De Memòria Històrica a Memòria Democràtica: la llei inclourà els crims de la Transició

El govern espanyol s'ha garantit en les últimes hores el suport de Bildu i el PDeCAT per tirar endavant la nova llei de Memòria Democràtica, que substituirà l'actual de Memòria Històrica. La previsió és que es pugui aprovar el 14 de juliol en el ple escombra d'abans de les vacances d'estiu.

47 anys després de la mort del dictador Francisco Franco, el Congrés dels Diputats declararà il·legal la seva dictadura i nul·les les resolucions dictades pels tribunals franquistes. De moment, però, queda exclosa la possibilitat de jutjar els responsables dels crims franquistes.

La norma en principi només havia d'arribar fins al 1976, però una esmena de Bildu farà que s'estengui fins al desembre de 1983, i, per tant, inclou el naixement dels GAL i el primer any de govern de Felipe González. És el moment en què els historiadors donen per acabada la Transició.

En aquest període s'han constatat com a mínim 134 morts violentes a mans policials. A tots ells se'ls reconeixerà i repararà la vulneració de drets humans que van patir. La portaveu de Bildu al Congrés, Mertxe Aizpurua considera que la nova norma és "una llei més completa, més ambiciosa i més respectuosa amb els drets humans". El suport del nacionalisme basc a la nova llei inclou també el PNB, que també ha confirmat aquest dimarts que hi votarà a favor.

PDeCAT, a favor; Junts i ERC, abstenció

A les files del sobiranisme català hi ha des del vot afirmatiu del PDeCAT, decidit també aquest dimarts, fins a l'abstenció per la qual optaran Esquerra i Junts si no hi ha cap canvi. Finalment, el text ha incorporat esmenes que consideren a les institucions catalanes com a víctimes de guerra.

També es contempla el retorn dels béns requisats per la dictadura als seus propietaris legítims, un punt que ateneus i associacions locals porten reclamant des de fa més de quaranta anys. La Generalitat posa com a principal pega al projecte de llei que no garanteix que s'investigui i es jutgi els responsables dels crims franquistes.

El director general de Memòria Democràtica del govern català, Antoni Font, adverteix que "si el que es pretén és fer una llei de punt final en relació amb les sentències i greuges que van patir les víctimes de la dictadura farà un mal servei a la memòria democràtica". Font fa notar que "només des de l'estat es poden rescabalar aquests aspectes que des de la llei catalana no es podrà fer perquè no són competència de la Generalitat".

Els crims dels GAL

Estendre fins a l'any 1983 l'aplicació de la norma significa incloure el naixement dels GAL i la guerra bruta de l'estat contra ETA. Va ser l'any 1983 quan els GAL van segrestar, torturar i assassinar els militants d'ETA José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala.

Ho va fer al Palau de la Cumbre de Sant Sebastià que, arran d'una esmena de Bildu, serà a partir de la llei un lloc de memòria històrica. L'ajuntament donostiarra s'ocuparà d'aquest edifici on havia estiuejat Franco.

El PSOE diu que la llei no afectarà les víctimes dels GAL perquè l'esmena només empara els que van lluitar per la democràcia.

Amb els últims suports a la llei aconseguits aquesta setmana, el govern espanyol es garanteix prou vots per derrotar els 151 en contra segurs que sumen PP, Vox i Ciutadans.