De la rata d'aigua a l'almesquera: estudien micromamífers semiaquàtics en risc de desaparèixer

En rius i estanys de casa nostra hi viuen espècies de rosegador diminutes, molt amenaçades i molt peculiars. Molt misterioses, són dignes d'un conte de fades. No se sap ni tan sols quants individus queden d'algunes espècies.

Alertats perquè cada vegada n'hi ha menys, l'equip de recerca BiBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers ha creat el primer grup d'investigació per estudiar-los millor i evitar que desapareguin. 

Com la musaranya d'aigua, un ésser diminut que viu en rius i estanys, i que és una gran nedadora. Va ser gravada per al meravellós documental "Neo, la valenta", amb la finalitat de donar-la a conèixer.

Un altre micromamífer que està desapareixent és l'almesquera, endèmica dels Pirineus i del nord de la península Ibèrica. I l'anomenada rata d'aigua, que, malgrat el nom, en realitat és un talpó que s'alimenta d'herbes, ja s'ha extingit de diverses comarques catalanes.

Les tres espècies tenen en comú que són grans nedadores, són molt rares i estan protegides. El líder del grup investigador és Pere Aymerich, biòleg i gran expert en aquests éssers al·lucinants.

"Se'n sap molt poca cosa. Ara començarem a tenir-ne més dades i això les pot ajudar."

La investigadora de BiBio Lídia Freixas afegeix que són espècies amenaçades i rares, de les quals no hi ha estudis, i que la informació que n'obtinguin ha d'ajudar a conservar-les. 

"A més, són bioindicadores. Allà on són, ens dona molta informació sobre l'estat de l'hàbitat. Així que, si en millora el coneixement, milloren les eines per conservar-les a elles i els seus hàbitats."

Una minuciosa recerca amb l'ajuda de voluntaris

I les estudien sense capturar-les ni molestar-les. Buscant-ne rastres de vida... com les seves caques. Les busquen exhaustivament en cada roca de trams del riu. I poden fer aquesta feina tan curosa gràcies a l'ajut de voluntaris. Així que fan una crida a sumar-s'hi i ajudar-los a pentinar 150 àrees de diferents rius catalans.

Lídia Freixas els explica com trobar cada senyal indicador que allà hi ha hagut un micromamífer.  "Aquest és el típic excrement acabat en punta, en una roca envoltada d'aigua, que ens indica que realment és una musaranya d'aigua". També busquen caus. 

Estudiar-les sense veure-les directament, sense tocar-les ni capturar-les té els seus avantatges. A banda que així els qui els ajuden no cal que tinguin grans coneixements. "Ho fem així perquè són difícils d'estudiar i capturar. Viuen a l'aigua i és molt difícil. En canvi, els excrements queden."

Amenaçats per factors climàtics i ambientals, i invasors

A aquests animals tan sensibles no els afecten només la crisi climàtica i la sequera. És sobretot la mala conservació dels rius i els seus hàbitats el que les està fent desaparèixer. I en el cas de l'espècie que més preocupa, la rata d'aigua, també la introducció d'espècies invasores, ja que la rata d'aigua té molt bon caràcter i no hi pot competir.

"El visó americà se les està menjant", alerta l'investigador Pere Aymerich. Abans, a causa de la contaminació dels rius, ja s'havia extingit de comarques barcelonines cap als anys 70. I ara, el visó està acabant amb elles, i això que havia estat molt abundant a tot Catalunya.