De guanyar eleccions a desaparèixer de les institucions: el naufragi de Ciutadans en 18 anys

Tres eleccions i tres desfetes. A les eleccions generals del 23J, l'any passat, no s'hi van ni presentar. A les darreres municipals, a les catalanes fa un mes i, la setmana passada, al Parlament Europeu la realitat s'ha imposat: Ciutadans desapareix del mapa polític.

L'enèsima desfeta electoral deixa la formació taronja sense escons a les principals institucions i amb només un grapat de regidors i alcaldes arreu de l'estat, una fotografia que hauria semblat impensable per a qui va arribar a tenir la clau de la governabilitat espanyola.

El naufragi fa temps que s'albira, però la determinació dels qui han capitanejat el partit en els darrers temps ha impedit una retirada a temps. Ciutadans s'ha presentat a totes les eleccions --a excepció del Congrés dels Diputats-- i en totes elles ha recollit una derrota sense pal·liatius.

D'on ve Ciutadans: els orígens

Han passat 18 anys des que Albert Rivera, un jove advocat fins aleshores desconegut, va irrompre a l'escena política amb un cartell electoral en què apareixia despullat, tapant-se els genitals amb les mans, amb el lema "Només ens importen les persones".

Ciutadans es presentava com un partit de centre liberal amb l'objectiu de "superar l'obsessió identitària" i rebutjar frontalment la "imposició" del català com a "única" llengua a l'escola.  Recollia així el testimoni d'un grup d'intel·lectuals que, des del bar El Taxidermista de Barcelona, havien començat a publicar manifestos plens de dards contra el PP i el PSC.

Aquesta campanya li va obrir les portes del Parlament, on va aconseguir entrar amb tres escons. Van ser inicis plens de turbulències, però el sector crític amb la direcció va acabar perdent la partida i Rivera, guanyant cada vegada més pes.

Les desavinences internes no van impedir que la formació tripliqués els resultats el 2012, amb nou diputats al Parlament, després de les primeres grans manifestacions de la Diada, amb Artur Mas al capdavant de la Generalitat.

A mesura que l'independentisme s'anava fent fort, el partit agafava més embranzida, empès per l'oposició ferotge que feien al Parlament, on es van convertir en un flagell contra el catalanisme.

A les europees de 2014, Ciutadans entra també al Parlament Europeu amb Juan Carlos Girauta --que el 9J va concórrer per Vox l'Eurocambra-- i Javier Nart --que va repetir amb Cs després d'haver-se donat de baixa.
 

El salt a Madrid i l'apogeu a Catalunya

Aprofitant l'empenta electoral i la crisi del bipartidisme a l'Estat, Rivera decideix fer el salt al Congrés dels Diputats. Abans, havia intentat tancar un pacte amb UPyD, que no va prosperar.

A Catalunya, les regnes del partit les agafa Inés Arrimadas, que aconsegueix convertir-lo en la principal força de l'oposició, per davant del PSC.

Amb missatges contundents i un discurs cada vegada més dur contra l'independentisme, Arrimadas assoleix un ascens meteòric equivalent al del seu partit.

Si les eleccions catalanes del 2015 els van ser favorables --25 escons i més de 730.000 vots--, als comicis del 2017, amb l'aplicació de l'article 155 en marxa i el govern destituït, toquen sostre.

La formació guanya les eleccions al Parlament amb 36 diputats i més d'un milió de vots. Aconsegueix així aglutinar el vot contrari a la independència de Catalunya en ple apogeu del procés.

La victòria, però, és agredolça perquè no sumen majoria i, per tant, no aconsegueixen arrabassar el control de la Generalitat als partits independentistes. Abocats de nou a l'oposició i sense possibilitat d'articular una majoria alternativa, Arrimadas desisteix i no es presenta a la investidura.

De ser claus per governar a la gran patacada

Mentrestant, a Madrid, Rivera pacta amb Pedro Sánchez, però el "no" rotund de Podem a aquesta aliança aboca a una repetició electoral. Cs es decanta, aleshores, pel PP de Mariano Rajoy.

Les generals del 2019 agafen els taronges amb un objectiu clar: fer el sorpasso als populars. Una fita que no aconsegueixen malgrat els bons resultats. Des de la posició de tercera força, Ciutadans aconsegueix tenir la clau de la governabilitat. Rivera torna a flirtejar amb Sánchez, però els pactes amb el PP a diverses comunitats autònomes i el desacord de la militància socialista marquen la línia vermella.

Es produeix una nova repetició electoral i arriba la gran patacada. En sis mesos, passen de 57 a 10 diputats i Rivera anuncia la seva dimissió. Arrimadas agafa el timó a Madrid i intenta negociar una moció de censura a Múrcia que fa saltar pels aires els pactes amb els populars. Però lluny de redreçar la situació, la formació fa aigües.

Les desfetes se succeeixen i a Catalunya passen de 36 a 6 escons. Com pitjors són els resultats, més són les baixes: regidors, diputats i càrrecs salten el vaixell.

L'última estocada

Les municipals del 2023 són definitives: el partit perd uns 2.400 regidors arreu de l'Estat i es queden sense representació a les cambres autonòmiques. Arrimadas abandona la política, però els taronges no es donen per vençuts i concorren a les eleccions al Parlament.

Des de Madrid, la direcció intenta negociar amb el PP per presentar-se plegats, però l'executiva catalana es planta. Carlos Carrizosa tira pel dret i s'estavella perquè no aconsegueix retenir cap diputat.

Les europees arriben amb un mes de marge i tota la maquinària en marxa. Jordi Cañas ho torna a provar, però la caiguda és inevitable i Ciutadans desapareix, també, d'aquesta institució.

Aquests van ser els resultats de Ciutadans en les eleccions al Parlament del maig, en un mapa d'intensitat de vot, on en cap cas superen el 5%.