntament de la ciutat, per a tres de cada quatre madrilenys, l'accés a l'habitatge és el maldecap més important.

Solucions allunyades a un mateix problema

Des del Sindicat d'Inquilines de Madrid, Fernando de los Santos demana "lloguers indefinits, baixada de preus per llei i recuperar l'habitatge "segrestat" en forma de pisos turístics i pisos buits".

La solució per Jaime Cabrero García, president del Col·legi Oficial i Associació d'Agències i Agents Immobiliaris de Madrid, seria una altra: "Si hi hagués molta oferta, els preus baixarien. Quina és la solució? Que els poders públics: ajuntaments, comunitats autònomes i govern espanyol construeixin habitatge social i habitatge nou".

Receptes diferents per a un mateix problema.