Crònica marciana: així és el viatge de 7 científiques catalanes al planeta vermell de Utah

Dir que han fet les maletes per anar a Mart potser és dir massa. Però Mariona Badenas-Agustí, Carla Conejo González, Ariadna Farrés-Basiana, Núria Jar, Laia Ribas, Cesca Cufí-Prat i Neus Sabaté porten la seva furgoneta carregada fins dalt de tot quan arriben aixecant pols per la carretera tortuosa, seca i d'un vermell desgastat que porta fins a l'entrada d'aquesta instal·lació.

Hi arriben eufòriques, gronxades per l'"Space Oddity" de David Bowie i rebudes per en Sergii, l'ajudant de direcció d'aquesta base que viu en una caravana darrere d'una formació rocosa. A punt per si els equips tenen cap urgència.

La Mars Desert Research Station ofereix l'oportunitat als científics de fer recerca espacial des de la Terra, i avui culmina un projecte que va començar el mateix dia que l'astrofísica Mariona Badenas-Agustí sortia d'aquesta mateixa base l'any 2019: es va prometre que hi tornaria. El projecte va anar madurant fins a convertir-se en "Hypatia".

Hypatia

Són la tripulació número 280 que entra en aquesta base una mica atrotinada d'un racó remot del desert de Utah i que funciona des del 2001. S'hi estaran quinze dies amb l'objectiu de portar a terme una sèrie d'experiments, cadascuna des de la seva disciplina.

La trobada de les matemàtiques, la física, l'enginyeria, la biologia, l'astrofísica i la divulgació és un dels punts forts d'una tripulació que és volgudament femenina: volen despertar vocacions i volen aprofitar per estudiar els efectes d'una missió a l'espai en la salut de la dona i començar a omplir un buit de molts anys, en què la majoria d'estudis s'han fet en homes.

Vida marciana

Les primeres 48 hores a "Mart" han sigut tan estressants com acostumen a ser a la terra: aclimatació, organització, algun contratemps i ajustar els calendaris per portar a terme una trentena d'experiments.

El règim de vida és una curiosa i equilibrada barreja entre una casa de colònies i un laboratori universitari. Les estretors i les limitacions, el racionament del menjar i l'aigua i unes habitacions com capses de mistos formen part de l'experiment, que vol reproduir de la manera més fidel possible la duresa d'una missió a l'espai.  

Com se simula ser a Mart?  

Seran només 15 dies, però en volen treure el màxim profit. Són plenament conscients que les condicions no són les de Mart, per més que l'entorn hi ajudi. Però l'objectiu de la missió és centrar-se en la recerca, en l'impacte psicològic de la vida diària en missió espacial i a respectar els protocols fil per randa.

Defensen que aquest és el valor afegit d'uns experiments que podrien fer des de Catalunya. I elles hi anirien, a Mart, si fos possible? Si estiguessin segures que es pot tornar. És la resposta majoritària d'aquest grup de dones que es dediquen a la ciència i la tecnologia.  

Missió acomplerta

Les buscarem quan surtin perquè ens expliquin com han anat els experiments, si han aconseguit fer créixer les herbes a l'hivernacle, si el GPS s'ha orientat o si les bateries fetes amb orina de la tripulació han funcionat.

Però de l'experiment més important ja en podem avançar les conclusions: set dones catalanes que treballen en l'àmbit de l'astrofísica, l'enginyeria, la biologia, la física, les matemàtiques o la comunicació han aconseguit que durant uns dies ens interessem per les carreres i trajectòries científiques i, de retruc, es despertin o consolidin vocacions.

No sabem si aniran mai a Mart, però la seva missió a la Terra no és menor i ja l'han acomplert.