Culla, l'historiador de capçalera i "del temps present"

El maig del 2019, quan presentava el seu llibre de memòries, en una entrevista a TV3, Lídia Heredia definia Joan B. Culla com a articulista i tertulià influent, polemista mordaç, de verb tan esmolat com documentat i amb l'etiqueta d'intel·lectual nacionalista pròxim a Jordi Pujol. Culla, sense deixar de remugar una mica, com feia sempre, va acceptar amb esportivitat la definició que feia de la seva figura la directora d'"Els matins".

Doctor en Història Contemporània, Joan Baptista Culla i Clarà va ser professor d'Història a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona durant 46 anys. I no deixava indiferent. Admirat o odiat, però les classes jo sempre les recordo plenes. Això el va fer, molt aviat, un professor molt pròxim als periodistes que començàvem a treballar als anys 90 del segle passat.

A Televisió de Catalunya, necessitada de professionals sòlids i amb argumentari propi, de seguida hi va tenir lloc. Amb l'experiència que ja havia tingut als vells estudis de Miramar de TVE, a Montjuïc, al costat d'altres il·lustres, com Borja de Riquer o Salvador Alsius (amb qui treballava a la UAB), el professor Culla va tenir la seva oportunitat a TV3.

Va ser en una entrevista amb Jaume Barberà, i va ser un no parar. "Millenium", "Polèmic" i fins i tot l'"Àngel Casas Show" van comprovar la seva capacitat comunicativa.

Fins i tot va tenir programa propi, el "Segle XX", al Canal 33. Tot plegat el va fer un gran coneixedor del mitjà. La seva adaptació a la televisió va ser definitiva quan Josep Cuní el va fer tertulià setmanal a partir del 2004. Una decisió que van seguir els seus successors, fins al punt de ser present al programa durant pràcticament 20 anys, de manera quasi ininterrompuda.

En aquella entrevista amb Lídia Heredia, Culla va reconèixer que gaudia d'una sinceritat desacomplexada. Al pare del "catalanisme desacomplexat", li agradava polemitzar. Especialment amb els representants de la cultura oficial barcelonina dels anys 80 i 90.

Joan B. Culla reconeixia en una entrevista amb Antoni Bassas que, discutir, fins i tot acaloradament, li deixava "el cos bé", i posava d'exemple les discussions públiques amb el filòsof Josep Ramoneda, amb qui el va unir una bona amistat.

Malgrat l'etiqueta d'intel·lectual catalanista, defensava la seva llibertat de pensament. No va voler acceptar les ofertes que li van fer de diferents partits i institucions per no haver d'estar supeditat a una jerarquia. Mai va voler militar ni tenir un sou institucional. Va conèixer tots els presidents de Catalunya des de Tarradellas, i amb tots es va entendre.

Pel seu ampli coneixement de la política de la Segona República, dels partits i dels moviments socials, sovint semblava que hagués viscut també aquella etapa històrica. I des d'aquesta expertesa, Joan B. Culla analitzava la realitat política del present amb precisió als mitjans.

En l'acte d'homenatge del setembre passat, on exalumnes i amics vam celebrar els moments compartits, els oradors van repassar vivències, anècdotes... Potser la millor definició la va fer Borja de Riquer, que va definir Culla com "l'historiador del temps present".