De les bales de goma a la desobediència als agents: què preveu la reforma de la llei mordassa

L'eliminació progressiva de les pilotes de goma és un dels punts més destacats de la reforma de la coneguda com a llei mordassa acordada pel govern espanyol i Bildu aquest dijous. El text ja té també el suport d'ERC i del PNB --insuficient encara per tirar-la endavant-- i arriba en plenes negociacions per als pressupostos de l'any que ve.

Aquests són els punts clau de la proposta de reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana:

Substituir les bales de goma

Un dels esculls principals en la negociació ha estat l'ús de pilotes de goma per part de la policia en concentracions i manifestacions, uns projectils altament lesius i prohibits en el cos dels Mossos d'Esquadra arran del cas Esther Quintana, però que encara fan servir la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

L'acord estableix substituir-les per mitjans menys lesius. "L'ús dels projectils cinètics anomenats bales de goma se substituiran progressivament", diu, sense donar més detalls.

Segons l'associació de defensa dels drets humans Irídia, amb dades presentades l'estiu del 2022, des del 2012 i fins aleshores 40 persones havien patit lesions de diferent gravetat per l'ús de pilotes de goma. El cas més greu va ser el 2012: la mort de l'aficionat de l'Athletic de Bilbao Íñigo Cabacas. A més, aquests projectils havien provocat 24 ferits greus, entre els quals 11 casos de lesions oculars greus.

Des del moviment Stop Bales de Goma alerten que si l'element per substituir-los són projectils de foam, "no s'acaba amb el problema". "La intenció és generar por a la gent que surt a manifestar-se i, si tu saps que pots tornar a casa mutilat després d'una manifestació, això farà que tinguis més por a l'hora de sortir a protestar i exercir el teu dret a la protesta", diu Carles Guillot, portaveu del moviment.

Fi a "interpretacions subjectives"

Amb el nou text també es vol acabar amb multes injustificades o basades en interpretacions subjectives de l'agent policial, una altra de les reivindicacions dels partits progressistes i d'associacions en defensa dels drets humans. Des de l'aprovació de la llei mordassa, ara fa nou anys, han defensat que les sancions que preveu criminalitzen el dret de protesta.

Amb la reforma, es blinda la llibertat d'expressió i se suspenen les sancions per insults o injúries a un membre de les Forces i Cossos de Seguretat en l'exercici de les seves funcions si la persona acusada es retracta.

A més, caldrà que aquestes conductes siguin "expressions rellevants". En queden fora quan es tracti només d'una "disconformitat amb un mandat legítim" o s'estigui exercint la llibertat d'expressió.

Rebaixar el càstig per desobediència a la policia

En el cas de la desobediència a l'autoritat policial, passarà de ser una infracció greu a una de lleu. A més, s'estableix que haurà de ser "manifesta, clara i objectivable", i que haurà de tractar-se de "la negativa a complir una ordre legal o ajustada a la legalitat o a l'ordenament jurídic", i que aquesta ordre "no sigui constitutiva d'infracció penal".

Amb la mateixa condició, es considerarà la resistència a l'autoritat en els casos que hi hagi una "oposició corporal".

I, finalment, inclou en aquest punt "la negativa manifesta i clara a identificar-se" si ho demana un agent, així com donar dades falses, també "quan no sigui constitutiva d'infracció penal".

Limitar els retorns en calent

Aturar l'expulsió immediata de persones que entren en territori espanyol era un altre escull per aprovar la reforma. La legislació ja diu que s'ha de fer respectant els drets humans, però, a la pràctica, les conegudes com a devolucions en calent a Espanya han estat motiu de discussió fins i tot al Tribunal Europeu de Drets Humans.

"Es fan de manera col·lectiva, sense assistència lletrada i sense ni tan sols dur a terme un registre", explica la investigadora de l'Institut Internacional per l'Acció No-Violenta, Clara Calderó Delgado. "És a dir, no se sap a quina persona s'està retornant. S'està duent a terme violacions constants del principi de no devolució", afegeix.

Per avançar en aquest punt, el pacte apel·la a la futura reforma de la llei d'estrangeria, que segons el projecte de llei "s'abordarà en el termini màxim de sis mesos des de l'entrada en vigor".

Aquest canvi es farà introduint una disposició addicional que, diu el text, "haurà de reconèixer i garantir els drets de les persones migrants i assegurar que les sol·licituds d'asil es tramitaran d'acord amb el que s'estableix a la normativa de drets humans i protecció internacional de què Espanya és part, amb estricte respecte al Dret Internacional Humanitari".

I segueix: "En conseqüència, la certificació i la identificació de les persones potencialment sol·licitants d'asil i l'avaluació sobre l'accés a les sol·licituds de protecció internacional s'haurà de fer als llocs habilitats a aquest efecte en els passos fronterers prèviament al procés de possible expulsió".

En tot cas, el procés no serà ràpid i les entitats socials hi tindran la lupa posada.