De Mali a les Canàries: crisi climàtica, or i jihadisme remouen la principal ruta migratòria

De les més de 300 pasteres que han arribat a les Canàries entre gener i juliol, 203 han sortit des de les costes de Mauritània, 76 des del Marroc i 37 des del Senegal, segons dades del govern canari. Controls estrictes marroquins al nord, i un context senegalès més tranquil que no pas l'any passat, han fet que aquest 2024 Mauritània sigui el punt d'origen recurrent en la ruta atlàntica.

Precisament, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha reunit aquest divendres a l'illa de La Palma amb el president canari Fernando Clavijo, per abordar la qüestió, mentre no s'acorda la distribució entre autonomies i l'acollida dels menors no acompanyats.

Mauritània s'ha convertit, també, en el país on Espanya i la Unió Europea volen intensificar la feina diplomàtica. Pedro Sánchez hi va ser al febrer. Marlaska, al març. I la setmana que ve, Sánchez hi torna de nou.

"Volen establir una xarxa d'estats tap", diu Jaume Portell, periodista i autor del llibre "Per què no es queden a l'Àfrica?": "Ja l'han establert al Marroc i, d'alguna manera, ara aniran baixant per la costa."

De fet, en la primera vista d'aquest any ja van establir una inversió de més de 500 milions d'euros. 210 dels quals, de la mà de la Comissió Europea per contribuir en la "gestió de la migració."

Els altres 300 milions són diners del govern espanyol previstos per finançar empreses espanyoles a Mauritània i diversos projectes de desenvolupament i cooperació.

"Mauritània ara és un soci clau de la Unió Europea perquè justament els països de l'interior del Sahel, com el Níger o Mali, s'han allunyat de l'esfera d'influència", indica Lorenzo Gabrielli, investigador de GRITIM-UPF.

En la ruta des de Mauritània, però, gran part de les persones que s'embarquen cap a les Canàries són, aquest any, malians que fugen de la situació del país.

Ja fa 12 anys que Mali es troba immers en una inestabilitat total. I res fa preveure que en els mesos que venen millorin les condicions de vida dels seus ciutadans.

Cops d'estat, jihadisme, Wagner i crisi climàtica

"Si un cap de família surt al matí, arriba de nit sense haver pogut treballar per donar res a la seva família". Ho diu Allasane Ag Agaly, orfebre de Bamako, la capital del país.

L'or és, precisament, un dels recursos de desig més evident a Mali. I el que permet que les juntes militars mantinguin la integritat territorial.

Des que l'exèrcit va fer fora del país les forces franceses i aliades occidentals el 2022, mercenaris de l'organització paramilitar Wagner hi són ben presents.

"D'una banda, uns cobren en or, controlant fins i tot certs projectes miners, mentre els altres, a canvi, tenen subcontractada tota una gent que reforça l'exèrcit nacional", apunta Portell.

I la riquesa que es podria quedar al país també s'escapa. "Autoritats que declaren molt menys del que realment s'està venent i que es queden amb la diferència, que normalment acaba en un banc suís o en un paradís fiscal com el dels Emirats Àrabs Units".

La crisi climàtica no ajuda al cultiu de terres i al progrés de la ramaderia. De fet, el 90% de la població maliana viu en situació de pobresa.

I les exportacions europees reblen el clau i deixen tocats, precisament, els productors locals. "Com que la UE subsidia els seus productes, com ara la llet, Europa produeix molta més llet de la que necessita i s'envia com a excedent als països d'Àfrica Occidental", assenyala Portell.

"El pastor de vaques que voldria vendre al seu propi país, no ven. I alguns dels 'jihadistes' són fills d'aquests pastors.  En les estadístiques dels informes de l'ONU que preguntaven per què aquests combatents s'havien unit als grups islamistes, el 25% contestaven que per tenir un salari fix."  

Amb tot això, ja comença a ser habitual que cada vegada més malians marxin en direcció a Mauritània, fins a arribar a la costa i posar rumb cap a Espanya.

L'any passat van ser 112 les persones de Mali que van arribar a les Canàries, entre gener i març. Aquest any, en el mateix període, han estat 6.980 malians. Són dades de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

"No em sembla gaire estrany que totes aquestes persones surtin de Mali", diu Gabrielli. "Passa una mica, amb proporcions molt diferents, com el que vèiem amb el conflicte de Síria. Era inevitable que abans o després aquestes persones arribessin. Fins i tot ha trigat molt, des del meu punt de vista".

La Unió Europea haurà de fer front, els pròxims mesos, a l'arribada de persones que són candidates a l'asil. "Estan parlant encara de migrants que arriben de Mali, migrants il·legals... I no s'està parlant de refugiats ni enfocant el fet que són persones que s'escapen de conflictes. Haurien de tenir un millor accés al sistema de protecció internacional d'asil", indica Gabrielli.

Sobre els esforços espanyols i europeus en les visites a Mauritània: "Temo sincerament que l'opció europea serà implementar més camps de refugiats a Mauritània possiblement, per evitar que aquestes persones arribin a Europa, on tindrien dret a refugi", afegeix.

I pel que fa a la pluja de milions, Portell en relativitza els efectes, partint de la xifra de deute que Mauritània ha d'afrontar de cara al 2025: justament al voltant de 500 milions d'euros.

"Els milions que ara prometen Espanya i la UE són, de fet, una metàfora de com funciona el sistema: Europa dona diners a Àfrica, amb la pretensió que l'està ajudant, i immediatament, per qüestions estructurals, l'Àfrica repaga aquests diners a Europa", apunta Portell. "La situació seguirà exactament igual".