De Gernika a Paiporta: els altres moments de tensió de la monarquia espanyola

Iñaki Anasagasti tenia 34 anys el 1981. Ell era una de les persones presents a la Casa Juntes de Gernika durant la primera visita institucional del rei Joan Carles I a Euskadi. Era un moment difícil per a la democràcia espanyola, acabada d'estrenar, condicionada per ETA i per la pressió dels sectors ultres espanyolistes, que es resistien als canvis.

De fet, aquell viatge oficial dels monarques va ser el 4 de febrer, un mes que va passar a la història per l'intent de cop d'estat d'uns dies després.

Durant l'acte solemne, i després de la intervenció de les autoritats basques, un grup de parlamentaris d'Herri Batasuna van interrompre el discurs del monarca espanyol cantant l'"Eusko gudariak", tot un himne per a l'esquerra independentista. Finalment, van ser desallotjats i, més tard, processats per desordres públics. Es va descartar un delicte d'injúries.

Aquell incident va ser el primer gran moment de tensió --la majoria han estat de naturalesa política-- que va haver d'entomar la Corona en els seus viatges fora de Madrid. L'últim, la tensa situació que es viure a Paiporta, al País Valencià, aquest diumenge.

Tot i la continuïtat històrica evident, l'expolític del PNB, conegut per les seves crítiques a la monarquia, hi veu diferències. La més destacada, que el 1981 Joan Carles I "tenia previst el que passaria", a diferència de la imprevisibilitat i la sorpresa de l'últim episodi d'aldarulls. De fet, com recorda Anasagasti, aleshores els protagonistes del boicot van ser parlamentaris i ara ha estat una multitud heterogènia de persones indignades amb la gestió que l'Estat ha fet d'una tragèdia, més enllà de la presència de l'extrema dreta.

Hi ha, però, similituds? Sí, ell n'hi veu dues, que van molt lligades. En els dos casos hi ha hagut divergències amb l'executiu sobre la conveniència o no de la visita. A Gernika, segons Anasagasti, el president Adolfo Suárez va intentar fer desdir el rei del viatge, però no se'n va sortir perquè Joan Carles volia donar una imatge de "valentia" davant dels sectors crítics en aquell moment convuls. I aleshores, com ara, assegura, pare i fill "en sortiran reforçats davant la dreta".

Focus en la corrupció

El segon moment crític de la monarquia comença el 2012, quan el rei es trenca el maluc a Botswana caçant elefants en plena crisi econòmica. Això suposa una estocada per a la institució, molt malmesa ja pels casos de corrupció que afecten membres de la família reial. El reguitzell d'escàndols i el cercle judicial provoquen l'abdicació en Felip VI dos anys després i en la fugida del rei emèrit el 2020 a Abu Dhabi.

El 2022, quan encara no havien passat dos anys, Joan Carles va tornar de visita a l'estat espanyol. El malestar social es va fer sentir en protestes contra la seva presència, com a Sanxenxo, a Pontevedra, on l'emèrit havia anat per participar en una regata.

També hi va haver mobilitzacions a d'altres punts de l'estat espanyol. La més significativa, la de Madrid, amb uns 300 persones amb banderes republicanes per demostrar la seva indignació amb el que consideraven la impunitat del rei emèrit.

En aquella ocasió, però, les protestes van ser molt diferents a les d'aquest 2024, controlades i sempre ben allunyades de qui era el focus del seu malestar. És rellevant que de tot aquell episodi en passi a la història el posat somrient de Joan Carles, dins d'un cotxe, contestant a les preguntes dels periodistes amb un eloqüent: "Explicacions, de què?".

El procés, una pedra al camí per a Felip VI

Durant els anys del procés independentista, i especialment després del discurs que va fer el rei l'octubre del 2017, les visites de Felip VI a Catalunya sempre van tenir la contrarèplica de les manifestacions convocades per les entitats independentistes. Una de les més significatives, la visita llampec que van fer els monarques espanyols al monestir de Poblet, el juliol del 2020.

Però no només la seva presència sobre el terreny era motiu de polèmica, també les absències. La més sonada, quan el govern espanyol de Pedro Sánchez va decidir, també aquell 2020, que el cap de l'Estat no assistís a l'entrega dels títols a la nova promoció de jutges a l'Escola Judicial de Barcelona.

La decisió, que alguns sectors polítics van entendre com una cessió a l'independentisme, va indignar el Consell General del Poder Judicial i els partits de l'oposició, especialment els de la dreta.

Cap situació, però, semblant a la que s'ha viscut aquest novembre al País Valencià, que, malgrat els precedents, no té precedents.