Crítiques de juristes a l'informe dels fiscals del Suprem contrari a amnistiar la malversació
En un extens informe de 120 pàgines en què qualifiquen d'"arbitrària" la llei, sostenen que no es pot aplicar a la malversació perquè es van dedicar fons públics a fins polítics personals
L'amnistia ja està aprovada i ara la pilota està a la teulada de la judicatura, que ja ha fet els primers moviments. De moment, els quatre fiscals del Tribunal Suprem han emès un informe de 120 pàgines on consideren que la malversació no és amnistiable i que per això no es poden aixecar les ordres de detenció contra els exiliats, incloent-hi l'expresident Carles Puigdemont.
Si els jutges acabessin seguint aquesta interpretació, tampoc quedarien amnistiats Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, a més dels altres exiliats, Toni Comín i Lluís Puig.
La clau de tot plegat és que aquests quatre fiscals, que són Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno, consideren que la malversació no és amnistiable perquè, segons la seva interpretació, hi va haver ànim de lucre i benefici patrimonial.
Tot i l'informe d'aquests quatre fiscals és el fiscal general de l'Estat qui ha de fixar la posició sobre com s'ha d'aplicar l'amnistia amb reunions a diferents nivells. Però què diu exactament l'informe?
Critiques per valoracions polítiques
L'informe comença amb una introducció en què els fiscals contextualitzen la situació en què s'ha aprovat l'amnistia, una llei que titllen d'"absolutament arbitrària". Apunten que aquesta qüestió no va formar part del debat electoral i que "per això no és estrany que el seu rebuig sigui àmpliament majoritari" entre la societat.
També ho titlla de "moneda de canvi" i fa una subtil referència al fet que el PSOE va concórrer als comicis amb programes i missatges electorals que o bé ometien la qüestió o s'hi mostraven en contra. Després de les eleccions, però, hi va haver un "brusc i inesperat" canvi d'opinió per "raons de pura conveniència política" per formar govern.
En una entrevista a Els Matins de TV3, el catedràtic de Dret Processal Jordi Nieva ha apuntat que aquestes consideracions polítiques estan "fora de lloc" en el discurs d'un jurista:
"El que no poden fer els fiscals en cap cas és no ser neutrals. No poden entrar en política, i aquest informe ho fa. Vostè què n'ha de fer? És política, que, evidentment, poden fer els polítics. Vostè, no"
Nieva ha insistit que aquest informe "és l'opinió de quatre fiscals" que estan sotmesos a una dependència jeràrquica, és a dir, han d'obeir el fiscal general de l'Estat, que encara no s'ha pronunciat: "No poden anar per lliure".
D'altra banda, el magistrat Joaquim Bosch, de Jutges per la Democràcia, ha reconegut a "Tot es mou" que "el procés des dels seus inicis ha aixecat una gran passió" i dins de la judicatura hi ha "un debat obert":
"Però una cosa és un debat jurídic, i l'altre que els jutges en actiu no respectem qui ha de decidir, que són els òrgans judicials competents. Així funciona l'Estat de dret"
El magistrat emèrit del Suprem José Antonio Martín Pallín ha criticat durament el posicionament dels quatre fiscals:
"He estat fiscal durant 20 anys i em disgusta aquesta bel·ligerància una mica obsessiva."
Malversació: hi va haver benefici?
L'informe considera que, amb el redactat de la llei d'amnistia, sí que són amnistiables els delictes de desobediència i desordres públics, pels quals van ser condemnats tots els jutjats pel procés, incloent-hi Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.
Però la malversació no ho seria, defensen els fiscals, perquè van utilitzar-los per uns fins polítics propis i no els van tornar.
"Va suposar un enriquiment personal i benefici patrimonial pels autors, que van destinar els fons a l'elaboració, el desenvolupament i concreció del seu il·legal projecte [...] decidits a tota costa a celebrar el referèndum il·legal."
Els fiscals consideren que, amb la tipificació actual del delicte de malversació, no és necessari que hi hagi un enriquiment personal sinó que fer servir fons públics pels seus objectius polítics també s'hi engloba.
Pel catedràtic de Dret Processal Jordi Nieva, aquesta interpretació és "inacceptable" perquè és "anar en contra del que diu la llei". Una opinió que comparteix el magistrat emèrit Martín Pallín:
"Si algú és capaç de mantenir sense posar-se vermell que el senyor Puigdemont va ficar la mà a la caixa i s'ha pagat les despeses de Waterloo, podríem estar parlant de malversació, però crec que això no està en la realitat"
Tot i això, els quatre fiscals del Suprem van més enllà i marquen el camí per bloquejar l'aplicació de l'amnistia. En l'escrit es mostren favorables a plantejar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia Europeu per suspendre la seva aplicació i també presentar un recurs al Constitucional perquè, defensen, vulnera la separació de poders i el principi d'igualtat davant la llei.
