De la Sagrera a l'L9: quins són i com s'expliquen els sobrecostos a les grans infraestructures

Dues de les grans obres que s'estan fent a Barcelona, l'estació de la Sagrera i la línia 9 del metro, són un exemple de projectes que no només acumulen retards sinó també sobrecostos milionaris. I és que quan parlem d'infraestructures aquest és un problema habitual: acaben costant més diners del previst.

En la construcció de la línia 9 del metro, la Sindicatura de Comptes va detectar un sobrecost de gairebé 5.000 milions d'euros fins al 2016, més d'un 250% més de l'import previst inicialment.

Pel que fa a les obres de l'estació de tren d'alta velocitat de la Sagrera de Barcelona, el Tribunal de Comptes va informar que el sobrecost del projecte era d'un 546%: s'havia previst que costarien 335 milions d'euros, però la xifra ja era de 2.167 milions el 2016.

La raó d'aquests sobrecostos cal buscar-la en els projectes inicials, no sempre prou afinats, però també en el sistema de licitació que prima sobretot el preu i fa que les ofertes siguin molt a la baixa.

José María Gimeno, director de l'Observatori de la Contractació Pública, explica que en moltes ocasions, directament, el projecte està mal fet, però afegeix que a Espanya "hi ha una cultura d'adjudicar-lo al que ofereix un preu més baix perquè es pensen que estan estalviant, i després passa el que passa".

"Si el projecte es fa de pressa, hi ha problemes d'execució. Quan el posen en marxa es troben que, per exemple, les quantitats de material que necessiten acaben sent diferents. A més, si fas una licitació on has calculat que el preu de mercat és 100 i pretens que t'ho facin per 70, o el projecte està mal fet o l'empresa no ho podrà complir."

Les sorpreses acaben sortint cares

Un altre dels casos en què es fa evident aquesta problemàtica és en les obres del tram de la B-40 entre Olesa i Viladecavalls, aquest mes de febrer.

El projecte inicial s'havia adjudicat per 129 milions, però n'ha acabat costant 300, amb unes obres que es van eternitzar i que van patir tota mena de vicissituds. És un dels últims exemples dels sobrecostos a les grans infraestructures.

Lluís Moreno, president de la Cambra de Contractistes d'Obra de Catalunya, explica que, en altres països, s'és molt més precís a l'hora de confeccionar un projecte.

"A Alemanya, Anglaterra, els països nòrdics o, fins i tot, França, posen molta més èmfasi a la confecció d'un projecte ben fet. Per tant, té més garanties que hi hagi poques desviacions o poques sorpreses."

Aquestes sorpreses acaben sortint cares, perquè qualsevol canvi és molt més costós amb l'obra començada que durant la planificació.

Els avenços tecnològics faciliten que els projectes cada vegada puguin ser més precisos, tot i que el problema, ara, també és que moltes licitacions queden desertes, o gairebé.

Prop del 50% dels projectes de licitació queden amb un únic licitador, i això acaba generant un problema perquè "no significa que es marqui realment el preu del mercat, marquen el preu del desesperat", apunta Moreno.

"Aquell que concorre és perquè prefereix anar a pèrdues que no pas quedar-se parat perquè no tingui feina."