Crisi dels cítrics a les Terres de l'Ebre: "Som moneda de canvi de decisions geopolítiques"

Cada vegada és més complicat i menys rendible produir taronges i mandarines. El sector citrícola del Baix Ebre i Montsià fa anys que arrossega una crisi de preus que ha fet que molts pagesos hagin llençat la tovallola.

Les despeses s'han incrementat per l'arribada de noves plagues, per la limitació dels productes fitosanitaris autoritzats o per l'encariment dels adobs i del gasoil. Al mateix temps, els preus s'han mantingut baixos per la competència de països tercers com Marroc, Egipte, Turquia o Sud-àfrica.

El resultat és que hi ha campanyes en què els números no surten i en els últims deu anys s'han acabat abandonant o transformant 2.000 hectàrees de cítrics a les Terres de l'Ebre. 

Malgrat que, aquesta campanya, els pagesos ebrencs podran cobrar una mica més per algunes varietats de cítrics per la davallada de producció a altres zones productores de l'estat a causa de la sequera, algunes campanyes no cobreixen els costos per aquesta pressió a la baixa que exerceix l'entrada de fruita de fora de la Unió Europea.

"La competència de països tercers en un mercat saturat de producte fa que hàgim de treballar amb els preus d'aquests països, on és més econòmic produir perquè no tenen les exigències mediambientals de la Unió Europea, ni tanta burocràcia, ni els mateixos costos laborals", explica Federico Tarazona. És el president de la Indicació Geogràfica Protegida dels Cítrics de les Terres de l'Ebre i director comercial de la cooperativa d'Agris d'Alcanar, que aplega 200 agricultors.

"La competència ben entesa pot ser sana i millorar el resultat pel consumidor, però no es pot competir en desigualtat de condicions", afegeix. 

Noves plagues procedents dels països que exporten fruita a la UE

El cultiu s'ha complicat amb l'expansió de noves plagues. A més, amb la crisi climàtica no fa fred a l'hivern i insectes i fongs proliferen més fàcilment.

Algunes d'aquestes plagues han arribat precisament amb els carregaments de la fruita de països extracomunitaris que competeixen amb els citricultors catalans.

Ismael Chillida, productor de cítrics d'Alcanar, explica que sovint es troben amb plagues que han vingut de tercers països, com el cotonet de Sud-àfrica o l'aranya oriental, que són molt difícils d'erradicar:

"I, al damunt, ens han prohibit la majoria de productes fitosanitaris amb què podíem lluitar. Ara hem de comprar nous productes que les multinacionals venen molt més cars i són menys eficaços. Això, sumat a l'encariment de l'energia i dels adobs, suposa un increment brutal dels costos." 

"Enguany encara sortirà una campanya decent perquè han pujat els preus pel descens de fruita a altres zones productores com Andalusia, però hi ha anys que ben just paguem les despeses o fins i tot tanquem amb pèrdues i això fa que la gent es desmoralitzi i que no hi hagi relleu generacional. No és un cultiu rendible i es deixen perdre cada vegada més finques", relata Chillida.

"Som moneda de canvi de decisions geopolítiques", afegeix Federico Tarazona:

"La Unió Europea permet l'entrada de productes agraris sense aranzels de tercers països perquè a canvi controlin la immigració o per altres interessos i això té repercussions directes en el nostre treball i en les nostres condicions de vida. No ens deixen viure el nostre treball."