De Lincoln a Trump: magnicidis i atemptats a presidents i candidats als Estats Units

Quatre presidents dels Estats Units han estat assassinats a trets al llarg de la història del país. I fins a 12 presidents en actiu han patit un atemptat, --i fins i tot dos--, alguns dels quals avortats abans de ser comesos. En aquesta llista se'n compten alguns que han estat atacats a l'edifici de la Casa Blanca com a residència presidencial.  

També en dos casos, candidats a la presidència --com ho és Donald Trump-- han estat el blanc d'un atemptat, que ha fet canviar el curs polític del país.

Quatre presidents assassinats

Abraham Lincoln (1865): El 16è president dels Estats Units i el primer del partit Republicà va ser assassinat per John Wilkes Booth mentre assistia a una obra de teatre al Teatre Ford de Washington. Booth va disparar per darrere al cap del president, que va sobreviure unes hores a les greus ferides. La Guerra Civil nord-americana s'estava acabant i Booth, confederat, volia fer caure el govern de la Unió. La mort del president no va impedir que els federals guanyessin la guerra un mes més tard.

James A. Garfield (1881): El 2 de juliol d'aquell any, a l'estació de tren de Potomac a Washington, Charles J. Guiteau, un home amb problemes mentals que havia imaginat una venjança política contra el republicà Garfield, li va disparar dos trets. El 20è president del país va sobreviure 79 dies fins que va morir quan només feia sis mesos i mig que ocupava el càrrec. Així es va convertir en el segon president assassinat del país, i el seu mandat també en el segon més curt després del de William Henry Harrison, que només va estar 31 dies al poder.

William McKinley (1901): El 25è president dels Estats Units va ser assassinat després d'un any al càrrec per l'anarquista Leon Czolgosz, que el 6 de setembre d'aquell any li va disparar dos trets a l'abdomen quan assistia a un concert amb motiu de l'Exposició Panamericana que es feia a Buffalo, Nova York. Va sobreviure una setmana a l'atemptat, però a causa de les ferides va morir el 14 de setembre. El seu assassí més endavant va escriure que havia matat a McKinley per "ser un enemic de la bona gent treballadora".

John F. Kennedy (1963): El del 35è president és el magnicidi més famós i que encara està envoltat de grans incògnites. Va ser el més mediàtic --va ser televisat-- i sobre el qual s'ha escrit més, i va tenir lloc a Dallas, Texas, quan el president va rebre diversos trets mentre viatjava en un cotxe descobert. Lee Harvey Oswald va ser detingut com a únic franctirador, que va disparar des de l'edifici del dipòsit de llibres de la biblioteca de la ciutat. Oswald va morir dos dies després en un altre atemptat, sense que mai s'hagi aclarit la trama que va envoltar tot el cas.

Kennedy ha estat l'últim president assassinat en actiu, però el seu germà Bobby va ser el primer candidat a la presidència mort en un atemptat, el 1968, el mateix any del de Martin Luther King. Robert F. Kennedy va ser assassinat per Sirhan Sirhan, un jove de 22 anys d'ascendència palestina.

El 4 de juny va disparar a boca de canó contra el candidat en un passadís de l'Hotel Ambassador de Los Angeles, on també van resultar ferides diverses persones. L'autor va declarar que estava en contra de la política de suport a Israel de Robert Kennedy, que va morir dos dies després.

Un altre candidat a la presidència que va patir un atemptat que el va deixar paraplègic va ser George Wallace, el 1972. Un jove de 20 anys, Arthur Bremer, li va disparar durant la seva campanya presidencial a Maryland. Va haver d'abandonar la cursa presidencial, però no la carrera política. Wallace, que s'havia confessat segregacionista, es va penedir del seu racisme.

Atemptats i intents d'assassinat fallits

El primer atemptat contra un president nord-americà va ser a Andrew Jackson el 1835. Un home anomenat Richard Lawrence va intentar disparar-li, però van fallar les dues pistoles que portava

El segon va tenir lloc l'any 1912, contra Theodore Roosevelt. Quan ja havia abandonat la presidència, però era encara un home enormement popular, Roosevelt es va tornar a presentar a les eleccions. Durant la seva campanya com a candidat del Partit Progressista, John Schrank, propietari d'una taverna i presumptament desequilibrat, li va disparar al pit davant del Gilpatrick Hotel a Milwaukee.

La bala no va arribar al cor de Roosevelt perquè la van frenar un estoig d'ulleres i un manuscrit que duia a la butxaca. La llegenda diu que la bala no va poder traspassar el gruix de les 50 pàgines del discurs. De fet, Teddy va viure set anys més.

L'altre president Roosevelt, Franklin D. Roosevelt, el 1933 va ser el tercer a patir un atemptat. Giuseppe Zangara va intentar disparar-li a Miami, Florida, però va fallar i va matar l'alcalde de Chicago, Anton Cermak, que l'acompanyava.

Dos nacionalistes porto-riquenys, Griselio Torresola i Óscar Collazo, van intentar assassinar el president Harry S. Truman el 1950 davant la residència de Blair House, que ocupava durant les obres de remodelació a la Casa Blanca. Va morir un dels atacants, Torresola, i el policia que el va abatre. El president en va sortir il·lès.

El 1974, Richard Nixon va ser l'objectiu de Samuel Byck, un venedor de pneumàtics a l'atur, que va intentar segrestar un avió a l'aeroport Internacional de Baltimore, a Washington, amb la intenció d'estavellar-lo contra la Casa Blanca i matar el president.

Dues dones van intentar assassinar el president Gerald Ford el 1975, amb 17 dies de diferència, a Califòrnia. El 5 de setembre una fervent adepta de Charles Manson, Lynette Squeaky Fromme, es va acostar al president amb un revòlver que se li va encallar. El 22 del mateix mes, Sara Jane Moore li va disparar dos trets, després d'una conferència a San Francisco. Ford es va salvar perquè després del primer atemptat feia servir una gavardina antibales quan estava en públic.

Un dels atemptats més famosos, que també va ser captat per les càmeres, va ser el perpetrat contra Ronald Reagan el 1981. El president va resultar greument ferit, però va sobreviure als trets de John Hinckley Jr. quan anava a pujar al seu cotxe a Washington.

El 2001, George W. Bush es va salvar de l'explosió d'una granada que li van tirar durant una visita a Geòrgia, el país.

Temptatives frustrades o contra la Casa Blanca

El 1979, la seguretat del míting que havia de fer Jimmy Carter va evitar l'atemptat. Raymond Lee Harvey va ser arrestat amb una arma abans que pogués actuar.

El 1993 es va poder frustrar un complot per assassinar George H.W. Bush a Kuwait, del qual es va culpar agents iraquians.

Durant el mandat de Bill Clinton hi va haver dos atacs a la Casa Blanca. El 1994, Francisco Duran va disparar contra la residència del president. I el 1996, un avió lleuger es va fer estavellar contra l'edifici.

El 2011 un home va ser arrestat per disparar diversos trets contra la Casa Blanca, que ocupava Barack Obama.

Ara, Donald Trump entra a la llista com a expresident i candidat presidencial, en un nou atemptat fallit.