Crítiques a l'atenció policial per crims masclistes: "Si pots 'perrejar', pots defensar-te"

"No ha presentant denúncia" és una frase habitual en algunes informacions periodístiques o de la policia en un cas de violència masclista. Una frase que ha acabat sent un retret per a moltes dones perquè, sense explicar els motius de la seva decisió, qüestiona la seva credibilitat. Però, per què no es denuncien tots els casos de violència masclista? Una possibilitat és la falta d'atenció correcta a les comissaries.

Una dona que va sobreviure a una violació ha explicat a l'espai del reportatge del "TN Vespre" com va veure qüestionada la seva credibilitat quan va anar a denunciar.

"Quan vaig començar a explicar el relat van començar a mirar-se entre elles, rient-se'n. Que la meva aparença no era d'una persona violada, que si m'haguessin violat m'hauria d'estirar els cabells, que mirés a la meva dreta, que hi ha un cartell que posava que posar una denúncia falsa era delicte, que pensés bé el que estava fent. Això és el que em passa si vaig beguda. Si elles fossin la meva mare, no m'haurien deixat fer tal cosa."

Va viure una agressió a la sortida d'una discoteca, va aconseguir escapar-se'n i, passats dos dies, quan es va recuperar del xoc, va decidir fer el pas i denunciar-ho als Mossos d'Esquadra. Allà, la van rebre així:

"Em van dir que si soc capaç de 'perrejar' en una discoteca, soc capaç de defensar-me davant de dos agressors."

Els Mossos estan investigant el cas i revisant l'actuació de les agents. Segons la policia, a totes les comissaries hi ha grups d'atenció a les víctimes, però no són els que recullen les denúncies, és la unitat que en fa el seguiment posterior. Això vol dir que una dona víctima de violència masclista que decideix fer el pas i denunciar-ho, ho ha de fer en una comissaria, plena de gent, i qui recull la denúncia no són agents especialitzats en violència masclista, quan abans no era així.

Ester García, advocada especialitzada violència masclista, denuncia un retrocés en l'atenció a les víctimes des que Interior va apartar el Grup d'Atenció a la Víctima de la primera línia:

"Jo sempre dic que hi ha hagut un retrocés en la recollida de denúncies des que el GAV [Grup d'Atenció a la Víctima] no està en primera línia. Qui recull la denúncia és l'agent policial que hi hagi en aquell moment, qui recull la denúncia d'un robatori, qui recull qualsevol tipus de denúncia o fet delictiu."

Fa temps que el Departament d'Interior va decidir canviar-ho i apostar per formar tots els agents. Les associacions d'atenció a les víctimes, però, demanen que aquestes unitats especialitzades tornin a recollir també les denúncies.

Judith Avellaneda, mossa del Grup Central Atenció a la Víctima, explica que el canvi és fruit d'un pla de departament:

"Es va fer un pla des del departament i es va decidir que els grups d'atenció a la víctima estiguessin més especialitzats en tot el tema de seguiment i se'ls formés en valoració de risc i protecció de persones."

Hi ha 89 GAV repartits per totes les comissaries de Catalunya. Fan seguiment i estableixen les mesures de protecció, però també fan tasques d'assessorament.

"Nosaltres les escoltem, valorem si hi ha un fet penal, els diem què implica presentar una denúncia, els drets que té i el procediment judicial."

Moltes supervivents valoren molt bé els grups d'atenció a les víctimes. Però reclamen que hi siguin presents en tot el procés, sobretot a l'inici, en el moment de posar la denúncia.

Denúncies a l'alça

Les denúncies per violència masclista no paren de créixer. L'any passat, prop de 16.000 dones a Catalunya van fer el pas i van denunciar maltractaments per part de la parella, exparella o d'algun familiar. Van ser prop de 500 denúncies més que el 2017.

Pel que fa a les agressions o abusos sexuals, l'any passat, 1.678 dones van denunciar violència sexual. Una xifra que ha crescut un 60% si ho comparem amb les 1.000 denúncies que hi va haver fa 5 anys. Dades que mostren que la violència contra les dones està lluny d'erradicar-se.

Les denúncies, però, són només la punta de l'iceberg. Moltes dones decideixen no denunciar pel cost que els suposa: un procés llarg i costós, en el que sovint se senten qüestionades. D'altres no aconsegueixen fer-ho. Des del 2003, que és quan es comptabilitzen aquests crims de manera oficial a Espanya, hi ha hagut més de 1.000 dones assassinades.

El telèfon d'atenció per a casos de violència masclista és el 900 900 120. A través del telèfon, s'assessora sobre quines opcions i recursos existeixen per fer front a aquest tipus de violència.