De la Model a la discoteca Zafiro 3: la ruta del cinema quinqui a Catalunya

L'Acadèmia del Cinema Català homenatja aquest 2024 el cinema quinqui fet a Catalunya durant la Transició i els anys 80. Els acadèmics reivindiquen cada any el patrimoni cinematogràfic del país, i aquest cop han escollit aquest gènere, que té com a màxims exponents pel·lícules com "Perros callejeros" i "Yo, el Vaquilla".

L'acte central d'aquest homenatge ha estat la taula rodona que es va fer aquest mes de març a l'Auditori Barradas de l'Hospitalet, on l'escriptor Miqui Otero va destacar la importància que van tenir aquest tipus de pel·lícules a l'hora d'explicar els conflictes que patia la societat d'aleshores: el barraquisme, les drogues i la delinqüència juvenil.

Otero recorda que, en aquells moments, els llibres i novel·les més populars parlaven del llunyà oest americà, d'erotisme i d'arts marcials i pràcticament tots estaven ambientats als Estats Units, "com si aquí no tinguéssim cap problema". Seguint aquest mateix fil, el cineasta Juan Cruz afegia:

"Els quinquis es van tornar els nostres herois de la gran pantalla."

La crítica cinematogràfica Núria Vidal definia el cinema quinqui com una explosió "per una banda, de llibertat i de començar a alçar la veu després del franquisme", i de l'altra com una via per fer visible una realitat, la dels barris de la perifèria, que molestava pràcticament tothom.

Ruta virtual pels escenaris del cinema quinqui

L'homenatge a aquest gènere es complementa amb un itinerari virtual --que s'ha penjat a la web de l'Acadèmia-- i des d'on es poden recórrer les localitzacions on es van rodar aquestes pel·lícules. Una ruta comissariada per la crítica Núria Vidal que passa, entre altres punts, per Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Rubí i Cerdanyola.

En aquesta ruta virtual destaquen tres títols del director José Antonio de la Loma que són fonamentals dins del cinema quinqui fet a Catalunya: "Perros callejeros", del 1977; la segona part de "Perros callejeros", del 1979, i "Yo, el Vaquilla", del 1985.

Si ens decidim per "Perros callejeros", l'itinerari virtual ens porta per alguns dels escenaris on es va rodar aquesta pel·lícula: les presons Model i Wad-Ras de Barcelona, la gasolinera Can Jardí de Rubí, i la discoteca Zafiro 3. Aquest local estava situat a la carretera de Sants de Barcelona, però durant els anys 70 i 80 estava molt de moda entre els joves de l'Hospitalet de Llobregat.

Una altra de les localitzacions més emblemàtiques de "Perros callejeros" va ser el barri de Bellvitge, a l'Hospitalet.

Els escenaris de "Yo, el Vaquilla"

El 1976, el director José Antonio de la Loma es va proposar explicar en una pel·lícula la vida de Juan José Moreno Cuenca, àlies el Vaquilla, un jove de 16 anys a qui va voler apartar de la delinqüència a través del cinema, tot i que no se'n va sortir. En aquesta ocasió, la ruta virtual ens porta pel Camp de la Bota, Torre Baró, Gavà i el Prat.

Una de les característiques de l'anomenat cinema quinqui és que la majoria de les escenes estaven rodades al carrer, de manera que aquesta ruta virtual també hauria de servir, segons els organitzadors, per reivindicar les perifèries urbanes com a espais de rodatge i de dinamització cultural.

A banda d'aquestes tres pel·lícules indispensables del gènere quinqui fet a Catalunya, la ruta virtual també inclou altres títols, com ara "Les últimes tardes amb Teresa", del 1984 i rodada a Barcelona i Begur, i "Fanny Pelopaja", també del 1984 i que Vicente Aranda va filmar a Cerdanyola i Vilafranca del Penedès.

Per tancar la història d'aquest gènere, però, no podia faltar la cinta més recent, rodada l'any 2022 a Girona i Manresa. Parlem de "Les lleis de la frontera", una adaptació de la novel·la de Javier Cercas rodada pel director valencià Daniel Monzón.