De la llei Wert a la llei Celaá: s'elimina el castellà com a llengua vehicular a l'estat
La ponència de la comissió d'Educació del Congrés aprova l'esmena pactada per ERC, Podem i el PSOE
La futura llei d'educació, que substituirà la coneguda com a llei Wert, elimina la indicació que el castellà és la llengua vehicular del conjunt de l'Estat. La llei impulsada per la ministra Isabel Celaá manté el català com a llengua vehicular a l'escola i retira el finançament públic a les escoles concertades que segreguin per sexe, una mesura ja prevista a Catalunya.
La ponència de la Comissió d'Educació del Congrés dels Diputats ha aprovat les dues esmenes pactades per ERC, el PSOE i Podem en aquest sentit.
ERC assegura que l'esmena sobre la llengua blinda la immersió lingüística, però JxCat i el PDeCAT en discrepen i apunten que deixa la porta oberta perquè el Ministeri d'Educació determini per decret quantes classes s'han de fer en castellà.
El text queda així:
"Les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes i les alumnes a rebre ensenyances en castellà i en les altres llengües cooficials als respectius territoris, de conformitat amb la Constitució Espanyola, els Estatuts d'Autonomia i la normativa aplicable."
El director general de centres públics, Josep Gonzàlez-Cambray, defensa que la immersió serà intocable. "El Ministerio no és administració educativa a Catalunya i, per tant, estic convençut que aquestes esmenes ho blinden", ha afirmat al "Tot es mou", de TV3, on ha destacat que els alumnes acaben l'educació obligatòria sabent "català, castellà i anglès".
La votació ha tirat endavant amb 20 vots a favor, 16 en contra i 1 abstenció, la del PNB, que ha al·legat que el text de l'acord no reconeix el caràcter de llengua pròpia de l'euskera ni deixa clara la seva condició de llengua vehicular.
Sense finançament públic si separen per sexe
Gonzàlez-Cambray també considera que la nova llei espanyola donarà un paraigua legal a la supressió aprovada del concert a les escoles que segreguen per sexe a Catalunya. En són 11, que estan en l'últim any, prorrogat, de concert i han portat la seva retirada als tribunals.
Des de les associacions de mares i pares d'algunes d'aquestes escoles creuen que la nova llei espanyola no els deixaria sense opcions jurídiques. Ho explica Josep Manuel Prat, president de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures, la FAPEL:
"Aquesta reforma el que pretén és eliminar la pluralitat dels models educatius que hi ha. Entenem que no hi ha cap problema per seguir amb el recorregut legal atès que és conforme a la Constitució que existeixin aquests centres i, a més, que se'ls financi amb fons públics, exactament igual que qualsevol altre centre educatiu."
La majoria de centres que fan educació diferenciada a Catalunya volen esperar per pronunciar-se que la llei estigui més avançada.
