Cursar un màster en català, gairebé impossible: només s'hi imparteixen un 11% d'assignatures

El castellà guanya posicions en els màsters a les universitats catalanes, en detriment de l'anglès sobretot, i deixant el català en un percentatge residual.

Una anàlisi feta per Plataforma per la Llengua feta en cinc universitats de Catalunya i a la Universitat de València, constata que el català ha retrocedit i ara només un 11% de les assignatures dels màsters es fan en català, mentre que les que es fan en castellà han augmentat fins al 57% i el percentatge de l'anglès ha baixat fins al 31%. La internacionalització de les universitats catalanes s'ha encarat clarament cap a Llatinoamèrica.

L'any 2022 es va aprovar un pla d'enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i també de recerca. Aquest pla el va engegar la Junta del Consell Interuniversitari i el Departament d'Universitats de la Generalitat. Però si fem cas a l'informe que ha elaborat la Plataforma per la Llengua, lluny de millorar l'ús del català a les universitats, el que sembla que ha passat és que ha empitjorat.

Vulneració de drets lingüístics

En aquest pla del 2022 es donaven els percentatges de català que oferia cada universitat i, a més a més, s'enumeraven els drets dels estudiants.

Entre aquests drets hi ha els drets lingüístics, com el dret a rebre ensenyament en català, el dret que es respecti la llengua d'impartició anunciada prèviament en cada assignatura, el dret a utilitzar el català oralment i també per escrit en totes les activitats acadèmiques, o el dret a disposar d'una oferta en català en tots els graus universitaris.

Els estudiants denuncien que tots aquests drets es vulneren. La Marta, estudiant d'un màster a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha explicat el seu cas al "Catalunya nit" de Catalunya Ràdio. Diu que es va trobar que no hi havia cap opció de fer el seu màster en català.

"Em trobava amb la impossibilitat de poder cursar-lo en la meva llengua materna, que és el català."

"La meva idea inicial era cursar un màster aquí a Barcelona, a Catalunya, a la universitat pública, i el meu interès era el màster en edició editorial". Tenia dues opcions: una a la Universitat Autònoma de Barcelona i l'altra a la Universitat Pompeu Fabra. En els dos casos, s'imparteix en llengua castellana: "M'hi vaig veure obligada, i he decidit cursar-lo en castellà perquè no hi havia alternativa".

Un altre exemple l'explica la Eleonor, que fa un màster a la UB. En el seu cas no es respecta el dret que es mantingui la llengua d'impartició anunciada prèviament per cada signatura:

"A vegades comencen a classe en català i després veuen que hi ha algú que és de fora o no sé què, i directament el professor canvia."

El dret a utilitzar el català oralment i per escrit en totes les activitats acadèmiques també es vulnera, com explica la Júlia, que fa un màster a la Universitat de Barcelona, i afirma que només es demana poder dirigir-se a la classe en català, i fins i tot s'ofereix a traduir la seva intervenció posteriorment.

La vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, Mireia Planas, reivindica els drets de l'alumnat català:

"El català és llengua oficial a Catalunya. Per tant, un ciutadà de Catalunya té tot el dret a formar-se en qualsevol matèria en la seva pròpia llengua. Però és que, a més a més, les universitats també tenen en la seva raó fundacional l'obligació d'explicar que a Catalunya hi ha una llengua que és el català i de fer-la servir."

Les xifres dels màsters en català

L'estudi de Plataforma per la Llengua analitza cinc universitats, tres de les quals són les públiques de Catalunya, la de Barcelona, l'Autònoma i la Pompeu Fabra. També ha mirat una privada, la Ramon Llull, i la Universitat Pública de València.

Pel que fa als màsters, la que té més català és la privada, la Ramon Llull, amb un 18%, després l'Autònoma i la de Barcelona, amb un 15%, i la que usa de manera testimonial el català és la Pompeu Fabra --malgrat que porti per nom el del filòleg--, que només té un 6% dels seus màsters en català, exactament igual, un 6%, que la Universitat de València.

Però encara més, hi ha escoles dins d'aquestes universitats on el català és inexistent, com és el cas de la UPF Barcelona School of Management, que depèn de la Pompeu Fabra. Allà tenen 60 màsters, el 80% en castellà i el 20% en anglès. Cap en català.

Tot això és el que diuen els papers. Quan s'anuncia un màster es publica en quina llengua es fa, però després, a l'hora de la veritat, el català queda relegat a l'última posició. És a dir, un màster que es diu que es fa en català i en castellà, a l'hora de la veritat passa sovint que es fa el 90% en castellà i només un 10% en català, segons la Plataforma.

I les universitats què responen?

La Universitat de Barcelona diu que, segons les seves xifres, tenen un 26% de català en els seus màsters i no un 15%, com diu l'informe de Plataforma per la Llengua.

Però, més enllà d'això, admeten que la llengua no consta en cada una de les assignatures, i això comporta problemes. La UB assegura que cada any insisteix a tots els seus docents que han de publicar la llengua de cada assignatura, que en la majoria de les assignatures de màster no hi consta.

Aquest mateix problema el tenen detectat també a la Universitat Autònoma de Barcelona, que també admeten que han de continuar treballant perquè la llengua de cada assignatura quedi reflectida amb més precisió.

Si els estudiants saben en el moment de la matrícula en quina llengua es fa cada assignatura, una per una, després s'evitaran els típics problemes lingüístics quan ja són a classe, que sempre acaben de la mateixa manera, fent la classe en castellà "perquè ens entengui tothom".