De Cristiano a Telefónica: què hi ha darrere l'escalada de compres de l'Aràbia Saudita?

L'Aràbia Saudita s'està preparant per a l'era postpetroli, per a quan la dependència global de l'or negre comenci a afluixar. I ho fa, precisament, quan els seus pous de petroli li estan donant uns rendiments molt alts.

Des de l'esclat de la guerra a Ucraïna i l'escalada dels preus de l'energia, el que per a molts països d'Europa i els Estats Units ha suposat, entre altres coses, una inflació disparada, per als països del golf Pèrsic s'ha convertit en una font imparable d'ingressos.

L'estratègia d'aquests països rics és aprofitar aquest moment per fer inversions a dins del país i diversificar la seva presència a l'exterior invertint en diferents sectors, que van des dels esports fins a les telecomunicacions.

L'entrada al sector de les telecomunicacions

L'última operació ha sigut posar un peu a Espanya convertint-se en el principal accionista de Telefónica. La companyia de telecomunicacions saudita STC ha comprat per 2.100 milions d'euros el 9,9% de l'operadora espanyola i desbanca així els fins ara principals accionistes: BBVA, Blackrock i Caixabank.

La compra l'ha canalitzat a través del braç inversor del govern saudita, el Public Investment Fund (PIF). És un fons públic que compta amb 700.000 milions de dòlars.

La idea és gastar-los en diferents sectors per tenir, més endavant, un ampli ventall d'ingressos. Fa uns mesos, per exemple, també van comprar unes torres de telecomunicacions a l'Europa de l'Est.

L'estratègia del príncep hereu

Tot plegat forma part de l'estratègia Visió 2030, un pla ambiciós que va engegar fa 7 anys el príncep de l'Aràbia Saudita, Mohamed bin Salman, per garantir el futur del país a nivell econòmic i per millorar la imatge del país a l'exterior.

De portes endins, com a símbol de tota aquesta transformació hi ha el projecte de la ciutat de Neom, basada en el desenvolupament urbà sostenible.

L'aposta també passa, paradoxalment, per les energies renovables i pel turisme, que ja han batejat com el nou or negre. Així ho explica el director general de GVC-Gaesco, Jaume Puig:

"Es gastaran 6 trilions americans de dòlars només en turisme fins al 2030. Però tenen un múscul financer tan gran, que tenen molts altres objectius. I avui el sector de telecomunicacions europeus, des de l'òptica inversora, és barat".

Per això, l'any passat també hi va haver una altra compra important en aquest sector: els Emirats Àrabs Units van entrar al capital de l'operadora britànica Vodafone.

Amb aquestes dues operacions, les dues grans companyies de telecomunicacions europees, Telefónica i Vodafone, tindran com a principals accionistes empreses estatals dels països del golf Pèrsic.

L'autorització del govern espanyol

Ara l'operació de Telefónica haurà de passar pel govern espanyol, que té el poder d'autoritzar o vetar la compra. La vicepresidenta primera i ministra d'Economia en funcions, Nadia Calviño, insisteix que protegiran els interessos d'una companyia estratègica com Telefónica, però ha reconegut que encara no han rebut la petició oficial per estudiar l'operació.

A les seves mans tenen l'anomenada llei antiopes, pensada per frenar els casos en què empreses de capital estranger de fora de la Unió Europea es vulgui fer amb el control d'una companyia espanyola.

L'estratègia dels països del golf Pèrsic

Els països rics de l'Orient Mitjà també estan invertint els petrodòlars en altres sectors: esports, videojocs o innovació.

L'Aràbia Saudita ha tancat un acord per la Lliga de golf després de mesos d'enfrontament, ha celebrat la Supercopa espanyola de futbol al seu país i ha fitxat a cop de talonari estrelles com Cristiano Ronaldo o, aquest mateix estiu, del brasiler Neymar.

També ha entrat en el capital de diverses empreses d'entreteniment i de videojocs, ha augmentat la seva participació a Nintendo i ha creat una marca de cotxes elèctrics, Ceer.

Aquesta diversificació és una manera de compensar les operacions que no els surten tan bé; i també busca influir en altres països d'una manera més subtil.

L'especialista en geopolítica del CIDOB, Víctor Burguete, hi veu una doble intenció: assegurar la viabilitat del país i fer-se un lloc a nivell internacional.

"Ara que tens capacitats, aprofites per diversificar. A part d'altres connotacions geopolítiques, de prestigi i d'imatge".

També és una manera d'incrementar l'atractiu d'aquests països, explica Burguete. "Mentre es parla d'aquests temes no es parla d'altres més espinosos", com serien les vulneracions dels drets humans, especialment de les dones.

Aquest fet, però, no li està restant influència a nivell internacional: fa poc va començar el desgel de les relacions amb l'Iran i tant l'Aràbia Saudita com els Emirats Àrabs Units han sigut convidats a formar part dels BRICS, el grup de països emergents, format fins ara pel Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica.