De la música metal a "El 47": anècdotes del primer debat de política general del "gendre ideal"
Curiositats dels discursos del primer debat de Salvador Illa com a president de la Generalitat, en què ha parlat tant de tàctiques per als combats de boxa com de la doctrina de l'economista hongarès Karl Polanyi
"Vostè aparenta ser el gendre ideal". Així ha definit el cap del PP al Parlament, Alejandro Fernández, al president de la Generalitat, Salvador Illa, en la sessió d'aquest dimecres del debat de política general. Fernández, que de seguida ha remarcat que no ho deia com un insult, ha proclamat que era "una de les metàfores més afortunades que li ha vingut al cap".
El diputat popular, que s'ha mostrat a favor de l'amabilitat d'Illa, ha explicat que davant d'algú "massa amable" acostuma a desconfiar-ne. I que el president de la Generalitat és capaç de dir "amics, us entenc, us protegiré, jo he vingut a unir i a servir" tant a okupes com a propietaris:
"I el més graciós és que durant un temps és capaç de convence'ls tots dos que tenen raó. I això és un do, ho reconec".
El president de la Generalitat s'ho ha agafat bé. De fet, ha assegurat que continuarà "sent amable" i ha atribuït la sorpresa de Fernández a la diferència amb el PP:
"No hi ha gaires gendres ideals al seu partit".
Si un dels principis del judo és aprofitar la força de l'adversari en benefici propi per desequilibrar-lo, Illa ha posat en pràctica algunes claus de judo dialèctic al Parlament: en diverses ocasions ha recollit la crítica d'un rival polític i l'ha acabat considerant gairebé un elogi.
En la primera intervenció del dia, el cap de files de Junts, Albert Batet, ha explicat que, al principi de ser alcalde de Valls, va coincidir amb "el govern del president Illa", en comptes del president Montilla. "És que els confonc, a vegades", s'ha disculpat pel lapsus, no del tot innocent.
Posteriorment, en resposta als Comuns, Illa ha dit que és "un honor" que se'l compari amb José Montilla i, en la rèplica a la intervenció de la CUP, l'ha situat com un dels seus referents polítics, juntament amb Josep Tarradellas, Pasqual Maragall i Raimon Obiols.
Si Montilla va anunciar-se en campanya com "l'increïble home normal", Illa ha celebrat que li diguin que és un gestor, encara que sigui "amb un to despectiu", i ha reivindicat que "la política és gestionar":
"Com voldria ser recordat? Doncs com un bon gestor".
Illa, catòlic que ha reivindicat en diverses ocasions l'humanisme cristià, ha apel·lat a les creences d'Ignacio Garriga per citar-li Sant Joan després del discurs amb diversos missatges d'odi contra les persones migrades:
"Qui no estima el que veu, és incapaç d'estimar el que no veu".
Sense escoltar la música metal que li va recomanar Jové
En el ple d'investidura, Josep Maria Jové va fer una cosa que no s'havia fet mai al Parlament: reivindicar el metal català i recomanar grups com Crisix, Siroll i Vidres a la Sang. Aquest dimecres ho ha recordat i ha dit que esperava que Illa ja hagi "escoltat uns quants discs de metal en català i que n'hagi gaudit".
En la rèplica, el president de la Generalitat ha aclarit que no els ha escoltat, tot i que ha promès que "no tornarà a passar" i que farà l'esforç de provar-ho. "Jo ho faig tot per Catalunya", ha dit rient.
A banda de no escoltar metal en català, Illa també ha reconegut que no és aficionat a la boxa. Però ha recorregut a aquest esport com a metàfora quan Esquerra li reclamava que "de tant en tant és important aixecar el to" i "defensar Catalunya davant atacs externs" com els del president manxec, Emiliano García-Page, i altres barons socialistes. El president de la Generalitat ha assegurat que és una persona amb "molta capacitat d'encaix":
"Els combats de boxa es guanyen no noquejant el contrari, sinó si tens molta capacitat d'encaix. I li asseguro que en tinc. Però buscaré el moment de tornar-m'hi, quan hagi d'aixecar el to. Ara jo vull guanyar el combat, ni que sigui a punts. No vull donar un bon cop de puny al principi per perdre al tercer assalt."
