De dret protegit a delicte perseguit: així es regula l'avortament arreu del món
La interrupció de l'embaràs continua sent objecte de tensió política, legal o social, i diversos països han modificat recentment les seves lleis per garantir-la o restringir-la
Núria Jar
Periodista dels Serveis Informatius de Catalunya Ràdio
L'avortament torna a estar al centre del debat públic. Sobretot, a França, on el govern d'Emmanuel Macron ha fet un pas pioner a escala mundial i ha blindat legalment aquesta pràctica com cap altre estat havia fet mai: convertint-la en una llibertat constitucional.
La mesura ha reobert la discussió política i social sobre com s'ha de regular la interrupció de l'embaràs, una bona ocasió per fer un cop d'ull a quines són les fórmules aplicades als diferents països, de les més restrictives a les més liberals.
La novetat francesa
Què significa que França sigui el primer país del món a incloure l'avortament a la Constitució? La vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya, Núria Terribas, no ho veu del tot clar. Considera que "les constitucions han de recollir drets fonamentals de primer nivell" i que el lloc on regular qüestions com l'avortament són les lleis de "rang menor", com França feia fins ara.
"No acabo d'entendre la necessitat d'aquest pas. Ho entendria en països que tenen molts vaivens polítics i on l'accés a l'avortament pot canviar en funció de qui governa."
Un d'aquests països tradicionalment inestables, que fa poc ha canviat de color polític, és l'Argentina. Des de finals del 2023, encapçala el govern l'ultradretà Javier Milei, que ha fet declaracions polèmiques sobre aquesta qüestió.
Al febrer, Milei va presentar un projecte de llei per derogar l'avortament i convertir-lo en un delicte.
Altres canvis recents
Al Brasil, el president, Luiz Inácio Lula de Silva, acaba de tirar enrere la normativa d'un altre polític d'extrema dreta, Jair Bolsonaro, que posava noves traves a l'accés a l'avortament. Per exemple, els metges estaven obligats a notificar a la policia que farien una interrupció de l'embaràs a una víctima de violació.
Així i tot, les brasileres continuen tenint restringit aquest dret només a casos de violació o quan els fetus pateixen microcefàlia, causada per la infecció del Zika, un virus que va assolar el país.
L'any 2021, Mèxic també va flexibilitzar la seva posició al respecte. El Tribunal Suprem va reconèixer el dret a tenir un accés legal, segur i lliure a l'avortament i, des d'aleshores, els diversos estats que conformen el país han anat liberalitzant les seves lleis per garantir aquest dret.
Els Estats Units, en canvi, han fet el camí invers. L'any 2022, també el Tribunal Suprem va derogar el dret a l'avortament, que en aquest cas va deixar d'estar protegit federalment.
Ara, per tant, permetre'l o no depèn de cada estat i, en alguns territoris de tradició republicana --com Texas o Missouri--, actualment està prohibit avortar.
De fet, els Estats Units és un dels països que han restringit l'avortament en les últimes dècades.
A l'Amèrica Llatina, per exemple, El Salvador i Nicaragua l'han prohibit completament.
I, a Europa, destaca el cas de Polònia, que ha passat a permetre'l només en cas de violació o de risc per a la vida o la salut de la dona; o el d'Hongria, on t'obliguen a sentir el batec del fetus abans d'interrompre l'embaràs.
Font de polarització
Segons el Centre per Drets Reproductius dels Estats Units, 4 de cada 10 dones viuen en països on està prohibit avortar, com Andorra, Egipte, Haití o la República Dominicana.
Són, en total, uns 753 milions de dones en edat fèrtil que o bé no poden interrompre l'embaràs o bé ho han de fer en condicions molt restrictives, en què es demana que es compleixin determinats supòsits, com que la vida de la mare corri perill.
L'avortament és, doncs, també una qüestió de polarització política, com destaca Terribas.
"L'inici i el final de la vida són dos àmbits en què sempre està en qüestió la disponibilitat d'aquesta vida. Sovint, per una ideologia que té una arrel o fonamentació religiosa."
A l'altre extrem, hi ha els països que han protagonitzat avenços socials pel que fa a aquest dret.
En els últims 30 anys, més d'una seixantena d'estats i territoris han legalitzat l'avortament. A l'Amèrica Llatina, per exemple, destaca la "marea verda" de l'Argentina, de l'any 2020, que després es va estendre a altres indrets de la regió com Colòmbia i Mèxic.
Què passa a Espanya?
L'avortament és lliure des de l'any 2010 i no cal donar cap explicació per practicar-lo durant les primeres 14 setmanes de gestació. Des d'aleshores, no només no s'ha retrocedit, sinó que aquest dret fins i tot s'ha ampliat: la nova llei, que es va aprovar l'any passat al Congrés dels Diputats,permet a les noies de 16 anys avortar sense consentiment patern.
Terribas recorda que, quan han governat, els partits de dretes "no s'han atrevit" a derogar aquestes mesures socials aprovades per anteriors governs progressistes, tot i que, en el seu moment, les combatessin.
"El PP considera que és un dret social molt consolidat, amb un suport social molt important, i no li interessa tirar-lo enrere només perquè l'ha aprovat el PSOE."
Amb tot, fa un any, el partit d'extrema dreta Vox va proposar implantar a Castella i Lleó l'obligació d'escoltar el batec fetal, com a Hongria, i de realitzar ecografies 3D i 4D per desincentivar els avortaments.
- ARXIVAT A:
- Avortament SalutFamília