De la Catalunya plural a l'amnistia i l'autogovern com a fites: els missatges de la Diada

Com és tradicional, la Diada ha arrencat a primera hora amb les tradicionals ofrenes florals al monument de Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona el 1714, durant el setge i caiguda de la ciutat en mans borbòniques.

Una Diada enguany marcada per un canvi d'etapa, amb un govern no independentista, després de la pèrdua de la majoria sobiranista, i per les traves en la implementació de la llei d'amnistia.

Salvador Illa ha fet l'ofrena per primer cop com a president de la Generalitat, acompanyat del nou govern socialista.

La portaveu de l'executiu i consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha destacat que la catalanitat "és un títol que honora" i ha dit que "som terra d'acollida", en la mateixa línia del discurs del president Illa de la Diada.

La portaveu ha demanat acordar "noves fites de país", uns objectius que s'han d'aconseguir, assegura, a través del "diàleg entre diferents": "Cadascú té les seves aspiracions."

Des de la xarxa X, Illa ha felicitat la jornada i ha remarcat que la Diada pertany a tots els catalans. 

Posteriorment, han fet l'ofrena la resta de principals institucions del país: la mesa del Parlament, encapçalada pel president de la cambra, Josep Rull, i l'Ajuntament de Barcelona, amb l'alcalde Jaume Collboni al capdavant, que ha destacat la "normalitat institucional" a què s'ha arribat. 

Rull ha lamentat afrontar una nova diada amb un president i consellers en un exili "infame", ha defensat el dret a l'autodeterminació i ha denunciat l'incompliment de la llei d'amnistia per part del Suprem.  

"El Suprem s'ha declarat en rebel·lia i hem de mantenir la nostra fermesa i la nostra determinació. Catalunya és una nació, ha de ser una nació amb un projecte potent, de progrés i benestar, i d'acollida."

També s'han sumat a les ofrenes les delegacions d'altres partits i entitats. La delegació del PSC ha estat encapçalada per l'alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Sílvia Moret, pel ministre d'Indústria, Jordi Hereu, i l'expresident José Montilla. 

La delegació d'ERC, encapçalada per l'expresident Pere Aragonès i Marta Vilalta, ha estat rebuda amb xiulets d'una desena de persones. Ha comptat amb l'absència destacada del candidat en el congrés intern Oriol Junqueras i de Marta Rovira.

Juli Fernàndez, exconseller d'ERC, ha refermat el compromís del partit amb la independència i ha defensat la sobirania fiscal com a "eina" per aconseguir la independència.

"Ens sentim hereus dels embats democràtics i del referèndum de l'1-O. I, per això, a ERC en la Diada nacional refermem el nostre compromís i convicció amb la independència per aconseguir un millor benestar.

El camí és assolir més espais de poder polític i, sempre que en tinguem oportunitat, farem servir la nostra força política, sigui per aconseguir sobirania fiscal o per donar eines al català."

També s'han referit al finançament singular els Comuns, entre els quals hi havia Ada Colau, que ha confirmat que el mes que ve deixarà de ser regidora a l'Ajuntament. 

Jéssica Albiach ha declarat: "Que Catalunya tingui el finançament just, propi i solidari no és una amenaça per a ningú, sinó que és una oportunitat per a la resta de les comunitats."

En canvi, ni el govern ni el president Illa en el discurs institucional han fet cap menció al model de finançament, tot i ser la clau que sosté la majoria de la investidura. 

Per part de Junts, l'ofrena ha estat encapçalada pel secretari general, Jordi Turull, i la presidenta del partit, Laura Borràs. Borràs ha assegurat que la no aplicació de la llei d'amnistia ha impedit la presència de Puigdemont i, davant la pèrdua de la majoria independentista, ha llançat un missatge clar. 

"No tenim cap dret a rendir-nos, a girar full i a oblidar-nos de totes les anormalitats democràtiques que estan tenint lloc. Si fa 310 anys que estem commemorant les llibertats perdudes, ara ens toca aixecar-nos i treballar per aconseguir la independència del nostre país."

Des de Bèlgica, Carles Puigdemont ha volgut commemorar la Diada recordant el setge del 1714 i l'esperit de l'endemà. En una piulada ha destacat que "l'esperit del poble que es va redreçar l'endemà de l'11 de setembre de 1714 es mantingui intacte i ferm, malgrat les maltempsades amb què la història el posa a prova". 

L'ANC, que ha acudit a l'ofrena sense el seu president, Lluís Llach, ha demanat a l'independentisme que "es reactivi més que mai, uneixi forces i faci notar la seva presència" al carrer durant la Diada.

La vicepresidenta de l'entitat, Noemí Zafra, ha assegurat que "avui vindran els decidits, els qui cada dia militen i s'organitzen i que faran possible que acabem la revolució que vam començar el 2017 i que proclamem la república".

En el torn de l'ofrena floral d'Òmnium Cultural, el president de l'entitat, Xavier Antich, en la línia dels partits independentistes i de l'ANC, ha dit que cal fugir del desànim, i ha fet una crida a "tornar a demostrar una vegada més que el moviment independentista no ha claudicat ni ho farà mai".

Els sindicats també han participat en la tradicional ofrena. Des de CCOO Javier Pacheco, i des de la UGT Camil Ros, que ha reivindicat el "desbloqueig" de la llei d'amnistia.
 

Partits sobiranistes dividits i en plena renovació

Els partits independentistes afronten la diada dividits, després que el sobiranisme hagi perdut la majoria parlamentària per primer cop des de l'inici del procés. El pacte d'ERC amb el PSC per investir Illa a canvi d'un finançament singular per a Catalunya va acabar de dinamitar els ponts amb Junts. 

Els republicans precisament són qui més ha patit la davallada electoral l'última cita electoral, una patacada que ha obert una crisi interna i que els ha empès a un procés de renovació de la cúpula.

També es troben en plena reestructuració Junts i la CUP. Els juntaires han avançat al mes que ve el congrés nacional amb què volen abordar el lideratge --amb la incògnita del paper de Puigdemont després que no s'hagi beneficiat de l'amnistia-- i l'estratègia a seguir a partir d'ara. 
 

Canvi d'etapa amb un president no independentista

Les ofrenes també estan marcades pel canvi d'etapa a Catalunya, on per primer cop en 12 anys no hi ha un president independentista. 

Un canvi de rumb que ha destacat el president Pedro Sánchez des de la xarxa X, des d'on ha felicitat la Diada.

Salvador Illa, investit fa un mes, ha decidit mantenir la campanya institucional dissenyada pel govern d'Aragonès per a la Diada. Tanmateix, el president no assisteix a la manifestació de la tarda, convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i altres entitats sobiranistes, tradicional termòmetre de l'independentisme, i els suports han anat caient des del referèndum del 2017. 

Un canvi d'etapa al capdavant de Palau que coincideix amb els 12 anys de l'ANC. L'entitat, presidida llavors per Carme Forcadell, es va constituir el 2012 enmig del malestar per l'Estatut i el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat. 

Des de llavors l'ANC s'ha distingit cada any per la convocatòria de manifestacions multitudinàries per la Diada amb constants pressions al govern per assolir la independència.