De mems a cromos digitals: què són els NFT i per què se'n paguen tants diners

Tant si plou com si fa sol, al mercat de Sant Antoni cada diumenge s'hi reuneixen desenes de col·leccionistes amb les seves llistes per aconseguir els cromos de futbol que els falten. Intercanvien, compren, venen i el "repe" i "tengui" n'ha garantit la supervivència, com a mínim, una generació més. Però és possible que aquesta sigui la darrera fornada d'infants que col·leccionen cromos físics?

Alguns dels menuts ja saben què són els cromos digitals, però en canvi, les sigles NFT no els sonen de res. En realitat però, són pràcticament el mateix. Qualsevol actiu digital, tant si és un cromo, com un quadre, un mem, un gif o qualsevol altra imatge inimaginable pot ser un NFT (Non-Fungible Token). L'única condició que ha de tenir és que estigui verificat per la tecnologia Blockchain.

Preus de "bogeria"

Un quadre digital venut per 52 milions d'euros, la captura del primer tuit per 2,5 milions d'euros, un gif d'un gat per 600.000 euros o un cromo digital de Lebron James per 175.000 euros (208.000 dòlars). Són xifres que molts persones qualificarien d'autèntiques bogeries tractant-se d'actius no físics, però els preus cada vegada van a més.

Però què els fa tan cars? Doncs que tenen un codi que certifica que aquell actiu és l'original, tot i que se'n puguin fer còpies sense cap cost i gaudir-ne exactament igual. Qualsevol creador pot fer que la seva imatge sigui un NFT, des d'un mem (com el de Disaster Girl, venut per mig milió de dòlars) a cromos digitals, que visualment són similars als físics però que només es poden veure a través del mòbil o l'ordinador.

Especulació o futur?

Però qui pagaria 208.000 dòlars per un cromo digital de Lebron James on es veu una esmaixada que qualsevol podria veure de forma gratuïta amb un dispositiu mòbil? Doncs Jesse Schwartz ho ha fet, és inversor i diu que és exactament igual que col·leccionar cromos físics.

Per videotrucada, no s'arronsa pel fet que el seu cromo el pugui tenir o gaudir qualsevol altra persona, al contrari: "Que qualsevol persona el pugui veure no en devalua el valor, l'incrementa. És just el contrari. La Monna Lisa també la pot veure qualsevol. Pots anar al Louvre, però també la pots buscar a Google o un artista en pot fer una còpia idèntica... Però tothom sap que només hi ha una Monna Lisa i que és a París. Doncs això és el mateix, només hi ha una carta número 29 de Lebron James amb aquesta esmaixada, i està verificada per tecnologia blockchain conforme és meva i és l'original."

De fet, per concepte, la tecnologia blockchain és revolucionària, ja que sí que suposa un canvi en termes de propietat intel·lectual en donar més transparència i seguretat a priori als diferents objectes. Però davant la qüestió de si els elevats preus són en realitat una bombolla que pot punxar i fer perdre el valor del cromo, Schwartz no ho descarta: "Podria ser, molts projectes d'NFT passaran a valdre zero, això segur."

És inevitable la repregunta: "I llavors per què inverteixes?" Tenia la resposta preparada: "Perquè era més divertit que invertir diners en el sector immobiliari comprant una casa."

Sota aquesta resposta atrevida i desafiant, s'amaga una realitat econòmica. Els tipus d'interès baixos fan que les borses i els mercats estiguin cada vegada més escalfats, un escenari on els inversors busquen desesperadament rendibilitats, una recerca que és el caldo de cultiu previ a les bombolles especulatives. Schwartz, de fet, no té cap recança d'admetre que al darrere el qeu hi ha és especulació. "És clar que hi ha especulació, però a tot arreu n'hi ha. Tothom creu que un tros de paper val 100 dòlars, però el pots cremar, i no passaria res, però ningú dubta que allò val 100 dòlars."