D'Israel a Cuba
Si Illa va començar el discurs de dimarts fent una defensa de la pau, en referència a la situació de l'Orient Mitjà, aquest dimecres la política internacional ha tornat a protagonitzar diversos moments del debat.
Els Comuns han reclamat que Catalunya trenqui relacions amb Israel per la guerra a Gaza. "Les coses s'han de dir pel seu nom: a Palestina hi ha un genocidi i Netanyahu és un genocida", ha afirmat David Cid. El president de la Generalitat, però, ha demanat distingir que "una cosa és Netanyahu i una altra cosa és Israel".
En la mateixa línia, la CUP ha insistit que la Generalitat tanqui l'oficina d'Acció Exterior a Tel-Aviv, a la qual cosa Illa ha respost que no ho farà.
De fet, a la tribuna d'oradors, el govern israelià només ha rebut el suport de Sílvia Orriols, d'Aliança Catalana.
Lluny de l'Orient Mitjà, quan --a petició d'Illa-- Laia Estrada ha enumerat alguns dels països que són referents per a la CUP, ha parlat des del Canadà i els Països Baixos fins a Cuba i Veneçuela, però ha estat la cita als dos estats llatinoamericans el que ha alterat alguns diputats de la banda dreta de l'hemicicle.
Mentre Rull demanava silenci, Estrada ha reivindicat Cuba com "un exemple de solidaritat quan hi ha hagut catàstrofes naturals enviant metges i metgesses".
Cites a Ovidi i Estellés en el 9 d'octubre
La segona jornada del debat de política general s'ha celebrat el 9 d'octubre, diada del País Valencià, una data que han reivindicat el president del Parlament, Josep Rull, i també el republicà Josep Maria Jové i la cupaire Laia Estrada.
La CUP ha anat més enllà i ha citat dos valencians il·lustres. Estrada ha reformulat Ovidi Montllor per lamentar que es vulgui fer "compartir les molles i que ens oblidem del pa sencer", mentre que, més optimista, Laure Vega ha recitat el vers de Vicent Andrés Estellés que diu "hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot".
No han estat les úniques cites del dia. Ja de bon matí, Albert Batet ha tirat dels clàssics i, en la primera intervenció, ha alertat Illa que, com deia Francesc Pujols, "el pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors". En la resposta, Illa ha contraatacat amb Jaume Vicens Vives, que va dir que una de les principals característiques dels catalans és "la voluntat de ser".
Per la seva banda, la cupaire Laure Vega s'ha remuntat fins a l'imperi romà i ha recordat el que Ciceró va dir que "el millor govern és sempre el que té molt poques lleis". Responent a la CUP, Illa no ha anat tan lluny en el temps i ha fet referència a Karl Polanyi, economista hongarès que va escriure "The Great Transformation" l'any 1944.
El socialista Ferran Pedret ha recorregut a Albert Camus per dir que "la pau és l'única guerra per la qual val la pena lluitar", i també ha reformulat una frase de Rosa Luxemburg per parlar de l'emergència climàtica: "Qui vol la sostenibilitat i sacrifica la prosperitat manca d'estratègia, i qui vol la prosperitat i sacrifica la sostenibilitat, manca de profunditat".
Si amb Jové havia parlat de música, amb Cid ha parlat de llibres. El diputat dels Comuns li ha recomanat "Libre", de Lea Ypi, i "Genocidio climático", de David Lizoain. Illa, per la seva banda, li ha aconsellat "The end of reality: how four billionaires are selling out our future", de Jonathan Taplin.
I, entre música i literatura, també hi ha hagut moments per al cinema. Vega ha criticat que Catalunya visqui "un Bienvenido mister Marshall constant", amb les promeses d'inversions, però ha tingut més protagonisme un dels grans èxits recents del cinema català. David Cid, dels Comuns, ha citat la pel·lícula "El 47" i ha reivindicat el segrest de l'autobús per part del sindicalista de Torre Baró com "un acte de desobediència":
"Avui el senyor Manuel Vital, militant del PSUC i de Comissions Obreres, estic segur que el que hauria fet és plantar el 47 davant d'un desnonament".
Més tard, en la rèplica a la CUP, Illa s'hi ha afegit i ha recomanat la "magnífica" pel·lícula de Marcel Barrena.