De Manila a Roma: la vaga feminista del 8M fa la volta al món
El Dia de la Dona és, de fet, el Dia Internacional de la Dona, i aquest adjectiu pren tot el seu sentit quan es fa una ullada arreu del món. Molts països estan fent visible les reivindicacions de més igualtat entre dona i home a través, sobretot, de manifestacions.
A mesura que aquest 8 de març s'ha anat despertant, milers de dones han sortit al carrer d'orient a occident.
A Corea del Sud hi ha hagut manifestacions per denunciar l'assetjament sexual. Les dones han marxat pels carrers de Seül secundant la campanya Me Too i reclamant la fi dels comportaments masclistes.
On el combat contra el masclisme ha aplegat més consens és a les Filipines. Allà, el controvertit president Rodrigo Duterte ha fet gala en més d'una ocasió del seu menyspreu cap a les dones. L'últim, quan davant de tot de militars va encoratjar-los a combatre les lluitadores comunistes "disparant-los a la vagina per fer-les inútils", va dir textualment.
Aquest tipus de comportament ha tret moltes dones al carrer darerre un capgròs de Duterte per denunciar el que consideren el "feixisme masclista".
Taiwan també ha volgut despertar la consciència feminista reclamant més conscienciació a les escoles per evitar una realitat que es viu en aquell país i és que parlar de la discriminació a la dona encara és vist com un cert tabú entre els taiwanesos.
A la Xina -una cinquena part de la població mundial-, una mirada superficial ens faria pensar que hi ha força igualtat. Però també és el país on l'avortament selectiu i la preferència atàvica pel fill han fet que hi hagi 117 homes per cada 100 dones.
Tot i la forta pressió policial, les feministes xineses treballen amb determinació contra la violència de gènere i l'assetjament sexual. Es calcula que un 70% de les universitàries n'han patit.
Sense dret a manifestar-se al carrer, avui, els grups feministes han tornat a estar actius a la xarxa, però, per a la majoria de xineses, el Dia de la Dona és un bombardeig d'ofertes de cosmètica per sentir-se com una reina.
A #MeToo movement in China starts with letting women say 'no' to offensive content. Read the story from @IWMF fellow @SaySayjiajia here 👉 https://t.co/VqXttJzQWZ via South China Morning Post pic.twitter.com/c5QTQMxQM4
— AmyPoehlerSmartGirls (@smrtgrls) 28 de febrer de 2018
Al Pròxim Orient hi ha hagut posades en escena decidides per defensar els drets de la dona. La convulsa Síria no té esma més que per sobreviure, però la veïna Turquia ha vist com tot de dones s'han organitzat per denunciar el que consideren condemnes arbitràries de dones que són a la presó.
I a Istanbul milers de persones s'han manifestat pel centre de la ciutat en una marxa espectacular per la seva magnitud.
Un dels referents de l'activisme al Pròxim Orient és l'Iran. En aquell país les dones no tenen permís per manifestar-se avui, però moltes han trobat la manera de fer arribar els seus missatges burlant la prohibició. A més, les xarxes socials han estat aliades per denunciar les lleis de matrimoni, divorci o herència, que releguen el paper de la dona.
A Rússia el 8 de març es un dels dies mes importants de l'any. És festiu, però la reivindicació és inexistent. S'ha convertit en una a mena de Dia dels Enamorats, més que no pas en una jornada per reivindicar.
A Europa hi ha hagut manifestacions en diverses capitals com és el cas de Roma. És una vaga general contra la discriminació de gènere. També té una vessant tradicional, amb reminiscències partisanes, en què es regala un ram de muguet a les dones.
La història ve de l'incendi que es va produir el 8 de març del 1908 en una fàbrica de Nova York en què van morir 129 treballadores que protestaven contra la discriminació. Al pati de la fàbrica hi havia un arbre de mimoses i el 1946 les dones sindicades italianes van triar aquesta flor que floreix a principis de març com a símbol en la primera Festa della Donna.
A Alemanya no hi ha hagut vagues previstes, sinó una crida a boicotejar el consum i a vestir de vermell.
En canvi, a França s'ha fet una concentració a les 15:40h, que és l'hora a partir de la qual es calcula que les dones deixen de cobrar respecte els homes com a conseqüència de la bretxa salarial.
A l'Àfrica el Dia de la Dona ha tingut una presència tímida. Hi ha hagut conferències i inicatives per empoderar la dona en àmbits com la tecnologia. També s'han fet lectures de manifestos, però poca mobilització als carrers.
És el mateix que ha passat als Estats Units, on els moviments de dones activistes al voltant de Me Too o les Marxes de Dones que s'han fet els darrers mesos han concentrat el seguiment de les nord-americanes.
