Imatge de la destrucció provocada per la dana a Paiporta
Imatge de la destrucció provocada per la dana a Paiporta (Europa Press)

"Dana", elegit neologisme de l'any 2024

La segona paraula més votada ha estat "no-binari/no-binària" i la tercera, "cancel·lar"

RedaccióActualitzat

"Dana" és el neologisme del 2024. L'han escollit els usuaris que han votat a través d'internet entre deu candidats. Ara, l'Institut d'Estudis Catalans es compromet a analitzar la paraula guanyadora per mirar d'incorporar-la al diccionari normatiu.

Significat de "dana" f. [sigla de "depressió aïllada en nivells alts"]: Depressió atmosfèrica tancada a la part mitjana i alta de la troposfera, constituïda per un nucli d'aire fred amb circulació ciclònica dels vents que s'ha separat de la seva zona d'origen i ha davallat de latitud, i que pot provocar precipitacions violentes i intenses durant unes hores o dies.

Aquesta paraula s'ha imposat amb el 21,4% dels vots a termes molt lligats a l'actualitat, com "fentanil" o "transició energètica", però també d'altres que fan referència a realitats socials cada vegada més presents, com "no-binari/no-binària", "cancel·lar", "transitar", "nom sentit" o "minisèrie".

Més de 10.000 persones han votat per alguna de les 10 paraules candidates a neologisme de l'any entre el dilluns 2 i el diumenge 15 de desembre.

La segona paraula més votada ha estat "no-binari/no-binària" (amb el 15,5% dels vots) i la tercera, "cancel·lar" (amb el 15% dels vots).

Quines eren les altres candidates i què signifiquen?

Tot i que algunes paraules ja formen part del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, ho fan amb significats diferents als que es proposen.

Aquesta és la llista de definicions dels altres candidats a neologisme:

- no-binari/no-binària adj. Dit de la persona amb una identitat de gènere que se situa fora de la classificació binària home/dona.

- Cancel·lar v. tr. Promoure el bandejament d'una persona pública o una institució de l'espai de comunicació propi, especialment de les xarxes socials, per haver dut a terme una acció o haver manifestat una opinió suposadament reprovable, amb la intenció que desapareguin de l'espai públic.

- Fentanil m. Fàrmac analgèsic opioide.

- Hora tranquil·la f. Espai de temps en què alguns establiments comercials redueixen la seva intensitat lumínica i acústica per afavorir el benestar dels clients amb hipersensibilitat sensorial.

- Minisèrie f. Sèrie que explica una història en un nombre d'episodis reduït.

- Nom sentit m. Nom amb què vol ser anomenada una persona transgènere, diferent del seu nom de naixement, d'acord amb la seva identitat de gènere.

- Presentisme m. Projecció dels valors del present en el passat.

- Transició energètica f. Abandonament progressiu de l'energia que prové de combustibles fòssils en benefici de l'energia que prové de fonts d'energia renovables.

- Transitar v. intr. Passar a adoptar permanentment, una persona transgènere, l'aparença, les maneres o les característiques físiques atribuïdes al gènere amb què s'identifica.

Quins neologismes han guanyat fins ara?

L'any passat, el concurs va comptar excepcionalment amb dues categories: La paraula nova, que incloïa paraules representatives de l'any, i La paraula corrent, en què es proposaven paraules que no són al diccionari normatiu, tot i ser molt habituals.

"Viralitzar" va ser la més votada en la categoria de neologismes, i "tiet/-a" va guanyar com a paraula d'ús corrent.

En anys anteriors, els neologismes guanyadors van ser "birra" (2022), "negacionisme" (2021), "coronavirus" (2020), "emergència climàtica" i "animalista" (2019), "sororitat" (2018), "cassolada" (2017), "vegà, vegana" (2016), "dron" (2015) i "estelada" (2014).


10 anys de neologismes

La campanya "El neologisme de l'any" va néixer l'any 2014 gràcies a l'Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra.

L'objectiu és acostar la llengua als parlants. En la primera edició van votar 200 persones, però amb els anys cada cop ha sumat més participants.

També hi col·laboren la Secció Filològica de l'IEC, el Termcat i l'ésAdir, el portal lingüístic de 3Cat.

ARXIVAT A:
Català
Anar al contingut