De cadena perpètua a quatre anys de presó per als acusats pels atacs a Charlie Hebdo

Aquesta tarda s'ha fet públic el veredicte per l'atac a la revista satírica Charlie Hebdo. Els còmplices dels terroristes que el gener del 2015 van matar 17 persones a París han estat condemnats a penes que van des dels quatre anys de presó fins a dues condemnes de 30 anys i una cadena perpètua. Eren 14 acusats. Les condemnes més dures inclouen dos dels tres que es troben en crida i recerca.

El judici ha reobert un dels episodis més foscos de la història recent francesa mentre una nova onada d'atacs terroristes de pretext religiós colpeja el país. Una violència que inclou la decapitació d'un professor d'escola que ha desencadenat una contundent resposta de l'executiu d'Emmanuel Macron contra el que, des d'instàncies governamentals, han anomenat "separatisme islàmic".

Els germans Said i Cherif Kouachi van assaltar amb armes de foc les oficines de Charlie Hebdo a París. La van metrallar i van assassinar 12 persones el 7 de gener del 2015, una dècada després que el setmanari hagués publicat unes caricatures del profeta Mahoma.

Un tercer atacant, Amedy Coulibaly, va matar una policia i quatre ostatges en un supermercat kosher als afores de París. Com els va passar als germans Kouachi, Coulibaly va ser abatut pels trets de les forces de seguretat.

Entre els quatre còmplices sentenciats dimecres hi ha Hayat Boumeddiene, exparella de Coulibaly i una dels tres acusats jutjats en absència. Es creu que segueix amb vida i fugint d'una ordre de crida i recerca internacional. Els fiscals s'hi refereixen com "una princesa d'Estat Islàmic".

Els jutges han declarat culpable Boumeddiene, de 32 anys, de finançar el terrorisme i d'integrar una xarxa terrorista internacional, uns càrrecs pels quals li han caigut 30 anys de reclusió.
 

"Desig de sembrar el terror"

Els atacs, reivindicats per Al-Qaeda i Estat Islàmic, van dur a França a incrementar els seus esforços per contenir l'amenaça dels combatents d'origen francès que tornaven al país després d'implicar-se en algun grup armat forà i els terroristes d'altres països.

"El fet que escollissin les seves víctimes de forma tan precisa, pel fet que eren periodistes o membres de les forces de seguretat o persones de fe jueva, mostra clarament el seu desig de sembrar el terror en països occidentals", deia el jutge que presideix el tribunal.

Sis dels acusats s'han lliurat dels càrrecs relacionats amb el terrorisme i han estat condemnats per crims menors.

Els periodistes de Charlie Hebdo han hagut de prestar declaració durant el judici. L'advocat de la publicació, Richard Malka, ha descrit alguns dels acusats com a part d'una nebulosa xarxa de suport que ha empès els atacants a vessar sang.

"Sense aquestes xarxes nebuloses, els atacs no s'haurien pogut dur a terme", ha declarat als periodistes Malka com a primera reacció per part de la revista o els seus representants legals al veredicte.

En la vigília de l'obertura del judici, Charlie Hebdo, que ha empès fins al límit el que la societat pot acceptar en nom de la llibertat d'expressió, va tornar a imprimir les caricatures que van desencadenar la ira de part del món musulmà quan es van publicar per primer cop en un diari danès, l'any 2005.

Un mes després, el professor d'Història Samuel Paty va ser decapitat per un adolescent que es va gravar afirmant que ho feia en venjança per l'ús de les caricatures per part del docent en una classe sobre llibertats civils.