Crítiques a la decisió d'Estrasburg: "Deixa de ser un tribunal de drets humans"

La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans avalant les devolucions en calent ha tingut una resposta immediata per part d'advocats i organitzacions en defensa dels drets humans.

En una roda de premsa a Madrid, la defensa dels dos migrants que van saltar la tanca de Melilla el 13 d'agost de 2014 ha demanat al govern espanyol que no apliqui la sentència d'Estrasburg.

Els advocats del Centre Europeu per als Drets Constitucionals i Humans (ECCHR, en les sigles en anglès) Wolfgang Kaleck i Hanaa Hakiki, el també advocat Gonzalo Boye i el director de l'ONG Prodein de Melilla, José Palazón, han alertat de les conseqüències de la decisió d'aquest dijous si s'aplica aquesta mateixa doctrina a altres casos:

Wolfgang Kaleck (ECCHR): "Malgrat que el TEDH indiqués que els demandants tenien opcions per demanar asil a Espanya que saltar la tanca, hem d'indicar que això és fals. No hi ha maneres legals per entrar, no podien accedir al lloc d'asil a la frontera perquè el Marroc ho impedeix. Negar-ho és negar els Drets Humans."

L'activista i advocada Hanaa Hakiki ha pronosticat que el mateix TEDH "s'avergonyirà d'aquesta sentència d'aquí a 20 anys" i ha desitjat que la decisió d'aquest dijous no sigui "l'última paraula":

Hanaa Hakiki (ECCHR): "El que intenten és legalitzar les expulsions en calent."

Gonzalo Boye: "La sentència és molt perillosa i preocupant perquè dona a entendre que tota persona que traspassi una norma, perd tots els seus drets."

José Palazón (Prodein): "Amb la sentència, el Tribunal Europeu dels Drets Humans deixa de ser una referència en els drets humans i passa a ser un tribunal influenciat per les tendències feixistes que corren per Europa."

L'equip d'advocats ha recordat que el Tribunal d'Estrasburg encara té damunt la taula dos casos més sobre devolucions en calent per part d'Espanya.

Crítiques d'entitats de defensa dels drets humans

Per l'ONG Amnistia Internacional, la sentència és "un cop als drets dels refugiats i dels immigrants". La investigadora de l'ONG Anna Shea l'ha qualificat de "molt decebedora":

"Les persones han de tenir accés als procediments d'asil i a recórrer qualsevol decisió independentment de com hagin entrat al país."

El Centre Irídia considera que la decisió "degrada els drets de les persones migrants" i qualifica d'"incomprensible" el canvi de criteri del TEDH.

El seu director estratègic, l'advocat Andrés García Berrio, afirma que s'avala la creació d'un "espai de no dret" per a les persones migrants a les fronteres. "Si has entrat de manera il·legal és vàlid que no es respectin els drets més elementals", critica:

Sos Racisme considera que la justícia europea avala "el racisme d'estat":

La portaveu de l'associació Elín, d'ajuda als migrants a Ceuta, Paula Domingo, ha lamentat la decisió d'Estrasburg en declaracions a Catalunya Ràdio:

"Realment estem sorpresos per aquest canvi tan radical de 180º que ha fet el tribunal, ja que el 2017 va condemnar Espanya per aquestes devolucions. I, per un simple recurs, no és només que digui que són legals, sinó que reforça la posició del govern."

El portaveu de Stop Mare Mortum, Toni Borrell, alerta que la decisió del TEDH dona suport a la política "d'externalitzar fronteres i subcontractar estats tercers per garantir el dret a l'asil" i es pregunta què farà el nou govern espanyol de PSOE i Unides Podem:

L'activista anticolonial Daniela Ortiz afirma que "la llei no ha suposat mai justícia per als pobles del sud":