De la reunió del govern a Poblet a la missa de Sant Jordi: les arrels cristianes de Salvador Illa
El president de la Generalitat es reconeix com a cristià practicant i ha vinculat el seu govern als principals centres religiosos del país
Les arrels dels principals partits de la Unió Europea s'endinsen en la revolució il·lustrada del segle XVIII. No és estrany, doncs, que malgrat l'apel·lació a la laïcitat que fan tots, la cultura subjacent en tots ells siguin les pròpies dels països que representen. Una cultura incardinada al cristianisme imperant des dels temps de Carlemany.
Els partits més centrals de les democràcies europees fins ara són hereus de la socialdemocràcia i el liberalisme, fundadors de l'actual sistema polític. Tots ells compten en les seves files amb militants i simpatitzants que professen el cristianisme en les seves diverses branques, ja siguin catòlics, protestants o ortodoxes.
Que el president de la Generalitat de Catalunya sigui un d'aquests polítics no ha sorprès mai. Amb més o menys intensitat, la majoria d'ells, no han amagat les seves creences religioses.
Però que Salvador Illa se n'hagi declarat convençut seguidor en un moment en què el cristianisme no viu les seves millors hores a Catalunya ha cridat l'atenció. No n'ha fet ostentació, però no se n'ha amagat. Potser per això, que el seu primer acte de govern pocs dies després de ser investit fos reunir l'executiu al monestir de Poblet va generar diverses interpretacions.
Per un costat, l'admiració d'Illa pel president Josep Tarradellas. Però també la càrrega simbòlica de l'abadia que acull el panteó dels reis catalans de la Reial Corona. El recinte aplega, doncs, els tres pilars del catalanisme: cristianisme, arrels i identitat.
Illa també ha visitat Montserrat pel seu mil·lenari, o Núria, en la segona reunió del govern lluny de Palau. I ha acudit, a més, a actes religiosos de certa rellevància, com la missa per les festes de la Mercè a Barcelona o l'ordenació del nou bisbe coadjutor de la Seu d'Urgell.
Al seu govern ha encaixat bé aquesta aposta. De fet, el seu conseller de Justícia, Ramon Espadaler, va ser dirigent de la cristianodemòcrata Unió Democràtica de Catalunya, també cristià confés.
El director general d'Afers Religiosos, el mataroní Ramon Bassas, forma part del Grup de Cristians del PSC. Regidor durant molts anys a Mataró, Bassas entén que el cristianisme és transversal, però també perfectament coherent amb el socialisme que busca la justícia social i lluita contra les desigualtats.
En declaracions al programa religiós de 3Cat "Signes dels Temps", Bassas deia que els cristians potser han de "sortir de l'armari":
"No pot ser que en un món on tothom té interès per parlar de la seva identitat, a vegades no una sinó diverses, i no fa res expressar-les a l'Instagram o on sigui, no puguem donar la nostra identitat religiosa, que és una de les maneres que ens identifiquem. Un objectiu és la normalització. Potser ens va bé sortir de l'armari. I que el govern pugui utilitzar recintes o símbols amb el màxim respecte al conjunt, i als que no els diuen gran cosa, però que al conjunt del país sí que els diu".
El socialisme, de fet, té una llarga trajectòria de reivindicació del cristianisme. Des dels "Cristians pel socialisme" d'Alfons Comín --pare de l'exconseller Antoni Comín-- als anys setanta fins als actuals grups cristians, tant a Ferraz com a Pallars. Al grup federal de cristians del PSOE atorguen des de fa quatre anys el premi Fernando de los Rios. El 2022 el van lliurar a Salvador Illa.
També poc abans de guanyar les eleccions, el maig de l'any passat, Illa va fer una visita privada al papa Francesc, acompanyat de la seva dona Marta Estruch. Davant l'embat electoral, el presidenciable s'encomanava a Sant Pancraç, epítom del catalanisme: salut i feina. També aquells dies es declarava, als micròfons de Ràdio Estel, seguidor del pontífex. Especialment pel que fa a la problemàtica de la immigració:
Seguir els principis del Papa Francesc, que són els d'acollir i integrar els immigrants, no posa en risc la identitat ni la convivència: l'enriqueix."
Per Sant Jordi, el govern ha tornat a donar protagonisme a la missa a la capella de Palau. Un ofici que presidirà l'abat de Montserrat, Manel Guasc, que també farà la benedicció de les roses.
