De Malika Favre a Guinovart, Nazario o Mariscal: 150 anys de cartells per la Mercè

Enguany, la festa major de Barcelona fa 150 anys. I de totes aquestes edicions en queden 150 cartells que són un recorregut per la història de les festes, i també de la ciutat. En una exposició a la Casa dels Entremesos, a Ciutat Vella, es poden veure els últims 70 treballs.

Poques vegades un cartell de les Festes de la Mercè ha provocat un elogi tan unànime com el de Malika Favre d'enguany. "Els ulls sembla que parlin. Té la majoria dels elements d'un bon cartell: creativitat, tipografia clara, colors que atrauen i simplicitat. El pots veure amb un cop d'ull, però si t'hi apropes descobreixes molts matisos", diu la dissenyadora Ainhoa Nagore.

No sempre ha estat així, els últims anys hi ha hagut polèmiques sonades. Com quan el cardenal Ricard Maria Carles va considerar que el cartell de Nazario de l'any 1999 no "reflectia les arrels inequívocament cristianes de la festa".

O quan el 2004, el pintor Perejaume va fer una crítica al model turístic de la ciutat. L'ajuntament no s'ho va prendre bé i va penjar un cartell alternatiu als carrers.

Tampoc va acceptar el govern municipal el cartell de Javier Mariscal del 2017. La "Merxe" que va dissenyar Mariscal era, segons les seves paraules, "la txoni ideal". És clar, per la regidora de feminisme aquest era un estereotip de dona "que no representa Barcelona i no està gens alineat amb les polítiques de gènere que està fent aquest ajuntament".

Més enllà de semblances raonables, va ser molt comentada la similitud del cartell que va fer Miralda, el 2001, amb el d'América Sánchez pel Mercat del Ram de Vic, pocs mesos abans.

150 anys d'història

150 anys de Festes de la Mercè, però 149 cartells, perquè Mariscal n'ha fet dos. El primer, el 1987, i el segon, el polèmic del 2017. "Em va fer una mica de vergonya perquè només s'ha de fer una vegada. Però no m'hi vaig poder negar, perquè em van dir que volien commemorar el 25 aniversari dels Jocs Olímpics", recorda Mariscal.

El papa Pius IX va proclamar la Mercè copatrona de Barcelona l'any 1868. Tres anys després van començar les festes i el primer cartell va ser molt diferent dels actuals. No hi havia dibuixos, només era la relació d'actes i es penjava al costat de la porta de l'ajuntament.

Durant el franquisme, més pena que glòria. Cap crítica, només elements festius i religiosos i, evidentment, en castellà.

Van haver de passar 92 anys perquè una dona fes el primer cartell de la Mercè. Aquell any, l'ajuntament no va triar l'autor, sinó que va convocar un concurs i el va guanyar Amàlia Gallart, una alumna de l'escola Massana.

Un canvi amb la democràcia

Les coses van començar a canviar el 1979, amb els primers ajuntaments democràtics. Aquell any, el cartell el va firmar Francesc Galí.

El bo i millor del disseny català han fet el cartell, com Perico Pastor, Gallardo, Claret Serrahima o América Sánchez. I també artistes tan prestigiosos com els pintors Antoni Tàpies i Josep Guinovart o l'escultor Jaume Plensa.

I a les polèmiques dels últims anys, s'hi ha afegit el procés. Els espanyolistes van veure un vestit massa groc en la protagonista de la il·lustració de Sònia Pulido, del 2018. Tres anys abans, Sean Scully, que ara ha abandonat Barcelona perquè diu que "li parlen en català per fotre'l", va fer el cartell, en català, naturalment.