"D'aquí no em trauran": palestins resisteixen a la colonització israeliana de Jerusalem Est

Les cases amb bandera israeliana assentades al districte de Silwan se senten observades. Just enfront, des dels edificis amuntegats del barri de Batan Al-Hawa, desenes d'ulls els claven la mirada. La mantenen fixa, impertèrrita, sense parpellejar, perquè els ulls, enormes, estan pintats a les parets.

És el mètode que els palestins de la zona han trobat per no abaixar la vista i llançar un missatge contundent a l'administració israeliana: "Veiem el que esteu fent".

A través d'aquests grafitis, el projecte artístic "I witness Silwan" vol donar a conèixer la situació límit que viuen els veïns del districte i, especialment, els 1.500 que habiten el barri d'Al Bustan: el mapa del macroprojecte d'El Jardí del Rei els engoleix per complet.

Aquest parc de temàtica bíblica --juntament amb la veïna Ciutat de David, ja en ple funcionament-- vol posar en relleu les troballes arqueològiques de la comunitat jueva al sud de la Ciutat Antiga.

Els israelians justifiquen així l'augment de la seva presència a tocar del punt més delicat de Jerusalem en l'àmbit religiós i, per tant, polític.

La futura atracció turística israeliana té prioritat sobre un barri palestí ja existent perquè, a ulls de l'administració, l'enorme majoria de cases de la zona no tenen llicència de construcció. Després de la guerra dels Sis Dies, l'any 1967, Israel va annexionar Jerusalem Est i va establir algunes àrees verdes, on es prohibia construir: una d'elles va ser el barri d'Al Bustan. Aleshores ja hi havia algunes cases; poques, en comparació amb les 165 que encara aguanten dretes avui en dia. 116 tenen una ordre de demolició.

Una dinàmica demolidora

El primer enderrocament al barri es va fer l'any 2005, però amb els atacs de Hamas del 7 d'octubre del 2023 les demolicions han augmentat exponencialment. Fins a 15 cases han anat a terra des d'aleshores: la del Fakhri Abu Diab, dues vegades. Després de la primera, per Sant Valentí d'aquest any, el Fakhri va aconseguir reconstruir el 60% de l'habitatge.

La setmana passada un buldòzer israelià va tornar a fer acte de presència i es va endur el que quedava d'estructura: "Quan van arribar els vaig demanar l'ordre judicial, però em van dir que no els calia", explica.

Després de l'enderrocament del febrer, el Fakhri va muntar un habitatge d'emergència: un barracó prefabricat al mateix jardí de casa, a tocar del munt de runa. Tot i no tractar-se d'una edificació amb fonaments, l'administració israeliana ja l'ha avisat que també ha d'anar a terra. Però el Fakhri no s'arronsa:

"Si me la tiren, en construiré una altra. I després, una altra. Però d'aquí no em trauran. Aquí és on encara sento l'olor de la meva mare."

Enderrocaments simbòlics

Que els buldòzers israelians hagin destrossat la casa del Fakhri dues vegades no és casualitat: ell és qui s'ha erigit en el líder del barri en contra dels enderrocaments. "Els molesta que doni la cara i parli amb els mitjans de comunicació estrangers", explica.

Certament, cap altre veí del barri afectat per una demolició ha volgut parlar amb nosaltres, per por a represàlies.

El Fakhri promovia reunions setmanals amb un advocat per buscar alternatives a la situació dels veïns. El punt de trobada --on també aprofitaven per fer la pregària dels divendres-- era el centre cívic Bustan Silwan Park, finançat, en part, per França.

L'espai oferia serveis i activitats diàries a un miler de veïns. Aquesta setmana les autoritats israelianes l'han enderrocat. La runa acumulada envia un missatge contundent: cap estructura està fora de perill.

Un projecte a gran escala

El districte de Silwan no és l'únic afectat per aquesta política. Entre l'1 de gener i el 13 de novembre d'aquest any, 154 cases en tot Jerusalem Est han estat enderrocades. A més, les demolicions d'espais socials també es reprodueixen en altres àrees: la mateixa setmana que enderrocaven el centre cívic d'Al Bustan, els buldòzers israelians també tiraven a terra la mesquita d'Al-Shiyah, situada dos quilòmetres més al sud, al districte de Jabal al-Mukaber.

"Tot plegat forma part d'un pla del govern", defensa Daniel Seidemann, advocat israelià especialitzat en la geopolítica de Jerusalem: "L'objectiu és el d'encerclar la Ciutat Antiga amb assentaments israelians. Ja hi han invertit un bilió de xékels".

Seidemann denuncia la diferència de tracte entre uns i altres: "Si ets palestí, és virtualment impossible que et donin permís per edificar; ara bé, si ets un colon israelià, cap problema".

"L'objectiu del pla és canviar dràsticament el caràcter de Jerusalem. L'administració busca desnacionalitzar els palestins i convertir-los en individus. Per això fracturen les àrees urbanes palestines i les transformen en zones aïllades."

En mans de la ultradreta

Els veïns palestins que viuen en zones no edificables van rebre la pitjor notícia quan, a finals de juliol, el Parlament israelià va entregar el poder de decisió sobre el futur d'aquestes cases al Ministeri de Seguretat Nacional. Qui el dirigeix és Itamar Ben Gvir, líder del partit d'extrema dreta Poder Jueu, colon i antiàrab declarat.

"Ha promès, en públic i en privat, que farà de les demolicions a Jerusalem Est la insígnia del seu mandat", avisa Seidemann.

L'administració israeliana amenaça amb multes tan salvatges que alguns afectats acaben acceptant l'enderrocament de casa seva com el mal menor. I no acaba aquí: alguns es veuen obligats a tirar-la ells mateixos a terra, perquè si no han de fer front als costos que suposa portar els buldòzers i tota la seguretat vinculada a cada una de les demolicions.

Però el barri d'Al Bustan resisteix. Al cap i a la fi, els palestins que enderroquen la seva pròpia casa estan donant la raó indirectament a l'administració israeliana que, a més, no disposa de prou recursos per fer front a una demolició massiva.

També cal tenir en compte que molts dels habitatges estan situats en espais on un buldòzer té pràcticament impossible arribar. Per tot plegat, el Fakhri els anima a continuar plantant cara: ho fa des del munt de runa que abans era casa seva.