Crítica de l'IEC als polítics per no fer prou cas als científics en la crisi climàtica

L'escalfament global no és cap tema nou. Se'n parla des de fa més de 30 anys. Però, segons Jordi Camí, director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, i Cèlia Marrasé, vicedirectora de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC), no s'ha fet cas dels científics:

"Malauradament, els grans poders polítics i econòmics que dominen el nostre planeta han estat sistemàticament molt crítics amb les conclusions dels experts i encara més reticents a les mesures proposades."

Així ho expressen en el preàmbul de l'informe "Canvi climàtic i salut a Catalunya", que tots dos han coordinat i que ha editat la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Uns efectes que ens han de preocupar especialment, com assenyala Pere Puigdomènech, president de la Secció de Ciències Biològiques:

"Catalunya és una zona especialment vulnerable, com tota la Mediterrània, per la seva situació geogràfica, que la fa molt inestable."

Per això, la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC fa una doble crida. D'una banda, als agents polítics i socials perquè s'adoptin les mesures necessàries per a pal·liar els efectes previsibles del canvi climàtic. I, de l'altra, a la societat catalana, perquè reconegui l'estat actual de la situació, s'hi impliqui i contribueixi als canvis inajornables en el futur més proper.
 

Una seriosa amenaça

Per als seus coordinadors, la informació científica recent està demostrant que "els indicadors sobre les conseqüències del canvi climàtic són molt pitjors que les previsions que s'havien fet":

"Pel que fa a la salut humana, tota la informació científica disponible prova que el canvi climàtic constitueix una seriosa amenaça, des dels efectes en la mortalitat dels canvis en la temperatura o en la contaminació atmosfèrica fins a les malalties derivades de noves epidèmies d'origen infecciós o conseqüència de l'augment dels al·lèrgens als quals estem exposats."

L'informe, redactat pel biòleg marí Francesc Peters, de l'Institut de Ciències del Mar, destaca diversos efectes que té l'escalfament global sobre la salut. Així, les altes temperatures causen complicacions respiratòries, cardiovasculars, renals i mentals que provoquen morts prematures. A més, el règim de precipitacions, amb més sequera, però també amb tempestes més fortes, incrementa tant el risc d'incendis com el de riuades i inundacions, amb els problemes per a la salut i la vida que s'hi associen.

D'altra banda, l'increment de temperatura desplaça espècies tropicals cap a les nostres latituds, algunes de les quals són perilloses per a la salut de les persones.
 

Contaminació i aimentació

L'escalfament global també agreuja altres problemes. Així, la interacció entre el nivell de contaminació atmosfèrica i l'increment de temperatura produeix més hospitalitzacions i morts prematures. I la combinació de la contaminació atmosfèrica amb al·lèrgens incrementa les afectacions respiratòries.

Pel que fa a l'alimentació, la sequera i l'increment de temperatura redueixen el rendiment agrícola i ramader, la qual cosa pot afectar la nutrició humana. I ja a nivell mundial, sequeres encara més pronunciades en altres llocs del planeta poden produir grans migracions humanes i desbordar sistemes sociosanitaris.

L'informe també inclou els resums de les ponències presentades a la Jornada sobre canvi climàtic i salut que va organitzar l'Institut d'Estudis Catalans i que ha donat lloc a aquest informe. En la presentació de les ponències, Joandomènec Ros, president de l'IEC i catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, feia aquesta reflexió:

"Ara que ja és evident que la contemplació de la natura i els passejos per boscos i altres paisatges agradosos suposen una millora de l'estat d'ànim (es parla del valor terapèutic, per al cos i per a l'ànima, del gaudi de la natura), estem assistint precisament a una degradació d'aquests paisatges naturals, ja es tracti de boscos madurs, d'àrees humides litorals, de paisatges de muntanya o costaners, en bona mesura com a conseqüència del canvi climàtic."

La constatació que el canvi climàtic afecta la salut humana comporta la necessitat de prendre mesures en diferents àmbits com l'ordenació del territori, subratlla Pere Puigdomènech:

"Les inundacions dels darrers dies ens recorden que, a l'hora de construir, hem de tenir molt en compte el risc d'aquests episodis catastròfics, que seran cada vegada més freqüents. La planificació s'ha de repensar: algunes infraestructures potser s'haurien de traslladar (el tren del Maresme, per exemple)".