Cucs que poden digerir porexpan: "Són com petites plantes de reciclatge"
Investigadors australians plantegen obtenir els enzims que generen els bacteris del seu intestí i aplicar-los en plantes de reciclatge per degradar deixalles
Científics australians han descobert el mecanisme que permet a una espècie de cuc alimentar-se de poliestirè, un dels plàstics més utilitzats. La troballa podria ajudar a utilitzar aquest cuc per reduir les deixalles plàstiques, si bé el procediment, matisen els investigadors, presenta encara dificultats.
L'estudi l'ha fet un equip de la Facultat de Química i Biociències Moleculars de la Universitat de Queensland encapçalat per Chris Rinke. La recerca s'ha publicat a Microbial Genomics.
El cuc és el Zophobas morio i, en realitat és la larva d'una espècie d'escarabat. En aquest estat de larva se l'anomena supercuc o cuc rei i es fa servir de manera usual per alimentar rèptils domèstics. Arriba a fer un màxim de sis centímetres.
La seva capacitat per menjar poliestirè ja havia estat observada i un equip dirigit per Yu Yang, de l'Institut de Tecnologia de Pequín, ho va descriure l'any 2020 a la revista Science of the Total Environment. Però l'aportació de l'equip australià és que per primer cop han fet una anàlisi dels gens dels bacteris que té el cuc, per esbrinar quins enzims produeixen que li permeten digerir el plàstic.
Concretament, el supercuc pot menjar poliestirè i poliestirè expandit, conegut també com porexpan, que són dos dels plàstics més consumits i que resisteixen la degradació per bacteris.
Problemes de salut
Els autors van alimentar durant tres setmanes exemplars d'aquesta espècie només amb poliestirè o amb la seva dieta habitual i a un tercer grup se'l va mantenir sense menjar.
Tots els grups van completar el seu cicle vital i van passar als estadis d'imago i de pupa. Però els cucs que havien menjat poliestirè van tenir un lleuger augment de pes comparat amb els que havien seguit la dieta normal.
Els cucs que menjaven el plàstic també van presentar pèrdua de diversitat microbiana en el seu intestí i van patir l'atac de patògens oportunistes. Per això, conclouen que, si bé poden sobreviure només amb poliestirè, aquesta dieta té efectes negatius importants en la seva salut.
La principal aportació és l'estudi metagenòmic, és a dir, dels gens que tenen els bacteris presents en l'intestí del cuc. Això permetrà identificar els enzims que li permeten digerir el plàstic.
El doctor Rinke ha destacat les possibilitats que obre el seu treball:
"Els supercucs són com petites plantes de reciclatge: trossegen el plàstic amb la seva boca i alimenten així bacteris del seu intestí."
Si bé els resultats de l'estudi obren aquesta possibilitat, els autors també reconeixen que caldria establir millor el procés. Potser caldria, diuen, donar-los una dieta més variada que no fos només de poliestirè.
Una alternativa, afegeixen, és aïllar els bacteris que digereixen el plàstic, caracteritzar els enzims que ho fan possible i, amb enginyeria genètica i producció a gran escala, utilitzar-los a les plantes de reciclatge.
Això és un objectiu a llarg termini, però tindria avantatges, explica Rinke:
"Els subproductes generats en aquestes reaccions els podrien utilitzar altres microbis per produir compostos d'alt valor, com bioplàstics."
Però això requereix molts més estudis per escalar el procés fins al nivell requerit en una planta de reciclatge. En tot cas, conclou Rinke, "el nostre equip està molt motivat per empènyer la ciència perquè això es produeixi".
De moment, el supercuc es revela com un element més en la lluita contra l'augment continu de les deixalles plàstiques, però no com la solució a un problema tan complex i creixent.
