Els efectes de les inundacions del 1957 a la localitat d'Alginet (Wikimedia Commons)

De la gran riuada del 1957 a la pantanada del 1982: les pluges més virulentes al País Valencià

L'Agència Estatal de Meteorologia situa les precipitacions d'aquest dimarts entre els tres episodis més "intensos" de l'últim segle a la zona

RedaccióActualitzat

L'Agència Estatal de Meteorologia, l'Aemet, ja parla d'aquest fort episodi de pluges que deixa desenes de morts com "el més advers" d'aquest segle XXI, amb un impacte i registres superiors a la dana que es va viure el 2019. I, en un primer balanç, el situa entre els tres més intensos de l'últim segle, a l'altura dels que es van viure els anys 80.  

I és que a la localitat de Xiva, per exemple, es van registrar 491 litres per metre quadrat en 8 hores: pràcticament el que pot arribar a ploure en un any sencer. A la zona entre Utiel i Xiva, es van superar els 300 litres.

No hi ha dos episodis meteorològics iguals, però, salvant les distàncies, aquests aiguats recorden els que ja hi va haver al País Valencià el 1957, el 1982, el 1987 o el 1996. Els repassem:

1957: la Gran Riuada

El 14 d'octubre del 1957, la Gran Riuada de València va acumular 125 litres per metre quadrat en aquell mateix dia. Les pluges torrencials van provocar el desbordament del riu Túria a la ciutat de València, i van morir almenys 81 persones.

En alguns punts, com el carrer Dolor Olóriz, l'aigua va arribar fins a 5 metres d'alçada. I hi va haver acumulats més de 800 mm en 24 hores a Xàbia.

El carrer Pintor Sorolla de València inundat el 1957 (Wikimedia Commons)
Màquines traient fang del carrer Pintor Sorolla de València després de la gran riuada del 1957 (Wikimedia Commons)

Aquest episodi va acabar amb el desviament de la llera del Túria al sud de València i altres obres menors de regulació del riu, una infraestructura que avui en dia seria inconcebible.  

1982: la Pantanada de Tous

Ja fa 42 anys de la coneguda com a Pantanada de Tous, una de les inundacions més greus que ha viscut el País Valencià.

Va passar el 20 d'octubre del 1982 quan es va trencar la presa de Tous. Les pluges torrencials van arribar a més de 1.000 litres per metre quadrat en menys de 24 hores durant aquell episodi.

La situació va empitjorar quan una gran riuada va arrasar la Ribera del Xúquer. Hi van morir 40 persones i aproximadament 300.000 més es van quedar sense casa en els dies posteriors.

Una inscripció recorda fins on va arribar l'aigua en les inundacions del 1982 a València (Wikimedia Commons)
Les inundacions del 1982 a València. L'aigua va arribar fins als tendals de les botigues (Wikimedia Commons)

Va afectar la zona de la Mola de Corts i el marge dret del riu Xúquer. Aquesta era la predicció que feia l'Aemet el dia abans:

 

1987: gota freda

El 3 de novembre del 1987 la gota freda va afectar també la meitat sud de la demarcació de València, sobretot la Safor i Vall d'Albaida. L'endemà  també va afectar la Ribera i la Vega Baixa. En aquella ocasió van morir dues persones.

Les pluges torrencials van deixar 817 litres per metre quadrat a Oliva i més de 700 litres a Gandia.

 

1996: gota freda amb 520 l/m2

L'Aemet destaca que la quantitat de precipitació caiguda en 24 hores aquest dimarts és la més important al País Valencià des de la gota freda de l'11 de setembre del 1996. Aleshores es van arribar a acumular 520 litres per metre quadrat a Tavernes de la Valldigna.

2000: pluges torrencials

A l'octubre del 2000 hi va haver un episodi de pluges torrencials, que és el que més volum de precipitació ha acumulat el País Valencià, segons l'Aemet.

Però en aquest cas va ser una gota freda molt prolongada, de diversos dies, i per això va ser menys catastròfica que les del 1982, 1987 i 2024.

Tot plegat, l'agència meteorològica ho ha resumit en aquest fil de Twitter:

Habitual en aquesta època de l'any

Així que aquest no és, ni de bon tros, el primer cop que es produeix una situació així.

De fet, són configuracions habituals al Mediterrani en aquesta època de l'any, les altes pressions que s'estenen de les Açores fins al centre i nord del continent europeu aïllen i deixen atrapada aquesta zona d'inestabilitat molt marcada, en aquest cas, a la península Ibèrica.


Canvi climàtic

Aquesta dana és fruit del canvi climàtic? Des de l'Aemet eviten valorar-ho encara; diuen que calen estudis que trigaran mesos a fer. Però sí que posen ja de manifest que "no és possible que la temperatura de l'aire i del mar estigui augmentant i tota la resta sigui igual".

I subratllen que és una realitat que "els patrons de precipitació s'estan alterant al nostre territori". De fet, diversos estudis apunten a pluges més torrencials i de curta durada. És a dir, grans volums d'aigua en poques hores o dies.

I un advertiment: des de l'Aemet apunten que aquestes acumulacions d'aigua "descomunals" són molt més perilloses quan es registren en zones d'interior pròximes a serres que no pas a la costa, perquè provoquen crescudes de rius i barrancs i avingudes d'aigua.

 

ARXIVAT A:
País ValenciàMeteorologia
Anar al contingut