Escassetat i el valor de ser "únics"

Opina diferent sobre el fet especulatiu un dels líders de la plataforma Sorare, precisament, la que crea i ven aquests cromos digitals per centenars de milers d'euros. És Brian O'Hagan, líder d'expansió d'una plataforma darrere de la qual també hi ha Antoine Griezmann o Gerard Piqué. "Dins la nostra plataforma, el 90% de la gent ho fa per col·leccionar o jugar, la resta sí que pot fer-ho per especulació, com passa amb tota innovació en un inici, però això també demostra que alguna cosa està passant i que hi ha eufòria al mercat." Dins de Sorare hi ha cromos de tots els preus, la idea és que a través dels cromos que tinguis, puguis competir amb els altres jugadors i el valor de les targetes variarà segons el rendiment de cada jugador, una espècie de Comunio.

Però el seu argument ja explica d'entrada per què aquests cromos valen tants diners: "Al món digital no cal esperar com al món físic per crear escassetat, i és l'escassetat el que els fa únics." És precisament l'escassetat davant una demanda creixent amb relació a una oferta que va disminuint el que fa enfilar el preu de qualsevol producte, físic o digital. Però si al món físic l'escassetat és un fet que comença de forma natural, al món digital es crea d'inici. O'Hagan és contundent i afirmar que "d'aquí a cinc o deu anys, serà ben normal col·leccionar cromos digitals, encara que avui sembli una ximpleria".

Els futurs col·leccionistes

Però els futurs col·leccionistes al mercat de Sant Antoni no n'estan gaire convençuts. Són nadius digitals i saben el que són cromos digitals, però creuen que una cosa que no poden ni tocar ni veure directament si no és a través d'un mòbil no és el mateix. Per tant, els preus que es paguen per aquests s'expliquen més per raons més relacionades amb el món de la inversió i l'especulació, que no pas amb el col·leccionisme.

Tot i que l'especulació no és un fet exclusiu del món digital, al col·leccionisme físic també n'hi ha. Però és difícil pensar que aquests actius digitals seguiran incrementant el seu valor com a peces de col·leccionista. Si bé el valor d'una peça tant si és física com digital és fruit d'una construcció social que determina quin preu té un objecte determinat, sembla ara per ara agosarat dir que seguiran el mateix camí que alguns videojocs antics o discos de vinil.

Hi ha un punt diferencial: en els objectes físics com els cromos també hi ha un component de nostàlgia, experiència, valor sentimental i contacte físic amb un objecte que incrementa el seu preu si s'ha conservat bé, perquè potencia tots els darrers elements per la sensació d'haver congelat el temps. En una societat on les necessitats bàsiques majoritàriament estan cobertes, els preus d'aquests actius pugen per onades, on les primeres obeeixen al pur interès col·lectiu i després s'hi afegeixen especuladors que utilitzen aquest interès per incrementar-ne encara més el preu.

És un interrogant, però, saber si d'aquí a vint anys videojocs que avui són digitals com Fortnite tindran gaire valor, com avui en tenen els primers videojocs de Pokémon, perquè tot i que de nostàlgia n'hi haurà de ben segur, no hi haurà un contacte físic com sí que passa amb les antigues capses de jocs com Super Nintendo o Megadrive.

El debat al món de l'art és ben diferent, ja que aquí entren factors històrics i de patrimoni cultural, que determinen fites històriques com la mateixa comparació d'un cromo de Lebron James amb l'obra més coneguda de Leonardo Da Vinci.

Criptoactius i el blockchain

En definitiva, els NFTs són el que s'anomenen "criptoactius", ja que estan verificats per la tecnologia blockchain. El blockchain és un sistema de verificació descentralitzat, això vol dir que no hi ha una única base de dades, sinó que milions d'ordinadors garanteixen a través del control comú que una operació de transacció o el codi que verifica aquella imatge és real.

Per tant, els NFTs també hi tenen molt a veure amb les criptomonedes com el bitcoin o l'ethereum, ja que formen part del mateix món. La diferència és que si el bitcoin té l'objectiu pretès de substituir o ser alternativa al paper moneda, els NFTs volen garantir la veracitat d'un actiu a internet. Però tot forma part del mateix sistema blockchain.