Cifuentes deixa del tot la política en renunciar a l'acta de diputada a l'Assemblea

Cristina Cifuentes, expresidenta de la Comunitat de Madrid, ha decidit renunciar a la seva acta de diputada a l'Assemblea regional. D'aquesta manera, deixa completament la política.

Cifuentes va dimitir com a presidenta de la Comunitat de Madrid el 25 d'abril, arran de la publicació d'unes imatges de 2011 quan va ser enxampada robant uns productes de cosmètica en un supermercat.

Llavors va explicar que ja havia decidit plegar, arran de la polèmica pel màster de la Universitat Rey Juan Carlos, però volia fer-ho després de presidir per última vegada els actes de la festa de Madrid, el 2 de maig.

L'absència de Cifuentes en els actes oficials de celebració del 2 de maig va evidenciar el mal moment que passa el PP madrileny i la mala relació entre les dues dones més poderoses del PP, la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, i María Dolores de Cospedal, ministra de Defensa i secretària general del partit. 

Dos dies després de dimitir com a presidenta regional, Cifuentes també va presentar la dimissió com a presidenta del PP madrileny.

Ahir el Partit Popular va anunciar que el nou president de la Comunitat de Madrid serà Ángel Garrido, fins ara número dos de Cifuentes, i que el nou president del PP madrileny serà Pío García Escudero, actual president del Senat.

L'expresidenta de la comunitat i del partit, però, encara ocupava l'escó de diputada del Parlament madrileny, que semblava que tenia intenció de conservar. 

Avui, però, ha renunciat a l'escó fent arribar una carta a la mesa de l'Assemblea, on remarca que la decisió es fa efectiva amb data d'avui mateix.

Segons fonts del PP, l'acta de diputada de Cifuentes passarà, probablement, a Lucía Fernández, número 78 de la llista, perquè les dues persones que la precedeixen formen part del govern regional. 

El grup parlamentari del PP a l'Assemblea madrilenya té 48 diputats. 

El fet que la nova diputada sigui la número 78 de la llista, trenta per sobre del nombre d'escons populars, mostra l'inusual moviment de noms que hi ha hagut en tres anys de legislatura. 

Alguns responen a renúncies per haver entrat al govern, però d'altres són conseqüència de dimissions per les investigacions judicials de casos de corrupció.