Cuixart i Sànchez també poden anar a Europa: el TC els tomba sense unanimitat els recursos

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez s'han afegit aquest dimecres als altres dos líders del procés que ja poden portar el seu cas a la justícia europea, Josep Rull i Jordi Turull. 

Això és així perquè el Tribunal Constitucional (TC) també ha rebutjat els seus últims recursos a la sentència del Tribunal Suprem que els va condemnar a 9 anys de presó per sedició.

L'alt tribunal considera que, el 20 de setembre del 2017, davant el Departament d'Economia, el president d'Òmnium Cultural i l'aleshores president de l'Assemblea Nacional Catalana no es van limitar a exercir els seus drets de llibertat d'expressió o de reunió, ni tan sols amb excés, sinó que van anar més enllà.

Segons la sentència de la qual ha estat ponent Juan José González Rivas, Cuixart va "promoure l'oposició material" a una actuació judicial i policial.

La sentència sobre Sànchez, de la qual ha estat ponent Santiago Martínez-Vares, assegura que volia "neutralitzar les decisions adoptades" pel mateix TC i altres instàncies judicials.

Les dues sentències del TC, com ja va passar amb les de Rull i Turull, tenen dos vots particulars, en contra, dels magistrats progressistes Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer.

Aquest dimecres només s'han fet públiques dues primeres notes informatives sobre les sentències, els textos complets es tindran d'aquí uns dies.

Què diu el TC sobre Cuixart?

De moment, se sap que el TC ha rebutjat el recurs d'empara de Cuixart amb aquest argument:

"Considera que la conducta del recurrent, en promoure l'oposició material a l'execució policial de les decisions del Tribunal Constitucional i d'altres tribunals, no va constituir exercici legítim dels drets i llibertats d'expressió i reunió, i que la seva condemna penal per delicte de sedició (...) compleix amb les normes constitucionals."

El text del TC afegeix que la sentència del Tribunal Suprem "no obeeix a una finalitat espúria de persecució o càstig per la seva posició política o ideològica".

En una piulada de resposta a la decisió del TC, Cuixart diu que "els tribunals polítics mai no sorprenen" i avança que ara anirà "a Estrasburg a acusar l'Estat".

Què diu el TC sobre Sànchez?

L'argument per rebutjar el recurs de Sànchez és el següent:

"Pretenia, com a part de l'estratègia concertada amb els altres encausats, neutralitzar les decisions adoptades per aquest tribunal i els òrgans judicials fent servir la mobilització ciutadana per a la creació d'un estat català independent en forma de república, prescindint dels procediments de reforma constitucional."

Defensa, per aquest motiu, que "la conducta del recurrent no constitueix un mer excés o extralimitació en l'exercici dels drets fonamentals a la llibertat d'expressió i de reunió. 

Turull i Rull ultimen el recurs a Estrasburg

El 22 d'abril, Jordi Turull es va convertir en el primer dels nou líders independentistes a la presó que pot recórrer al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg. Aquell dia, el TC va tombar el seu últim recurs, però sense unanimitat, amb el vot en contra de dos magistrats progressistes.

Xiol i Balaguer consideren que el Constitucional hauria d'haver acceptat el recurs de Turull, bàsicament, per tres motius.

Primer: qualifiquen la condemna a 12 anys de presó per sedició i malversació de "desproporcionada".

Segon: consideren que el delicte de sedició és tan confús que un ciutadà fins i tot podria no ser conscient que l'està cometent.

I tercer: els jutges parlen de manifestacions pacífiques i pensen que els fets "podrien haver tingut un encaix natural en altres tipus penals com els desordres públics o la desobediència", tipus penals que comporten penes molt inferiors, de sis mesos a 3 anys de presó; o 6 en els casos més greus.

Amb aquests mateixos arguments, Xiol i Balaguer també van votar en contra de la decisió del Constitucional de tombar l'últim recurs de Josep Rull, l'11 de maig.

Des d'aquesta decisió del TC, Turull i Rull ja preparen el recurs que presentaran al TEDH. El formulari obliga a ser especialment sintètic. És per això que la seva defensa segueix treballant en l'escrit. Segons ha confirmat a TV3, calcula tenir-los a punt a mitjans de mes.

El TC també confirma les condemnes pel setge al Parlament

El ple del Tribunal Constitucional ha avalat les condemnes de 3 anys de presó que el Suprem va imposar a vuit acusats pel setge al Parlament de Catalunya, el 14 i el 15 de juny del 2011. Aquella acció va impedir l'arribada de diversos diputats a la cambra legislativa catalana i va fer que l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, utilitzés un helicòpter per fer-ho.

Els magistrats han rebutjat per majoria, però sense unanimitat, la proposta de Cándido Conde-Pumpido, que s'inclinava per acceptar el recurs d'empara dels condemnats.

En un principi, l'Audiència Nacional va absoldre els acusats en considerar que estaven protegits pel seu dret a manifestar-se. Però la Fiscalia, la Generalitat i el Parlament hi van recórrer. I, finalment, el Suprem va condemnar vuit dels acusats a 3 anys de presó per delicte contra les institucions de l'Estat. Unes condemnes que, ara, el TC ha confirmat.