De jove promesa a gran estafadora de Silicon Valley: el cas d'Elizabeth Holmes
La fundadora de la companyia Theranos, trobada culpable de frau després que el 2015 es destapés que el seu dispositiu d'anàlisis de sang no funcionava
Elizabeth Holmes va ser la multimilionària més jove del món "feta a si mateixa", segons la revista Forbes, considerada la "pròxima Steve Jobs" segons la revista de negocis Inc. Amb 19 anys va fundar Theranos, llençant la que va ser una de les start-ups de més èxit a Silicon Valley: Edison una innovadora màquina, aparentment capaç de fer una infinitat d'anàlisis només amb una gota de sang.
Ara, amb 37 anys, un jurat de Califòrnia ha considerat culpable de frau i de conspiració pel frau. Acusada d'enganyar pacients sobre les possibilitats de la seva màquina d'anàlisi de sang Edison i de frau milionari a prominents inversors com ara Rupert Murdoch, Henri Kissinger, o el secretari del Tresor dels Estats Units, George Schultz, i la família Walton, la més rica del país, entre els inversors que li van donar suport.
Era conscient que la màquina no funcionava? La confiança en si mateixa va enlluernar els inversors? Elizabeth va ser víctima d'un exnòvio i exsoci, Ramesh Balwani, que la controlava i va abusar d'ella? O de l'arrogància?
Després d'un judici que ha durat 15 setmanes, i una setmana més de deliberacions del jurat, Holmes ha estat absolta de la meitat dels delictes que se li atribuïen, però, tot i això, podria ser condemnada a una pena d'entre 20 i 80 anys de presó.
A l'espera de la condemna que dicti el jutge, la història de l'ascens i caiguda de la promesa més gran de Silicon Valley ja té llibre --"Bad Blood", de John Carreyrou-- i documental a HBO --"The inventor: out for blood in Silicon Valley"--, i està pendent d'una sèrie de televisió i una pel·lícula.
La qüestió és com Theranos i Elizabeth Holmes va ser durant 10 anys el gran exemple d'èxit de Silicon Valley, com analitza la revista Inc.
El frau més gran de Silicon Valley
Elizabeth Holmes, una nena de família benestant de funcionaris del Capitoli, a Washington DC, va tenir des de petita la idea de "descobrir alguna cosa nova que la humanitat no sabia que era possible fer", recull un article de BBC News.
El 2002 va començar a estudiar enginyeria química a la Universitat de Stanford. Allí va tenir una de les seves primeres idees: crear un pegat que pogués escanejar l'usuari per trobar infeccions i alliberar antibiòtics segons la necessitat. Amb 18 anys, segons alguns dels seus professors, sembla que no acceptava massa bé les crítiques sobre el seu invent.
L'any següent, el 2003, amb tan sols 19 anys, abandonava Stanford per fundar Theranos. El producte insígnia de l'empresa era Edison, una màquina que, aparentment, amb una sola gota de sang podia fer infinitat d'anàlisis per detectar malalties com el càncer o la diabetis.
Per què hi van confiar inversors poderosos?
L'invent representava una revolució en la indústria mèdica amb proves de sang més ràpides, fàcils i barates. La idea, la joventut i la seguretat d'Elizabeth Holmes va enlluernar els més rics i poderosos i el seu suport va donar confiança a més inversors.
Ningú va auditar ni comprovar l'eficàcia de l'Edison, i l'start-up va pujar com l'escuma fent d'Elizabeth Homes la dona emprenedora multimilionària més jove del món, al capdavant d'una companyia que en el millor moment va ser valorada en 9.000 milions de dòlars.
Elizabeth Holmes is the youngest & wealthiest self-made woman billionaire https://t.co/ZbwgnVAzhY pic.twitter.com/NF3RB574Iw
Forbes (@Forbes) December 8, 2015
El magnat de la premsa Rupert Murdoch va invertir al voltant dels 165 milions de dòlars; el general James Mattis, exsecretari de defensa dels Estats Units, va invertir personalment 85.000 dòlars en el que va creure que podia tenir un ús potencial a l'exèrcit; i també ho van fer altres personalitats com Henri Kissinger o George Shultz, o la família Walton. La cadena de farmàcies Wallgreens va associar-se amb Theranos per vendre les anàlisis a Arizona i Califòrnia.
Es descobreix l'engany
El 2015, el Wall Street Journal, WSJ, va publicar una sèrie de revelacions que indicaven que el dispositiu no era fiable i que Theranos utilitzava tecnologia d'altres empreses per fer les anàlisis. Les fonts provenien de l'interior dels laboratoris, sobretot d'Erika Cheung, una de les sòcies que ara, amb altres extreballadors, ha estat un dels testimonis importants durant el judici.
El 2016, els inversors i socis trenquen amb l'empresa definitivament davant les sospites, mentre que els reguladors sanitaris del país prohibeixen a l'empresa donar servei d'anàlisis de sang durant dos anys. El 2018 Theranos fa fallida i la companyia es dissol.
700 milions de frau als inversors
Els reguladors financers denuncien Theranos de recaptar fraudulentament 700 milions de dòlars a inversors. Elizabeth Holmes i Ramesh Balwani, ara de 56 anys, són detinguts acusats de frau electrònic i conspiració.
El 2019, Holmes surt sota fiança i es casa amb l'hereu de la cadena d'hotels Evans Group, William Evans, de 27 anys, amb qui aquest any passat ha tingut un fill.
Frau electrònic
Fins a quin punt hi ha hagut consciència i intenció de frau, és difícil de demostrar en un judici. Les proves per demostrar el frau han estat sobretot el testimoni i els correus electrònics aportats per extreballadors, científics dels laboratoris i inversors, per demostrar que van ser enganyats i que Holmes i Balwani n'eren conscients.
Durant el judici també s'han sentit testimonis de pacients com el d'una dona que va tenir un avortament a causa del resultat inexacte d'una anàlisi de sang feta amb el dispositiu Edison de Theranos.
Finalment, dels 11 càrrecs, Holmes ha estat trobada culpable de tres delictes de frau electrònic i un altre de conspiració per cometre frau electrònic.
Ramesh Balwani serà jutjat pels mateixos càrrecs aquest any.
