David Fernàndez demana "dos vots" de la CUP "al procés" a canvi d'un "pla de xoc real i concret"

"Per arribar a l'horitzó sempre s'ha de trepitjar molt de fang: un peu a terra i un altre al futur". L'exdiputat de la CUP David Fernàndez reclama "dos vots" de la CUP per tal de propiciar un "desbloqueig del bucle i desgel per passar pantalla", a canvi "d'un pla de xoc real i concret" impulsat des del govern de la Generalitat.

"Potser l'únic possible, ara mateix, són dos vots al procés al costat d'un pla de xoc real i concret. Concret i real, com la pobresa i la desigualtat que ens ofega i estreny."

Tot i que Fernàndez en cap moment cita el nom d'Artur Mas, en el seu article al diari "Ara" s'hi pot interpretar que aposta per facilitar la investidura del candidat de Junts pel Sí, tot i admetre que CDC i la CUP són dos projectes "antagònics i contradits".

Aquests dos vots no serien a canvi d'un "xec en blanc que no arreglaria gaire res", sinó que haurien de ser per "poder xiular col·lectivament que el partit ha començat i que sortim a guanyar".

Crida a l'optimisme

Per Fernàndez, anar a noves eleccions no és una bona solució i apunta a l'article que "el març no és cap alternativa". A més, l'exdiputat fa una crida a l'optimisme i a pensar que el procés pot tirar endavant.

"Per engegar-ho tot a dida, sempre hi serem a temps. Mentrestant, endavant, que endarrere ja no hi ha res: només un passat decadent i mediocre on no podem tornar, d'imposició grisborbònica, cartró pedra autonòmic i fractura neoliberal. Passa-ho: sortim-nos-en. Que rodi la bola de la llibertat."

També reconeix que els dos darrers mesos han estat "poc edificants", però creu que "han tingut la virtut de desvetllar-nos del país que encara som". Després dels retrets dels últims dies, avisa que "les ferides es curen, però les cicatrius romanen", però justifica la posició de la CUP:

"Ajuda molt poc no voler entendre –minimitzar, banalitzar, justificar– que el cràter deixat per la corrupció, l'impacte de les pitjors retallades o la gestió patrimonialista del procés –maldestra herència de confondre país i partit– no són endebades. Per això la CUP rondina i esbrina, pur sentit comú, que present i futur no poden reproduir el passat."