De l'estratègia inflexible de Lambán a la fi de la candidatura conjunta dels Jocs d'hivern

Han sigut mesos i mesos d'estira-i-arronsa. El projecte inicial d'una candidatura compartida entre Catalunya i l'Aragó pels Jocs Olímpics d'hivern del 2030, es va torçar per la postura inflexible del govern aragonès, i la proposta final de Catalunya d'anar en solitari no ha prosperat. 

El camí ha sigut tan llarg i tortuós que, finalment, el Comitè Olímpic Espanyol ha llançat la tovallola i no presentarà candidatura.

L'estratègia comunicativa dels governs de Catalunya i Aragó, en relació amb aquesta candidatura olímpica per l'hivern de 2030, ha seguit línies paral·leles, que, com l'argumentari que utilitzen, només es poden trobar en l'infinit.

El setembre passat, Javier Lambán, el president de la Diputació General d'Aragó, va deixar ben clar al seu cap de files socialista, i president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que acceptava acompanyar Catalunya només si era en pla d'igualtat, sense especificar, ni l'un ni l'altre, en què consistiria aquesta igualtat.

Sánchez preveia que d'aquesta manera l'independentisme s'integraria en un gran esdeveniment espanyol en col·laboració amb l'Aragó -com ha assenyalat Lambán reiteradament- i, de passada, acostava a les seves posicions un dels últims barons territorials més rebels del socialisme dels anys 20.

Lambán, al costat del president extremeny Guillermo Fernández Vara, ha estat un dels càrrecs institucionals més crítics amb la direcció política de Sánchez, especialment pel que fa al que anomenen d'"apaivagament" de l'independentisme, que reivindica el PSOE de González i Alfonso Guerra.   

La crisi entre els dos territoris històricament socis, ve de lluny. A banda de la disputa acadèmica sobre l'origen català de la senyera o sobre el llinatge català dels reis de la Corona d'Aragó, a Lleida en tenen prou proves amb el litigi per les obres d'art de Sixena. Amb aquests antecedents, en què fins i tot Lambán va acusar la Generalitat d'espoliar el monestir el 1936 i d'assumir en els llibres educatius aspectes només defensats per pseudohistoriadors, es va arribar al gener passat.

La plantada de Balaguer

Aleshores, Lambán ja intuïa que el repartiment de proves als Jocs acabaria sent tècnic i no fruit d'un acord polític. A finals de gener, el president de Catalunya va formalitzar una trobada amb el president d'Aragó a Balaguer per parlar-ne. Lambán no hi va anar perquè considerava que no es donaven les circumstàncies adequades. I va aparèixer l'argumentari reiterat fins a l'extenuació durant aquests sis mesos: el pacte era per a uns jocs en igualtat de condicions, i aquesta igualtat no existeix.

Des del moment en què el Comitè Olímpic Espanyol dona a conèixer l'acord tècnic, a finals de març, Catalunya i Aragó pràcticament només han intercanviat missatges a través de la ràdio i la televisió.

Pere Aragonès posava l'èmfasi que es tractava d'un acord tècnic: "S'ha fet un esforç durant moltes setmanes, és amb criteri tècnic i crec que la manera no és fer pressions polítiques". Lambán el rebutjava argumentant que a l'Aragó se li havia "reservat un simple paper de comparsa", cosa que va qualificar d'"insult a la intel·ligència".

Però mentre que a Javier Lambán li ha interessat molt capitalitzar un nou enfrontament amb Catalunya, Pere Aragonès n'ha parlat poc i ha cedit el protagonisme a d'altres, com la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, o la portaveu Patrícia Plaja, que deia, contundent: "Seré molt clara: no hi ha cap intenció, ni cap interès, d'obrir cap polèmica amb ningú". 
 

A un any de les eleccions a l'Aragó

El president de la Diputació General d'Aragó dirigeix un govern quadripartit. El 2019, els vots del PSOE, Podem, Chunta Aragonesista i Partit Aragonès Regionalista van donar a Lambán la majoria suficient per governar 4 anys més, amb el suport extern d'Esquerra Unida. A un any de les eleccions, i amb el temor que el puguin acusar de claudicar davant l'independentisme, Lambán no ha amagat mai que els Jocs són bàsicament un conflicte polític, i no para d'espreme'l.

Així, Lambán es presentava com un ferm defensor de la unitat d'Espanya, expressava el seu deure de "procurar que l'independentisme català torni a la cleda contitucional" i posava entre l'espasa i la paret el COE per fer-lo decidir entre "si opta per uns Jocs d'Espanya o opta per uns Jocs que siguin pràcticament els jocs de Catalunya".

Finalment, a principis de juny, a la Diputació d'Aragó, Lambán acusava el govern català de "menyspreu cap a l'Aragó", i qualificava de "farsa" el paper del COE a la negociació.  

"Tot ha estat una farsa. El menyspreu de Catalunya a l'Aragó és el menyspreu al conjunt d'Espanya."

Pels portaveus polítics catalans, prou preocupats amb l'organització d'una consulta a les comarques pirinenques que tingui èxit, han mantingut l'argumentari dels aspectes tècnics del projecte. Només de tant en tant han aprofitat les declaracions de Lambán per recordar altres episodis d'enfrontament.

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, declarava a "El matí de Catalunya Ràdio":  "El govern aragonès hi va posar criteris polítics, va fer emergir l'anticatalanisme un altre cop, fins i tot insultant el president del COE, que havia portat una negociació rigorosa i tècnica". També la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, recordava tot l'afer de les obres de Sixena que es van endur del Museu de Lleida "espoliades cap a l'Aragó", va dir.
 

Els suports a Lambán

Amb la seva estratègia, Lambán ha aconseguit la unanimitat al voltant de tot el que sigui un conflicte amb Catalunya. La seva influència en la vida política aragonesa fa que a penes s'hagin sentit veus crítiques amb la seva gestió. Només a finals de maig, alguns dirigents socialistes d'Osca es van rebel·lar, però va ser cosa de dos dies. Fins i tot les crítiques del seu principal oponent, l'alcalde popular de Saragossa, Jorge Azcón, que podria ser el seu rival l'any que ve a les autonòmiques, eren pràcticament amb sordina.

Una unanimitat no aconseguida a Catalunya. Més enllà de les negatives conegudes dels comuns i la CUP, el PSC ha mirat de transaccionar amb el seu company socialista. Salvador Illa, aprofitant un acte amb empresaris a Saragossa, es va entrevistar dimecres durant 40 minuts amb Javier Lambán per fer-lo canviar d'opinió. El president aragonès va deixar ben clar en un tuit que l'exministre havia fracassat en el seu intent i que res el faria moure's del conflicte polític.

Després de plantar també el COE, d'acusar de deslleial el seu president, Alejandro Blanco, i d'exigir a Sánchez que es reunís a Saragossa amb tots els partits de les Corts, Lambán ha mantingut el greuge. Mentrestant, la Generalitat ha buscat el suport de l'olimpisme espanyol per organitzar uns Jocs en solitari.